El martorellenc Carlos Pueyo està jugant aquesta temporada al Barça Atlètic d’handbol, que competeix a la segona màxima categoria estatal, la Divisió d’Honor Plata. El jugador de 27 anys, que juga habitualment a la posició de lateral dret, va debutar la temporada passada a la Lliga ASOBAL amb el Fertiberia Puerto Sagunto, i ara ha tornat a casa per a disputar el curs 2024-2025.
Pueyo ha arribat al filial blaugrana amb un rol diferent del que ha tingut a les darreres temporades. Tot i la seva joventut, és el jugador més gran de l’equip i té com a objectiu guiar els seus companys que són més joves i tenen projecció per arribar al primer equip. Cal destacar que, el passat estiu, el martorellenc va tenir l’oportunitat de fer la pretemporada en dinàmica amb el primer equip del Barça i va disputar dos partits amistosos i la semifinal de la Supercopa de Catalunya.
Aquest passat estiu et vas incorporar a la plantilla del Barça Atlètic, que competeix a la categoria de Divisió d’Honor Plata. Ens podries fer un resum de com està anant la temporada?
Bé, com cada any, al Barça B li costa una mica arrencar pel fet que té moltes incorporacions, sempre té moltes baixes a la plantilla i gairebé tot són jugadors del planter. Llavors, a l’inici sempre costa una mica i es veu reflectit a les primeres cinc jornades, on vam sumar pocs punts, però sempre continuem treballant i acaben arribant els resultats. Ara estem situats a la cinquena posició de la taula, que està bastant bé.
Com t’arriba l’oportunitat de jugar al Barça Atlètic?
L’any passat ja em van estar consultant, però tenien algun jugador més del planter que els hi pujava, amb projecció del primer equip, i al final va quedar allà la cosa. Però per a aquesta temporada, coincidia que jo tornava de Sagunt cap aquí i, bé, els encaixava el meu model de joc i van decidir trucar-me.
La plantilla del flilal blaugrana aquesta temporada compta amb moltes cares noves, sou fins a vuit jugadors nous. I en els últims anys, el Barça Atlètic ha aconseguit lluitar per la segona posició de la taula… quin seria l’objectiu principal d’aquesta temporada?
Mai ha estat un objectiu estar a dalt de tot de la taula, perquè som un equip més formatiu i amb jugadors que tenen projecció d’arribar al primer equip. Però sempre ens deixem la pell en tots els partits i l’objectiu seria aquest, lluitar tots els partits contra els equips de dalt i guanyar tot el que puguem.
Actualment, ocupeu la cinquena posició de la taula. Per a les pròximes jornades, hi ha intenció de competir tots els partits i, per què no, escalar alguna posició més?
Sabem que contra tots els equips de dalt hem d’estar molt bé per poder guanyar-los, però com s’ha demostrat a la primera volta, podem guanyar a tothom. Llavors, l’objectiu seria aquest, guanyar els màxims punts possibles i situar-nos el més a dalt que puguem.
Tot i la teva joventut, actualment tens 27 anys, ets el jugador més veterà de l’equip. Com portes aquest paper?
Quan fitxava pel Barça Atlètic, ja suposava que seria un dels grans. No el més gran, però sí que m’imaginava que seria un dels més grans. És un rol diferent del que he tingut els últims anys, però sempre estic en plena disposició de jugar amb jugadors més joves i acceptar el rol de veterà que tinc ara en aquest equip.
Juntament amb el teu company Jaume Pujol, probablement sou els únics jugadors que teniu experiència a l’elit de l’handbol. Tots dos vau jugar la temporada passada a la Lliga ASOBAL. Teniu la missió d’ajudar els companys que són més joves?
Sí, sabem que ens van fitxar per això. Per poder guiar una mica als més joves i aportar aquesta veterania, sobretot al final dels partits i en els moments més importants. Aquesta és la idea amb la qual ens van trucar. Llavors, també és fàcil perquè els juvenils que pugen de la base estan molt ben preparats per aquestes categories i podríem dir que és una “feina fàcil”.
Aquest estiu vas tenir l’oportunitat de fer la pretemporada en dinàmica amb el primer equip del Barça. Explica’ns una mica com va anar aquesta experiència.
Em van trucar per començar les primeres setmanes, ja que tenien moltes baixes perquè va haver-hi olimpíades i els deixaven descansar. I bé, va ser una molt bona experiència. És un altre món, és un altre nivell allò i estic molt content de l’oportunitat que em van donar. Vaig aprendre tot el que vaig poder aquells dies.
Vas arribar a disputar algun partit amb el primer equip del Barça?
Sí, vaig jugar dos partits amistosos i la semifinal de la Supercopa de Catalunya. És una cosa que mai t’imagines de petit, però que quan estàs allà intentes gaudir al màxim.
Estàs treballant per poder debutar amb el Barça en partit oficial?
Mai se sap, això depèn molt de com estan els jugadors del primer equip. Si necessiten descans o si hi ha alguna lesió. Però el Barça és un club on premien molt l’esforç i, també, se centren molt en els jugadors d’entre 18 i 20 anys que tenen molta projecció. Jo estic disposat a treballar i, si algun dia necessiten que els hi doni un cop de mà, allà seré.
La temporada passada vas jugar a la Lliga ASOBAL, amb el Puerto Sagunto. Tot i el descens de categoria, va ser una experiència brutal per a tu, no?
Sí, també és una cosa que no t’imagines quan ets petit. Arribar a un equip on disputes partits de la màxima categoria espanyola d’handbol. Però sí, quan em van trucar jo ja tenia al cap gaudir de disputar aquests partits a la màxima categoria i va ser tot un somni.
I ara, estàs jugant a la segona màxima categoria de l’handbol nacional, però tens la intenció de tornar a jugar a la Lliga ASOBAL?
Sí que és veritat que hi ha diferència entre la primera i la segona divisió, però la categoria de Plata és un molt bon nivell. Si en algun moment m’arriba alguna altra oferta per anar a jugar a la Lliga ASOBAL, m’ho podria pensar, sí.
Suposo que jugar al Barça, i estar a prop de casa, et fa més fàcil la vida com a esportista, no?
Sí, jo l’any passat vaig tenir algunes ofertes de fora i de Lliga ASOBAL també, però vaig decidir baixar un esglaó per poder estar aquí al costat de casa i em vaig decantar per la comoditat abans que jugar a una categoria més alta.
I, per acabar, amb 27 anys estàs en plenitud física i esportiva, però què creus que et falta per fer al món de l’handbol?
Jo crec que seria jugar alguna competició com la Champions, a nivell europeu ja, però és una opció complicada perquè hi ha molt nivell allà. Així i tot, mai se sap el que pot passar.
