Andreu González Castro és un escriptor de Martorell, autor de diverses publicacions que s’engloben en estils literaris variats com són la poesia, el conte i la novel·la. Alguns dels seus títols més recents són Epigrames de Telobis (Meteora, 2017), 365 acudits per a indepes (Cossetània, 2015) o Manual d’autoajuda per a catalanoparlants (Cossetània, 2019). A més, ha col·laborat en les revistes El Ciervo i L’Informador de Martorell, així com al diari El Matí Digital i a La Xarxa de Comunicació Local (XAL).
Al llarg de la seva trajectòria ha estat guardonat amb diversos premis, pràcticament un cada any, des del 2002. Entre els més destacats, el Premi Narcís Lunes i Boloix de poesia, el Premi Vila de Martorell, el Premi Nèstor Luján de novel·la Històrica o el Premi Districte V.
El 16 de novembre surt a la venda la seva última obra, Liquideu Einstein, que tracta la realitat de la Catalunya dels anys 20, quan no era un lloc gaire segur per als jueus socialistes, com ho era el prestigiós científic alemany. En el context de la post Guerra Mundial, Einstein emprendrà una trajectòria per terres catalanes, on entrarà en escena el jove Otto Guttman, un violinista, orfe de guerra, que tindrà un paper fonamental a la trama. El llibre es presentarà l’1 de desembre, a les 18.30h, a la Biblioteca Francesc Pujols.
Estem acostumats a rebre’l com a regidor de Cultura de l’Ajuntament de Martorell, però també és escriptor i ara feia temps que no passava pels estudis de Ràdio Martorell a presentar-nos alguna de les seves creacions. Li ha costat treure temps per escriure de nou?
Doncs sí, aquest és un fill de la pandèmia. Ara hi ha molts escriptors que presenten un llibre i diuen “si no hagués estat per la pandèmia no l’hauria escrit”, i aquest literalment és així. Entre les obligacions familiars i de feina, la literatura l’he tingut una mica apartada. També els successos polítics dels últims anys han trastocat moltes coses, i per això un llibre meu que havia de sortir el 2017, finalment ho va fer el 2019.
Aquest és un llibre que s’ha anat coent a foc lent. No tenia clar que el pogués acabar, i quan ens van tancar a casa, es va disparar la meva necessitat de reconnectar amb la lectura i l’escriptura, que són coses que m’omplen molt.
Quin és l’argument que s’amaga darrere d’aquest títol tan suggerent?
Està ambientat en l’any 1922-1923, en què Einstein va venir a Catalunya, va visitar Poblet, Terrassa i Sant Cugat, i, a més, va ser convidat a fer una sèrie de conferències. Li acabaven de donar el Premi Nobel, l’any 1922, mentre estava en una gira mundial, en la qual va incloure Barcelona. La qüestió és per què havia sortit Einstein de gira mundial. Una de les raons és perquè a Alemanya hi havia molta inestabilitat política, i una altra, i aquí és on jo m’agafo per inventar una part de l’argument de la novel·la, és que l’estiu del 1922 Einstein estava amenaçat.
A més, va haver-hi algun assassinat de persones d’un perfil semblant al seu: jueu, socialista i internacionalista. Einstein va decidir que estaria bé allunyar-se durant una temporada de Berlín. Per això va acceptar emprendre una gira de sis mesos que el va portar a Barcelona.
Què va fer exactament Einstein a Barcelona?
Va visitar el monestir de Poblet, les esglésies romàniques de Sant Cugat i Terrassa i, sobretot, el van convidar a fer quatre conferències per explicar les seves teories físiques. Ell parlava alemany i les conferències les feia en francès, per tant, hi havia una part del públic que entenia les seves explicacions, i una altra que no. Va fer tres conferències a l’Institut d’Estudis Catalans i una a la Reial Acadèmia de les Ciències.
Com explica tot aquest periple d’Einstein a Catalunya?
La novel·la té dues parts molt marcades. Una part succeeix sobretot a Munic, que era un santuari de la ultradreta alemanya, i l’altra part passa a Barcelona i rodalies. La part que jo m’invento és la d’un nano orfe de guerra per part de pare, que cau en les xarxes d’una organització terrorista, formada per exmilitars que havien estat operant al servei de la República de Weimar, per aixafar els aixecaments dels bolxevics. Després, aquest nano es radicalitza i ve a Barcelona amb la missió d’acabar amb Einstein.
Mentrestant, Einstein va fent una sèrie de conferències, que són recollides al llibre d’una forma molt fidel. Escenifico un matí al port de Barcelona que estava en obres, la visita a l’Ajuntament o al grup escolar Baixeres. És a dir, hi ha una base real molt forta sobre la qual hi ha la part novel·lística.
Ha hagut de documentar-se molt bé sobre aquesta part històrica?
Sí, vaig veure un parell de biografies d’Einstein, i algun llibre que parlava de la Primera Guerra Mundial i dels Freikorps, que eren els exèrcits lliures que van defensar la República de Weimar, és a dir, cossos paramilitars que no eren de l’acord de política del govern, però als quals va haver de recórrer per aixafar aixecaments bolxevics. Al capdavall, l’amenaça d’una revolució a la manera de Rússia era una realitat alemanya després que caigués la monarquia del kàiser.
Davant de tot aquest maremàgnum, m’he hagut de documentar sobretot sobre els precursors del nazisme. En aquesta novel·la hi surt alguna creu gammada i és real. Hi havia algun veterà de les guerres del Bàltic que portava aquest emblema de la pretesa superioritat ària sobre la resta de “rasses humanes”.
Durant la investigació ha conegut millor Einstein? Què li ha sorprès més?
L’editorial em va dir “no el deixes superbé, no?”, i jo els vaig respondre “no, perquè no és la vida d’un Sant, sinó d’una persona humana que tenia molts clarobscurs”. Parlo de la relació conflictiva que va tenir amb la seva primera dona, i d’una qüestió que es va revelar fa només un parell de dècades: Einstein i la seva primera dona havien tingut una filla, que molt probablement va morir d’escarlatina. Ells la van voler donar en adopció, no sabien ben bé que fer-ne perquè no estaven casats.
Einstein en les relacions amb les dones no hi surt gaire ben parat, en altres qüestions crec que queda ben perfilat que era una persona d’opinions fermes, que no li importava gaire anar a contracorrent de les opinions dominants. Per exemple, quan tots els seus col·legues Premis Nobels alemanys van signar un manifest a favor de la guerra, ell en va signar un altre en contra, i el van signar només tres persones, un era ell.
Per què publica ara aquest llibre?
Aquí hi ha una qüestió que d’oportunitat. Einstein va visitar Barcelona l’any 1923 i l’any que ve es complirà el centenari. Crec que és un bon moment per recuperar aquestes peripècies del científic alemany que va ser alhora el personatge del segle XX, segons la revista Times. És molt conegut i es disputa, segurament amb Newton, la primacia de la figura científica més important de tots els segles. Alguns diuen que, tenint en compte que l’anotació matemàtica no estava tan desenvolupada, les troballes que va fer Newton eren molt rellevants i Einstein és precisament qui corregeix la mecànica i la física de Newton, això té un mèrit increïble.
