Una delegació de l’Ajuntament de Martorell encapçalada per la regidora de Teixit associatiu, Cooperació i Participació Àngels Soria, va participar en el 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat, organitzat pel Consell Comarcal del Baix Llobregat i celebrat el 23 i 24 d’octubre a Sant Joan Despí. Sota el lema ‘Ara més que mai’, el Congrés va fixar un full de ruta comarcal per blindar els drets de les dones davant els discursos de retrocés.
El 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat es va consolidar com el gran altaveu del feminisme de la comarca. La cita va mobilitzar prop de 1.500 persones gràcies a un procés descentralitzat de 35 subseus municipals prèvies, i va aplegar 445 participants centrals al Poliesportiu Salvador Gimeno de Sant Joan Despí.
L’objectiu de la trobada va ser articular respostes col·lectives i blindar els drets assolits davant dels nous discursos de retrocés. Durant les sessions de treball —repartides per espais emblemàtics com Can Negre, el Foment Cultural i el Centre Cultural Mercè Rodoreda— 16 expertes van guiar els debats de les sis comissions temàtiques d’aquesta edició. La principal conclusió de consens va ser la urgència de reforçar la prevenció, millorar el finançament dels recursos públics i mantenir un compromís social i institucional ferm amb la igualtat.
Les comissions van definir un full de ruta quadriennal que prioritza els següents àmbits d’actuació: violència digital, salut i cures, dones grans, treball i tecnologia, i precarietat i racisme.
En violència digital, es va exigir una major responsabilitat a les plataformes digitals davant del repunt de l’assetjament, les amenaces i el control masclista mitjançant eines com la geolocalització. En la comissió de salut i cures, es va reclamar una recerca i atenció mèdica amb perspectiva de gènere que s’adapti a les necessitats reals de les dones en cada etapa vital, combatent el biaix sanitari i la pressió estètica.
Pel que fa les dones grans de més de 65 anys, es va subratllar combatre la soledat no desitjada, la bretxa en les pensions i la invisibilitat social d’aquest col·lectiu. En treball i tecnologia, es va alertar del risc que la Intel·ligència Artificial i les noves tecnologies reprodueixin les desigualtats laborals tradicionals, demanant garantir l’accés formatiu a les dones.
Finalment, pel que fa a la comissió de precarietat i racisme, es va apostar per introduir una mirada profundament antiracista i interseccional per aturar la pobresa femenina, la temporalitat laboral i la vulnerabilitat residencial de les dones racialitzades de la comarca.
