La Universitat de l’Experiència inicia nou curs per estendre el coneixement a tothom

96
Portes obertes a l'inici de curs de l'Universitat de l'Experiència

A12 Estudis i Recerca Interuniversitària ha posat en funcionament aquest dimarts el setè curs consecutiu de la Universitat de l’Experiència a Martorell. La cita parteix amb una xifra de 117 inscrits i la voluntat de seguir creixent i atraient públic de totes les edats a les conferències de tot tipus de temàtiques relacionades amb el coneixement. Inclourà 29 sessions, que es duran a terme cada dimarts de 17.30 a 19.15h i fins el dia 1 de juny.

Núria Castell, llicenciada per la UAB i doctora per la UPC en Enginyeria Informàtica, ha estrenat curs. Ho ha fet amb una conferència titulada ‘Vocacions STEM: estereotips, referents i educació. Com abordar la problemàtica dels estereotips per incentivar les vocacions STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) entre les noies.

Ha estat el tret de sortida a la setena temporada, que comença amb 117 inscrits. La xifra satisfà l’organització: “Estem molt animats i contents amb la resposta. És cert que és una mica inferior al curs passat, però cal dir que molts pobles veïns darrerament han començat a organitzar la Universitat de l’Experiència”, explica la coordinadora a Martorell, Enriqueta Tobella.

Enriqueta Tobella, coordinadora de la Universitat de l'Experiència a Martorell

Les xerrades són de temes molt variats i nivell universitari, però explicades d’una manera planera i accessible per a tots els públics. Tobella recalca que “ens ve gent de totes les edats” i que “no només és una activitat per a persones grans, tot i que potser per horari siguin majoritàries”.

Enriqueta Tobella, coordinadora de la Universitat de l'Experiència a Martorell

Tobella ha recordat que “totes les sessions se celebren els dimarts des de les 17.30 i fins passades les 19.00h”. La matrícula segueix oberta en qualsevol moment omplint aquest formulari, i la informació i  inscripcions poden fer-se contactant amb el telèfon 93 439 94 59 o bé, en el cas del grup de Martorell, trucant al 634 47 74 26. També es pot demanar al correu electrònic a12estudis.upc@gmail.com. El web referent amb tota la informació és www.a12upc.wordpress.com.

Enriqueta Tobella, coordinadora de la Universitat de l'Experiència a Martorell

A la sessió, la coordinadora de la Universitat de l’Experiència, Muntsa Lamúa, ha destacat que enguany es comptarà amb la col·laboració d’integrants de la Fundació Privada Arc de Sant Martí. Lamúa ha explicat que aquest és un pas més “per a que la Universitat estigui cada cop més  implicada a la xarxa associativa de Martorell”.

La programació fins a finals d’any

El curs 2026-27 constarà enguany de 29 sessions, nou de les quals s’encaixen en aquesta recta final de 2026. Després d’aquesta sessió inaugural, el dimarts 20 d’octubre, Bruno Brotons, investigador predoctoral de la Universitat de Lleida, oferirà la xerrada ‘Del gen a la teràpia: estudi biomèdic del càncer colorectal’, per explicar com s’investiga aquesta malaltia als laboratoris i els principals reptes científics, tècnics i econòmics que condicionen el desenvolupament de tractaments més eficaços.

Tancarà el mes Laura Patricio, llicenciada en Filosofia i Filologia Anglesa, amb la proposta ‘Virginia Woolf, entre les arts’, que revisarà l’obra de l’escriptora britànica i la seva relació amb el modernisme anglès i el cercle de Bloomsbury.

Al novembre, el dia 3 és el torn de Xavier Pedreño, especialista en genòmica evolutiva i professor, parlant de ‘L’arbre de la vida i la genòmica evolutiva. Com va evolucionar la vida al nostre planeta?’, sobre la nova teoria de l’evolució 167 anys després de Darwin.

David Puertas, professor de secundària i divulgador musical, farà dues xerrades els dies 10 i 24 sobre ‘Quina música s’ensenya als instituts?’, parlant de competències musicals, aprenentatge i pràctica, i de la selecció i seqüenciació dels continguts a les aules. Entremig, Aurora Fernández Polanco, catedràtica de Teoria i Història de l’Art Contemporani de la Universitat Complutense de Madrid, presentarà ‘27 estrelles de 1927: una constel·lació diferent’, per ampliar la mirada sobre la Generació del 27.

Ja al desembre, els dies 1 i 15 el doctorand en Ciències Polítiques Marc Borràs impartirà el seminari ‘El padró municipal d’habitants com a mecanisme de selecció residencial’, abordant aspectes com la inclusió social, les barreres administratives a immigrats i l’exclusió residencial.

