Amb motiu del Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió, que es commemora aquest 13 de gener, professionals en salut mental infantil de la Fundació Hospitalàries Martorell ressalten la importància en la identificació precoç de la malaltia quan comença en etapa infantil. Alerten que sovint la depressió es pot fer lloc en el cap d’un infant o d’un adolescent de manera silenciosa i a través de símptomes que es confonen amb “etapes” o problemes de conducta. La detecció i el treball en xarxa entre família i escola poden combatre-la abans no es cronifiqui.
Tot i que sovint s’associa la depressió únicament a l’edat adulta, també pot afectar nens i nenes, en molts casos de manera silenciosa. Els símptomes poden passar desapercebuts o confondre’s amb etapes evolutives o problemes de conducta, fet que en dificulta la detecció precoç.
Els professionals de salut mental infantil del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) Molins de Rei, centre que pertany a la Fundació Hospitalàries Martorell, alerten de la importància d’identificar aquests senyals a temps per poder oferir un abordatge integral, que impliqui la família, l’escola i els especialistes en salut mental.
Segons la Dra. Olaya Sánchez, del CSMIJ Molins de Rei, no tots els canvis d’ànim requereixen una valoració psiquiàtrica, però hi ha senyals clars que no s’han d’ignorar. “És necessari fer una valoració quan els símptomes de tristesa, irritabilitat, apatia o canvis de conducta són intensos, persistents en el temps i afecten de forma significativa a la vida diària del nen”, explica.
Una detecció que no és fàcil, perquè “en el dia a dia un no sempre està bé. Cal valorar els símptomes quan no són d’uns dies, i quan afecten a la vida normal i tenen conseqüències a nivell físic, repercussions evidents en el dia a dia”. L’impacte en l’àmbit familiar, escolar, relacional o fins i tot en la salut física és un indicador clau.
Olaya Sánchez, doctora del CSMIJ Molins de Rei
Des de la psicologia, Anna Romera Pérez, també del CSMIJ Molins de Rei, subratlla que la diferència entre un mal moment i un possible trastorn depressiu rau sobretot en la durada i la intensitat. “Un nen pot tenir una setmana dolenta, però si durant un mes deixa de voler fer activitats que abans gaudia, es queixa cada matí de mal de panxa i a l’escola el noten absent o trist, ja no parlem d’un canvi passatger, sinó d’un possible senyal d’alerta”.
Per Romera, els infants “poden tenir regressions puntuals o mostrar dependència, però de vegades és un factor d’estrès puntual o que estan madurant i aprenent a regular-se”. La diferència respecte a la depressió és “la persistència, que s’acompanya d’altres símptomes”. Entre els primers indicadors hi ha el retraïment social, la irritabilitat persistent, la pèrdua d’interès pel joc, les queixes físiques repetides, les alteracions del son i la gana o una davallada del rendiment escolar.
Anna Romera, psicòloga del CSMIJ Molins de Rei
La prescripció farmacològica en la infància continua generant dubtes. La Dra. Sánchez aclareix que no és mai la primera ni l’única opció. “La medicació es valora en casos de depressió moderada o greu, quan els símptomes són molt limitants o no hi ha una millora suficient amb la psicoteràpia. A més, es fan servir medicacions segures”. I afegeix un matís clau: “La medicació mai substitueix el treball psicològic, sinó que forma part d’un abordatge integral”.
Olaya Sánchez, doctora del CSMIJ Molins de Rei
Molts nens no disposen, per edat, del llenguatge emocional necessari per explicar què els passa. En aquests casos, cal oferir-los vies d’expressió alternatives. “A través del joc, sovint ‘diuen’ el que no poden verbalitzar”, explica Romera. Dibuixos, contes, plastilina o joc simbòlic permeten donar sortida a emocions complexes.
