Òmnium Cultural Pla de Montserrat ha presenta aquest divendres a la Biblioteca Francesc Pujols la novel·la La mestra i la bèstia, d’Imma Monsó. Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2024. L’obra relata la vida de la Severina, una nena que, en el marc de la dictadura, creix molt aïllada de la realitat. Amb la mort dels pares, s’obre a la vida quan va a fer de mestra en una escola rural del Pirineu. Hi ha assistit la regidora de Gent Gran, Montse Salas, i ha presentat l’autora la periodista martorellenca Míriam Riera.
La mestra i la bèstia és el subtil retrat d’una noia que aprèn a llegir entre línies la història del seu país. Una novel·la plena d’intel·ligència i humor, que narra la història d’una jove mestra de vocació, amb escassa capacitat de comunicació oral, que arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà.
L’autora ha dit que es tracta “d’una novel·la d’iniciació i d’aprenentatges” que explica la vida d’una noia que “viu en cert aïllament i solitud”. Els anys 50 creix en l’ambient “d’asfíxia i silencis estranys del franquisme, i quan és jove arriba al poble de Dusa, on descobrirà el contacte amb la pluralitat, la necessitat d’ubicar-se en la societat i d’entendre el mon que l’envolta. Deixar la bombolla en la qual ha viscut”.
Imma Monsó, autora
A Dusa, la protagonista deixa enrere una infantesa marcada per l’enigmàtica activitat del pare i per l’original educació rebuda d’una mare dividida entre l’impuls irresistible d’apartar la filla de les consignes del Règim i la por d’aïllar-la excessivament de la normalitat imperant.
La Severina, desconeixedora dels hàbits de convivència en un entorn rural i de les marques que la història ha deixat en els habitants, encaixarà les peces que la lliguen al passat col·lectiu gràcies al sentit comú de la Justa i a la complicitat d’un home fascinant amb qui mantindrà una passió unidireccional.
La mort dels pares “la fa conscient de la precarietat de la vida, la brevetat de tot i la necessitat d’ubicar-se en el món. Però ella quan és petita ja té aquesta sensació de pèrdua, de que un dia tot s’acabarà, que sovint no tenim fins que som adults”. D’alguna manera, continua en aquesta exploració, “dins d’una trajectòria de vida dura, però on descobreix també el primer contacte amorós”, ha seguit Monsó.
Imma Monsó, autora
Un personatge “ingenu, sense filtres, que es queda perplex davant qualsevol cosa, l’explora i la mira sense prejudicis”. Triar aquesta protagonista era per a Monsó, “una manera de veure la postguerra tardana des de l’òptica d’una dona i d’una noia que no sap què passa, que tot la va instruint i modificant al llarg dels passos que va fent a la novel·la”, ha desvetllat l’escriptora.
Imma Monsó, autora
Imma Monsó (Segrià, 1959) va estudiar Filologia Francesa a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en Lingüística aplicada a les universitats d’Estrasburg i Caen. La seva trajectòria com a narradora comença el 1996, amb el llibre de contes Si és no és, que va rebre el Premi Ribera d’Ebre de narrativa. Aquell mateix any publicà la novel·la No se sap mai.
L’any 1998 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana de novel·la i Cavall Verd de la Crítica Catalana per Com unes vacances. El 2001 publica la novel·la Tot un caràcter i més tard es dedica al gènere del conte i la narració curta, que havia estat la seva primera opció.
Durant els últims anys han vist la llum dos llibres d’aquest gènere, Millor que no m’ho expliquis (2003) i Marxem, papà. Aquí no ens hi volen (2004).
El 2007 guanya el Premi Internacional Terenci Moix al millor llibre de l’any de ficció, per Un home de paraula. El 2009 publica la novel·la Una tempesta. El 2012 guanya el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per la novel·la La dona veloç, guardonada també amb el Premi El Setè Cel de Salt el 2013. I aquest any, ha rebut el Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2023 per La mestra i la bèstia.
