Aquest divendres 7 de març, el teatre d’El Progrés acull (21.00h) l’estrena de l’espectacle FEM, del quartet barceloní Les Fourchettes, de cant a cappella. Un espectacle on les veus de les seves quatre integrants fan un repàs musical a les darreres vuit dècades de producció musical femenina, de manera divertida i en plena vigília del 8M. Els tiquets per assistir a l’espectacle es poden adquirir al portal entrades.martorell.cat al preu de 5 euros l’entrada general, 4 l’anticipada reduïda -per a persones de fins a 25 anys, majors de 65 i pensionistes-, i 6 euros a la taquilla.
Les Fourchettes són la Paula Sánchez-Valverde Ortega -entre d’altres reconeixements, guanyadora de la 2a edició del Concurs de Cant Josep Palet 2018-, Elena Ribera Solé, Èlia Piera Molina i Eulàlia Rosa Serrat. Cadascuna amb una formació musical i un estil marcat, fa 10 anys que les quatre van decidir muntar aquesta formació que promou el cant a cappella -sense instruments- inspirant-se en el gènere barber shop, emergit als Estats Units als anys 40 del segle passat.
Ràdio Martorell ha parlat amb una de les seves integrants, l’Eulàlia Rosa Serrat. En la següent entrevista ens explica la filosofia del muntatge que estrenaran divendres a casa nostra, les peces musicals que hi interpretaran i el caràcter festiu i reivindicatiu de la cita.
Eulàlia, com defineixes l’espectacle ‘FEM’?
Nosaltres vam decidir posar-li com a qualificatiu el de ser ‘un cabaret a cappella’, perquè som cantants que fem música a cappelpa. És a dir, sense instruments. Però amb aquest espectacle també volíem que el públic vingués a participar i a passar-s’ho bé, i que anés una mica més enllà del que és un simple concert. És un concert i una celebració.
Serà interactiu, per tant?
Sempre volem que el public sigui allà i que hi sigui present. Expliquem històries pròpies, de moltes dones del món de la música, i convidem a la reflexió i a la participació.
L’escenari és una perruqueria. Per què?
Tot això ve perquè nosaltres originàriament cantem un estil que es diu Barbershop, que és un gènere que va néixer als EEUU als anys 40, i que es diu així perquè es cantava a les barberies, quan els homes anaven allà a tallar-se els cabells i la barba. Nosaltres, com a grup femení, vam pensar en com traduir aquest estil a una cosa que nosaltres coneixem millor i vam dir que estaria bé a través de les perruqueries, uns espais tradicionalment molt femenins en què els homes no hi entren, i que potser de vegades pensem que son llocs més superficials, de la imatge i l’aparença. Però allà també es comparteixen moments més íntims. Pots estar parlant de xafarderies i llegint revistes, però també compartint coses molt importants amb altres dones i amigues, i s’hi pot teixir una xarxa de complicitat que nosaltres volem reivindicar molt en aquest 8M.
A l’espectacle feu un repàs musical de vuit dècades…
Sí, hem anat molt enrere i hem intentat arribar al dia d’avui: el món de la música a través de la veu de les dones. Evidentment, com a grup vocal femení parlem dels grups que nosaltres tenim com a referents: The Andrews Sisters o The Chordettes, però també anem cap a la dècada dels anys 60 i abordem The Supremes. Hi ha una cançó de la Marilyn Monroe, de la Maria del Mar Bonet, de Chabela Vargas…versions d’obres més modernes de Beyoncé o Cindy Lauper, i de cantants catalanes com ara la Maria Arnal…hi ha una mica de tot.
Feu coincidir el ‘FEM’ amb el Dia Internacional de les Dones, el 8M. És la vostra manera de reivindicar la presència femenina en el món de la música i de lluitar contra el menysteniment?