El paper de l’adult també pot ser molt útil. “Veig que t’amagues sota la taula i no vols parlar… pot ser que estiguis espantat o trist?”, exemplifica la psicòloga. Posar paraules al que s’observa, sense jutjar ni pressionar, ajuda l’infant a identificar i validar el que sent. Per Romera, la clau és “que l’adult es pugui adaptar o posar-se al nivell del nen i dir-li que és allà, facilitar-li que pugui parlar i que no senti culpa ni vergonya”.
Anna Romera, psicòloga del CSMIJ Molins de Rei
Família i escola: peces clau del tractament
“La coordinació és una part essencial del treball en salut mental infantil”, afirma la Dra. Sánchez. Psiquiatres i psicòlegs mantenen una comunicació continuada, i en els infants més petits el treball clínic va sempre lligat a la família. Quan cal, també s’estableix contacte amb l’escola, especialment si el malestar afecta el rendiment o la convivència.
Per a Romera, la família és “un pilar protector clau”. No es tracta de fer intervencions extraordinàries, sinó de garantir una presència estable, rutines previsibles i una escolta sense judicis. “Si un infant està més apàtic o irritable, pot ajudar que la família mantingui els horaris habituals, ofereixi espais tranquils per parlar, començant amb un ‘quan vulguis explicar-me com et sents, jo hi soc’, i evitar interpretacions moralitzadores, amb frases com ara ‘això ho fas per cridar l’atenció’. Aquesta coherència i calidesa és un dels factors que més afavoreix la recuperació”, destaca. A l’escola, d’altra banda, convé “fer activitats que reforcin l’autoestima i que aportin suport i estabilitat emocional”.
El son és un dels àmbits on més clarament es manifesta la depressió infantil, i sovint és també un dels primers motius de consulta de les famílies. Les alteracions del descans poden adoptar formes molt diverses i no sempre responen a problemes d’hàbits o de límits.
Tal com expliquen Sánchez i Romera, “la depressió pot alterar el son de maneres molt diferents”. Alguns nens i nenes presenten dificultats per adormir-se “o es desperten diverses vegades durant la nit, mentre que d’altres mostren un excés de son, i dificultats per llevar-se al matí. D’altres, tenen malsons”. Tots aquests trastorns del son es corregeixen tan bon punt se supera l’estat depressiu.
Olaya Sánchez, doctora del CSMIJ Molins de Rei
En la infància, aquestes alteracions sovint van acompanyades de malsons i de queixes físiques recurrents a l’hora d’anar al llit. No és estrany que l’infant torni a demanar dormir amb els pares, tingui por de quedar-se sol o allargui molt el moment d’anar al llit. Aquestes conductes, adverteixen les professionals, no s’han d’interpretar com una simple resistència o desobediència, “sinó una manera de mostrar un malestar emocional que no sap expressar d’una altra manera”, explica la psicòloga.
No detectar ni tractar la depressió infantil pot tenir efectes a llarg termini. “Pot cronificar-se i augmentar el risc de dificultats emocionals, escolars i socials en l’adolescència i l’edat adulta”, adverteix la Dra. Sánchez, a més d’afectar el desenvolupament emocional i l’autoestima.
De la seva banda, la Dra. Romera explica que “els nens, quan més petits, tenen una major plasticitat neuronal i molta més facilitat per flexibilitzar segons quin tipus d’estats emocionals o de pensament que no pas en etapa adolescent, quan les estructures de personalitat es van tancant més i costa més de modificar certs pensaments, creences, patrons o hàbits de comportament”. I afegeix que en aquest sentit és molt important “fer feina en xarxa: el treball amb la família i també de l’entorn acadèmic”.
Anna Romera, psicòloga del CSMIJ Molins de Rei
La recerca mostra que no hi ha una única teràpia millor per a tots els casos de depressió infantil. La teràpia cognitivoconductual és la més estudiada, però també han demostrat eficàcia la psicoteràpia psicodinàmica breu, la teràpia interpersonal, la teràpia familiar i la teràpia de joc en infants petits. L’element clau és adaptar el tipus d’intervenció a l’edat, al moment evolutiu i a les necessitats del nen o nena i de la seva família.