Propostes per a l’any vinent

El 2027 s’estrenarà a la Universitat de l’Experiència amb història: el 12 de gener l’advocada i política Magda Oranich parlarà ‘Les lluites pels drets. La transició democràtica. La Constitució de 1968’.

El 19 i 26 de gener, Helena Moreno, historiadora de l’art i investigadora, conduirà dues sessions: ‘Entre onades i cirerers: ukiyo-e, les imatges del món flotant’, les estampes japoneses del període Edo (1603-1868), conegudes per les seves representacions de paisatges, actors del teatre kabuki i escenes de la vida quotidiana.

El 2 de febrer, Adrià Solís, professor del Departament de Filosofia de la UB, presentarà ‘Pensant l’existència de Déu a través de paràboles religioses’, debat filosòfic sobre l’existència de Déu.

El programa incorpora una conferència extraordinària en línia el dimecres 3 de febrer, de 10 a 11.45 h, titulada ‘És realment intel·ligent la intel·ligència artificial?’, amb Ramon López de Mántaras, professor d’investigació emèrit del CSIC i fundador i exdirector de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial.

El 9 i 16 de febrer, Josep Maria Gregori, catedràtic emèrit de Musicologia de la UAB i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, impartirà ‘Reflexions sobre el fenomen de la inspiració’.

El 23 del mateix mes, l’investigador científic de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, Antonio Turiel, oferirà ‘De les guerres del petroli a les transicions fallides: la urgència de la sostenibilitat’, i els reptes energètics i ambientals contemporanis i l’avenç a models més sostenibles.

El neuromàrqueting centrarà les sessions dels dies 2 i 9 de març, amb Pere Navalles, doctor en Comunicació Audiovisual i Publicitat per la UAB i director del Màster de Neuromàrqueting ‘El que vols o el que dius voler? Vols i dols?’.

El 16 del mateix mes, Muntsa Lamúa, historiadora de l’art i presidenta de l’A12 ERI i d’AFOPA, presentarà l’arquitecte ‘Rafael de Guastavino, el Gaudí de Nova York? L’arquitecte que va conquerir el cel i va burlar la llei’. La mateixa Lamúa tornarà el 6 d’abril amb ‘Visions turmentades d’un artista: les pintures negres de Goya’.

El 13 d’abril, Clara Palau, activista social i formadora en drets LGBTI+, impartirà ‘Presa de consciència trans’, dedicada a les experiències de les persones trans i als processos d’acceptació i comprensió de la identitat de gènere.

El 20, Rafa Burgos, historiador, periodista i investigador, oferirà ‘«La Caixa». Radiografia d’un cos sense ànima’. La conferència resseguirà l’evolució i història de l’entitat des de la seva fundació i fins a convertir-se en una institució amb una presència destacada en diversos sectors econòmics.

Els dies 27 d’abril i 4 de maig, Toni Raja, professor de la UAB conduirà el curs ‘Els nacionalismes i el món contemporani’. Les sessions introduiran les principals interpretacions teòriques del nacionalisme i les aportacions de diversos autors i pensadors.

El dimarts 11 de maig, Elena Ramazza, historiadora de l’art especialitzada en arquitectura, presentarà ‘Eugène Viollet-le-Duc i la seva recepció als països mediterranis’. La conferència estudiarà la influència del restaurador i arquitecte francès del segle XIX en la conservació i la restauració dels monuments, especialment a Catalunya.

El 18 de maig, Jordi Deulofeu, doctor en Ciències de l’Educació i professor honorari de la UAB, impartirà ‘De la matemàtica dels jocs al joc de la matemàtica’, sobre com aquesta disciplina analitza i resol situacions relacionades amb els jocs d’estratègia i d’atzar.

La programació arribarà al tram final amb conferències d’història i literatura. El 25 de maig, Gemma Marfany, doctora en Biologia i catedràtica de Genètica de la UB, presentarà ‘Què va ser dels Romànov, els últims tsars de Rússia, deposats amb la revolució bolxevic?’ per explicar com les tècniques de genètica forense permeten investigar casos històrics i resoldre incògnites.

I per acabar, el dimarts 1 de juny, David Revelles, periodista i professor associat del Departament de Periodisme de la UAB, tancarà el curs amb ‘L’univers històric i literari del rei Artur’. Explorarà la influència d’aquest univers en la cultura popular, els arquetips heroics, la literatura, el cinema i altres expressions artístiques contemporànies.