El 20 de febrer, a les 21.00h, podrem gaudir a El Progrés de Fang, una proposta singular de l’artista de circ Quim Girón que convida el públic a viure la unió entre la terra i el cos humà a través de la manipulació del fang en directe. L’espectacle és un viatge visual i sensorial on el cos es transforma i es fusiona amb la matèria fins a esdevenir escultura viva, en una peça plena de formes canviants i imatges suggeridores. Les entrades es poden comprar al web entrades.martorell.cat.
Girón, fundador i director artístic de la companyia Animal Religion, és un creador que investiga l’equilibri, el moviment animal, el clown i el risc. Format a l’Escola de Circ Rogelio Rivel de Barcelona, a LE LIDO de Toulouse i a la Universitat de Dansa i Circ d’Estocolm (DOCH), on va rebre la beca Sophie Hulten’s, ha actuat arreu d’Europa i Àsia. A Fang, estrenat el 2017, condensa una etapa de maduresa artística i una col·laboració estreta amb el músic Joan Cot Ros i el dissenyador de llums Joe Serra.
‘Fang’ proposa la unió entre la terra i el cos humà. D’on neix aquesta idea i què et va portar a treballar amb un material tan primari com el fang?
Per la seva plasticitat, entre altres coses. En els processos de creació em va semblar que era un element amb molt potencial per explotar. A més, la meva mare és escultora i des de petit he vist el fang a casa, com un material per modelar. Sempre m’ha semblat molt elegant. És un material primari, sense cap mena de modificació. Em vaig adonar que aquell element, transformat en el meu propi cos, era molt interessant. No només a nivell plàstic, sinó en com aquests dos cossos —si entenem el fang com un cos— es podien unir i acabar sent una entitat pròpia.
A l’espectacle veiem com el cos i el fang es transformen fins a esdevenir una sola cosa. Què simbolitza per a tu aquest procés de metamorfosi?
Fang ha estat una creació a tres bandes, amb en Joe Serra a la llum i en Joan Cot Ros a la música. De fet, la música surt del mateix fang: el Joan fa percussions amb la matèria i utilitzem l’aigua com a element sonor. L’aigua també apareix en el treball físic, perquè el meu cos sua, transpira, i aquest fang es comença a desfer, també “transpira”. És aquí on agafa vida. No es tracta només de modelar-lo com faria un artesà, sinó que a través de l’esforç físic hi ha un procés de canvi dels dos cossos. Es transformen mútuament.
El fang és un element viu i imprevisible. Com influeix aquesta incertesa en cada funció? Cada espectacle és diferent?
Tenim una estructura molt marcada, però la matèria és viva. Cada dia influeixen factors com la temperatura o com arriba el material, que comprem de fàbrica. És un equilibri constant. El fang és molt pesat i dens, i aquest esforç físic que m’obliga a transpirar també forma part del procés perquè ens acabem amotllant tots dos. Ens agrada molt perquè no té paraules i diu molt de la relació del cos amb la terra. És un espectacle obert a tothom: els més petits poden gaudir d’un moment còmic i una persona adulta hi pot trobar una lectura més profunda.
A ‘Fang’ el cos esdevé escultura, però també eina expressiva. Com treballes el límit entre el moviment, la forma i la matèria?
Partim d’una estructura clara. El fang comença amb una forma molt geomètrica, gairebé com un cub lineal, i es va transformant a través de diferents processos de construcció. Sempre des del meu propi cos, des de l’acrobàcia i el circ, que és d’on neix la meva motivació per moure’m. Comencem des d’una estètica molt concreta i acabem en formes que poden recordar una muntanya, un nucli o un arbre, fins que jo hi penetro i ens transformem en un sol cos.
Ets fundador i director artístic d’Animal Religion. Com s’inscriu ‘Fang’ dins l’univers de la companyia?
La companyia va néixer el 2012, després d’un període d’estudis i recerca per Europa. Em va interessar molt el circ contemporani. Tot i que la meva base és la disciplina tradicional del circ, creativament m’he barrejat molt amb la plàstica i la dansa. Fang, que vam crear el 2017, marca l’inici d’una col·laboració molt estreta amb en Joan Cot Ros i en Joe Serra, i suposa un canvi a nivell de companyia. Hi ha una profunditat més assentada. Per a mi és un espectacle que simbolitza una maduració artística. En escena només hi ha música, llum, fang i cos; la resta és interpretació de cadascú.
L’espectacle té una dimensió molt sensorial. Què t’agradaria que el públic s’endugués després de veure ‘Fang’?
El que m’agrada de Fang és que obre les paraules. És divertit, però alhora dona peu a la imaginació i a la transformació. Estic segur que si veniu a veure l’espectacle ens ho passarem bé, riurem una estona i també ens donarà a pensar.
