El CEM torna a Santa Margarida per seguir descobrint la història soterrada del jaciment

285

Des d’avui i fins al 26 de juliol, el Centre d’Estudis Martorellencs duu a terme la campanya d’excavacions al jaciment de Santa Margarida. Enguany, hi participa una vintena de persones, entre professionals i estudiants d’Arqueologia en pràctiques de la Universitat de Barcelona (UB). El 24 de juliol, a les 19.00h, organitzaran la tradicional jornada de portes obertes per explicar les troballes més destacades.

Aquest 2024, seguiran treballant en l’excavació de la zona de necròpolis, al sector sud-est i al sector sud-oest. En el primer cas completant l’excavació de les tombes localitzades el 2023 i ampliant l’àrea d’estudi de cara a 2025. En el segon cas centraran l’atenció en un punt que els permetrà completar el coneixement del sector fins arribar als estrats de cronologies més primerenques del jaciment, enllaçant amb les estructures ja excavades en anys anteriors.

“Seguirem excavant el costat est de l’església, on hi ha una plana que correspon a una fase de necròpolis amb enterraments, del segle XVI al segle XII o XIV. És molt extensa i a cada campanya excavem una petita part que es va documentant. De manera que, al final, tindrem una visió de conjunt de les diferents fases de la necròpolis, gràcies al tractament digital que fem de la documentació fotogràfica i planimetrica”, detalla el vicepresident del CEM, Alfred Mauri.

Alfred Mauri, vicepresident CEM

“A banda, excavarem el sector oest, a tocar del Torrent de Santa Margarida, on ens queda excavar unes restes d’estructures més primerenques que podrien correspondre a una església, que hauria funcionat en paral·lel a l’església paleocristiana. Podrien haver coexistit dues esglésies amb dues funcionalitats diferents”, afegeix. A més, l’any passat van descobrir-hi un traçat de camí empedrat del qual han d’acabar d’aclarir alguns aspectes puntuals.

Alfred Mauri, vicepresident CEM

Així, durant el mes de juliol, “dedicarem tres setmanes d’excavacions a Santa Margarida amb una quinzena de professionals, membres del CEM i tècnics arqueòlegs, que ens donen suport. A més, cinc estudiants en pràctiques de la UB, que aniran aprenent com funciona una excavació arqueològica”.

Alfred Mauri, vicepresident CEM

La recerca arqueològica: antecedents

El 1877, el propietari de Santa Margarida va fer obres per a l’arranjament de l’església amb la finalitat de poder-hi oficiar missa. És en aquest moment quan s’hi van fer les primeres excavacions arqueològiques.

Entre 1877 i 1888 alguns integrants de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i de l’Associació d’Excursions Catalana van visitar en diverses ocasions l’ermita de Santa Margarida, constatant la seva antiguitat i deixant constància en les memòries de les excursions de l’existència de tombes antigues, de la realització d’obres i d’excavacions arqueològiques. La hipòtesi més versemblant és que les excavacions fossin fruït de la iniciativa de Francesc Santacana Campmany que, aleshores, estava impulsant el seu museu (L’Enrajolada), on es conserven diverses peces que en el catàleg consten com a procedents de Santa Margarida.

Serà el 1972 quan es començarà a treballar per a la recuperació del lloc de Santa Margarida, fins aleshores totalment abandonat. S’inicien els treballs d’excavació que permetran encetar el projecte de recerca aqueològica sistemàtica a partir de 1981 i es crea el Centre d’Estudis Martorellencs. A partir de 1981 se succeeixen els projectes de recerca, conjuntament amb la Universitat de Barcelona, que inclouen els estudis al jaciment de Santa Margarida. Els treballs actuals formen part del projecte ‘L’articulació del paisatge rural altmedieval: Sant Genís de Rocafort i Santa Margarida (2022 – 2025)’.

El jaciment arqueològic de Santa Margarida és el resultat i alhora testimoni d’un procés històric de més de 1500 anys. Una successió de processos constructius, canvis en les activitats i usos dels espais que ha generat una densa estratigrafia que ara ens permet reconstruir la història del lloc a partir de les restes materials, també recolzant-nos en les fonts documentals.