A la Biblioteca Francesc Pujols de Martorell hi trobem instal·lada, fins al 31 d’octubre, l’exposició Gabriel Ferrater. Llegir tota la vida. Amb la lectura com a eix vertebrador, la mostra repassa les diferents etapes vitals i intel·lectuals de l’autor: un resum de la seva vida i la seva relació amb les matemàtiques, l’art, el món editorial, la poesia, la lingüística i la docència.
Gabriel Ferrater Soler neix a Reus el 20 de maig del 1922. Escriptor, lingüista, traductor i crític d’art aporta a la poesia catalana l’observació minuciosa de l’experiència moral de l’home, a l’extrem oposat de l’estètica romàntica. Tot allunyant-se del corrent romàntic del moment, va conrear un estil molt més racionalista i deslligat de les normes establertes, no susceptible de ser adscrit a cap moviment en particular. La seva poesia va exercir força influència en els joves i en els poetes que el van seguir.
L’exposició pren el títol “d’un fragment d’una carta que Gabriel Ferrater va enviar a la seva mare des d’Hamburg el novembre del 1963: No us cregueu que el meu treball sigui massa matador. Consisteix en llegir més o menys un llibre cada dia, i al capdavall és el que he fet tota la vida“, assenyala la tècnica de la Biblioteca Francesc Pujols, Josefina Canals. Ideada per Jordi Cornudella, comissari de l’Any Gabriel Ferrater, i dissenyada per Jordi Romero, Gabriel Ferrater. Llegir tota la vida “consta de set plafons i es presenta com una eina divulgativa”, afegeix Canals.
Josefina Canals, tècnica Biblioteca Francesc Pujols
Gabriel Ferrater. Llegir tota la vida és una producció de la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. L’horari de visites a “és de dimarts a dissabtes, de 10.00 a 14.00h, i de dilluns a divendres, de 16.00 a 20.30h”, remarca la tècnica de la Biblioteca.
Josefina Canals, tècnica Biblioteca Francesc Pujols
Ferrater va tenir una trajectòria vital ben peculiar que, probablement, va condicionar molts aspectes de la seva vida. El fet de no haver anat a l’escola fins als 10 anys -anys en què va llegir molt de la biblioteca familiar-, possiblement va influir en l’afició per la lectura, en el seu caràcter independent i una alta capacitat per a l’autoaprenentatge. Un altre fet que marcaria la seva vida va ser quan, a l’adolescència, li va tocar viure la Guerra Civil, experiència que va il·lustrar posteriorment en el seu poema In memoriam.
L’any 1938 es va traslladar amb la família a Bordeus, on va cursar els estudis d’ensenyament mitjà. El 1941 va tornar a Reus i, posteriorment, el curs 1947-1948 es va matricular a la carrera de Ciències Exactes a la Universitat de Barcelona, tot i que no la va acabar. Uns anys després es matriculà a Filosofia i Lletres.
Personatge intel·lectualment força inquiet, es va interessar també per la filosofia, la fenomenologia i el món de la matemàtica i, cap als anys 50, també s’aficionà a la pintura. La seva tasca va ser reconeguda amb l’obtenció de diversos premis literaris, entre els quals el Premi Serra d’Or de poesia, així com amb la creació d’un premi de poesia amb el seu nom.
El poeta es va suïcidar el 27 d’abril de 1972 al seu pis de Sant Cugat. Pòstumament, el seu germà, Joan Ferrater, li vapublicar un voluminós conjunt de texts -molts d’ells inèdits- en els reculls Sobre literatura (1979), La poesia de Carles Riba (1979), Sobre pintura (1981), Sobre el llenguatge (1981) i Papers, cartes, paraules (1986).
Figura trencadora, amb una vida breu i una mort impactant, Gabriel Ferrater va deixar una gran empremta en el món de la cultura catalana. Les lletres catalanes el recorden amb un premi de poesia per a joves que porta el seu nom, convocat per Òmnium Cultural del Baix Camp, i un altre convocat per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
