Mammalia és la darrera novel·la publicada per l’escriptora i professora d’Olesa de Montserrat Elisenda Solsona, qui l’ha portada aquest vespre a la Biblioteca Francesc Pujols, amb la presentació a càrrec de David Berruezo. Una obra on el misteri, la màgia i el paisatge creen l’escenari on s’hi situen unes històries personals, de personatges que busquen la seva identitat i uns vincles. Un argument que, tot i ser de ficció, ha sigut la manera de canalitzar per l’autora un seguit d’experiències personals al voltant de la maternitat i la fertilitat.
La Cora és una nena de vuit anys que, durant unes vacances al sud de França, es perd en una excursió en bicicleta. Quan esclata una tempesta, s’aixopluga en una cova i hi troba unes pintures que li resulten estranyament familiars, i que li desperten records amagats. Això posarà en marxa una recerca obsessiva dels seus orígens. No farà sola aquest camí: l’acompanyarà la Sara, un altre dels personatges principals.
La Cora “nota que li falta alguna cosa. No acaba de crear la seva identitat i no sap el que vol. Li falten peces del trencaclosques per conèixer els seus orígens. I només coneixent-les, podrà forjar una identitat”, explica l’autora.
I de fons, emergeix una temàtica molt profunda: els problemes de fertilitat i la maternitat. Solsona explica que “tot i que Mammalia és una ficció, parteix d’una experiència pròpia: un procés d’infertilitat de quatre anys que vaig passar. Van ser uns moments molt durs, entre el desig de ser mare i la impossibilitat de ser-ho. Una barreja d’emocions molt gran i de qüestionaments ètics i morals entre el desig i el dret de ser mare. Necessitava plasmar-ho d’alguna manera”. I va ser en forma de novel·la.
Elisenda Solsona, escriptora
L’autora olesana explica que “volia fer literatura al voltant d’aquest tema, ja que se’n parla poc”, especialment fa uns quants anys, just en el moment en què ella va viure aquesta experiència personal, cap a l’any 2012.
La memòria és també molt important en aquesta història. De fet, explica que “el terror i la memòria són els meus temes a l’hora d’escriure”. Per això, per a la Cora “són molt importants els petits detalls, que acaben esdevenint molt importants”:
Elisenda Solsona, escriptora
Solsona vesteix Mammalia “d’una atmosfera, un paisatge i un ambient amb un punt d’incertesa, de foscor i d’inquietud, i alhora màgic”. I per això hi va introduir “la màgia i la ciència ficció en un paisatge insòlit”, tot i que no deixi de ser “una novel·la de personatges, de vincles i de recerca de la identitat”.
Elisenda Solsona, escriptora
La natura és un element important a la novel·la. “Sempre la tinc molt present i necessito el seu contacte a l’hora de crear les meves històries i de crear miralls en els personatges i una simbologia”. Volcans que entren en erupció alhora o terratrèmols són alguns dels símbols naturals que trobarà el lector entre les seves pàgines.
Elisenda Solsona, escriptora
Elisenda Solsona és llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Barcelona. Exerceix com a professora de secundària i, alhora, escriu des de fa anys. Fins ara, ha publicat tres novel·les. La primera, amb Editorial Voliana, va ser Cirurgies (2016), i la van seguir Satèl·lits (2019) i Mammalia (2024), totes dues a cura de l’editorial Males Herbes.
