L’historiador Alfred Mauri ha presentat aquesta tarda l’assaig Façanes esgrafiades a Martorell a la Biblioteca Francesc Pujols. El llibre, editat pel Centre d’Estudis Martorellencs, recull la història dels esgrafiats municipals i en fa un catàleg, incloent-hi els edificis desapareguts. L’obra s’ha presentat en una sala polivalent de la Biblioteca que s’ha omplert de gom a gom. Jordi Morera ha presentat l’autor i la seva creació, acompanyat a l’escenari de l’alcalde Xavier Fonollosa i del regidor de Cultura, Sergi Corral.
La tècnica d’aquest tipus d’art ornamental consisteix a fer incisions sobre la paret, en la part superficial, de manera que quedi al descobert la capa inferior. Els edificis esgrafiats es remunten a l’any 1821 a Martorell. La majoria dels esgrafiats daten durant el segle XX, després de la Guerra Civil, però també podem trobar decoracions de principis del dos mil. La concentració més gran d’esgrafiats es troba al barri de la Vila, entre el carrer Pere Puig i la plaça Portal d’Anoia.
L’assaig comença amb l’explicació de la tècnica de l’esgrafiat i detalla les seves diferències amb l’estucat, la pintura i altres tècniques decoratives. A més, l’autor fa una aproximació al context històric i l’evolució estilística dels edificis. A continuació, dona a conèixer els principals autors: Ferran Serra, Jaume Amat, Xavier Pérez, Ramon Garcia, Francesc Calcafar i Salvador Bargués. Alfred Mauri expressa que “el llibre fa una referència biogràfica a aquests autors, amb una extensió major per Ferran Serra i Jaume Amat perquè són els més representatius”.
Reproductor d'àudioAlfred Mauri, autor de 'Façanes esgrafiades a Martorell'
Façanes esgrafiades a Martorell ensenya les decoracions d’edificis que s’han enderrocat. “El primer esgrafiat és la casa de Sunyer i Muntaner, l’actual solar de l’oficina de Correus. La façana es va decorar l’any 37 i després es va remodelar com a biblioteca”, esmenta Mauri. Així mateix, el llibre inclou els esgrafiats de l’antiga barberia, per part de Ferran Serra, i l’antiga façana de l’Ajuntament.
Mauri destaca que “aquests esgrafiats són els primers perquè ens expliquen part de la nostra història”. Altres decoracions, com la façana de La Moderna, a la Plaça de l’Església, demostren una innovació estilística. “És molt singular perquè no té colors tradicionals, sinó en blanc i negre. És un esgrafiat molt interessant i important”.
Reproductor d'àudioAlfred Mauri, autor de 'Façanes esgrafiades a Martorell'
Les façanes representen “elements relacionats amb la història familiar, la seva activitat i ideologia. Hi ha elements que fan referència a la vida de cadascú, és un enriquiment i una presentació de cara a l’exterior”. Alhora, Mauri recorda que “els esgrafiats protegeixen i embelleixen els edificis. Singularitzen el nostre poble i tenim la sensació que tot és un paisatge uniforme”.
Reproductor d'àudioAlfred Mauri, autor de 'Façanes esgrafiades a Martorell'
Alfred Mauri és doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona. També va ser director de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 2017 i el 2018. D’altra banda, ha escrit els llibres Martorell: 975 anys i El Castellvell de Rosanes. En l’actualitat, és vicepresident del Centre d’Estudis Martorellencs.
