La Biblioteca Francesc Pujols ha acollit aquest vespre la presentació de la novel·la La gran família, de l’escriptora i filòloga Antònia Carré-Pons. L’obra narra la història de dues germanes que, tot i créixer juntes a l’entorn del negoci familiar, esdevenen persones molt diferents, tot i que les circumstàncies de la vida les faran retrobar-se. La presentació ha anat a càrrec de Maria Garcia, en un acte d’Òmnium Cultural del Pla de Montserrat.
La gran família (Club Editor) explora el misteri de com dues germanes (la Rateta i la Sió) creixen juntes, però esdevenen persones molt diferents i prenen camins separats. La Sió agafa el timó del negoci familiar, mentre la Rateta va a la universitat i es converteix en una medievalista de renom. Tot i així, tres moments concrets les fan convergir de nou. És una història sobre les relacions familiars, els vincles i la tendresa que perdura malgrat el pas del temps i les circumstàncies.
A l’obra hi ha coincidències entre la trajectòria vital de l’autora i la historia que narra: per exemple, el negoci familiar d’una cansaladeria o els estudis medievalistes d’una de les dues germanes. Carré-Pons matisa que “he empescat una trama que té a veure amb mi i amb la meva propia vida, però que no és autobiografia. Hi ha fabulació i literatura”. Això sí, a l’hora de recrear la cansaladeria, reconeix que “vaig imaginar i pensar en la casa on vaig néixer”, però per al que fa als camins vitals que després segueixen, “alguns són veritat i altres no”.
Antònia Carré-Pons, autora de La gran família
Un dels camins vitals, el de la Rateta, presenta similituds amb el de la seva creadora. “La Rateta és medievalista i acadèmica, i en un moment de la història fa una conferència on parla de la visió que la medicina medieval tenia del cos de les dones”. Un relat que permet a l’autora “plantejar una temàtica reivindicativa, on hi ha molt de biaix de gènere”.
Aquest instant es produeix mentre la Rateta es recupera d’un càncer de mama, fet pel qual, explica Carré-Pons, “vaig creure interessant que una persona reflexioni sobre el cos de les dones, ella que ha vist agredit el seu cos per la medicina, però on aquesta li ha salvat la vida”.
Antònia Carré-Pons, autora de La gran família
A més de les dues històries personals de la Sió i la Rateta, el llibre s’ha convertit, sense pretendre-ho, en un homenatge a les feines artesanals –la cansaladeria on neixen i creixen-, pel que han aportat a la vida de les persones.
Així, destaca que en un moment de la novel·la “la Rateta, tot i haver estat la germana que s’allunya del negoci, enumera una sèrie de virtuts apreses a la botiga: la senzillesa, la sinceritat, l’honestedat i l’austeritat”. Tot un reguitzell de valors que, per a l’autora, “es transmetien generacionalment a casa entre els anys 30 i els 60, i que la Rateta no reconeix fins que ha passat molt de temps”. És a dir, primer “fuig del destí marcat, i al cap dels anys arriba a reconèixer que allò que havia rebutjat no és tan dolent”.
Antònia Carré-Pons, autora de La gran família
Pel que fa a l’estil, Carré-Pons posa de relleu que la novel·la “l’he escrita des de la contenció narrativa, de voler explicar coses importants amb la màxima senzillesa possible”. En aquesta línia, és del parer que ”les coses importants s’han de dir amb el mínim de recursos possibles, amb un estil concís. M’interessa aquesta literatura que usa el mínim de recursos possibles per dir el màxim de coses. Les paraules no han de fer mai nosa”.
Antònia Carré-Pons, autora de La gran família
La gran família, d’Antònia Carré-Pons, va rebre l’any passat dos reconeixements. D’una banda, el Premi Òmnium Cultural a la Millor Novel·la, i de l’altre el Premi Nollegiu.