Algunes d’elles han estat molt famoses, però d’altres pràcticament no les coneixem. Per exemple, una de les dones que volem que el públic conegui és la mare del rock&roll, Sister Rosetta Tharpe, una excel·lent guitarrista i cantant que va posar en pràctica estils musicals i una manera de cantar i de tocar la guitarra que avui reconeixeríem com a rock&roll però que en aquell moment ningú ho va veure així. Potser ens pensem que el rock&roll el va inventar l’Elvis Presley o el Johnny Cash, però ja hi havia dones que en feien, abans. Aquest cas de la Sister Rosetta Tharpe seria un exemple de dona que no ha passat a la història amb el reconeixement que es mereixia.
A ‘FEM’ no només canteu, sinó que també hi ha una part més interpretativa, oi?
La idea és aquesta. Nosaltres som un grup de música i bàsicament volem cantar aquestes cançons. Totes son versions a cappella, que tothom pot reconèixer, i aportem sempre una versió a quatre veus, sense instruments. A més, entremig de cada cançó, intentem explicar una mica el context històric de les cantants, les històries d’aquestes dones que ens poden servir com a font d’inspiració, i les experiències pròpies que hem viscut com a grup femení al llarg dels anys i que ens sembla bé de compartir en una jornada reivindicativa, però fent-ho amb humor i un estil més festiu. Sempre ens agrada portar-ho tot a una part més planera i divertida.
Parla’ns de Les Fourchettes
Som un grup a cappella que va néixer a Barcelona fa 10 anys i enguany estem de celebració. Som quatre dones que venim d’estils molt diferents de la música. Per exemple, la Paula és soprano, ve del món de l’òpera i és cantant professional; l’Elena fa cumbia reivindicativa i ha estudiat teatre musical, i l’Èlia és la nostra baix i té una veu increïble i súper greu i fa educació musical.
I venint de móns tan diferents, com us vau trobar i convergir en aquest projecte?
Ens vam trobar perquè ens agradava molt la música a cappella i vam començar a fer Barbershop, un gènere molt específic de quartetes i que en un primer moment sempre s’havia donat a conèixer per la part dels homes, ja que és un gènere molt masculí. Nosaltres hi vam entrar i vam descobrir que hi havia un concurs nacional. Ens hi vam presentar i vam tenir la sort de ser el primer quartet femení de guanyar-lo a Espanya. I a partir d’aquí hem anat fent una miqueta de tot fins ara, que estem apunt de presentar aquest espectacle, la nostra primera posada en escena teatral.
Una component, el teatre, que per a vosaltres és novetat?
Sí, és l’aventura en la que ens hem ficat. La música a cappella només compta amb la teva veu, hi treballes de manera molt despullada i és molt net. Podries entrar sense ni micròfons, i hem decidit anar a l’altre extrem i anar a coses amb una mica més d’escenografia i de coreografia, i n’estem molt contentes.
Suposo que amb un equip al darrere?
Hem pogut treballar amb un equip molt gran potent de gent. Tenim la Sònia Masuda, que és la nostra dramaturga. Comptem amb un equip fantàstic de tècnics de so i de llum, la Maria Magrinyà de coreògrafa…Hem treballat amb molta gent i estem molt contentes amb el resultat final, i amb molt ganes que el veieu. Recomano que vingueu amb les vostres parelles, mares, germanes, amigues…viureu un vespre amb el món de la música en femení. Una manera fantàstica de celebrar el Dia Mundial de la Dona, celebrar el món de la música en femení i passar un vespre de molta música i reivindicació.
Quins altres projectes teniu entre mans?
Ara mateix estem molt centrades en això. Fa uns dos anys que hi estem treballant i estem molt contentes de poder-lo estrenar. A partir d’aquesta estrena de divendres farem gira per tot Catalunya, i també tenim un altre espectacle que també va girant des de fa uns anys, que es diu A cappella i que és un concert de les cançons que acostumem a cantar, que ens ha funcionat molt bé i que ja tenim algunes actuacions preparades de cara a la primavera i a l’estiu.
