L’escriptora, filòsofa i investigadora en temàtiques educatives Anna Pagès Santacana ha presentat aquesta tarda a la Biblioteca la seva primera novel·la, Aquella nena de les paraules (Univers Editorial). Pagès és besneta del martorellenc Francesc Santacana i Romeu, qui junt amb el seu avi Francesc Santacana i Campmany van donar forma al Museu de l’Enrajolada, que ara compleix 150 anys. Tot i tractar-se d’una ficció, la novel·la s’inspira i capta alguns moments d’infantesa de la seva autora, i de l’assassinat del besavi a la Guerra Civil.
Llicenciada en Filosofia i Lletres i doctora per la UAB, l’Anna Pagès i Santacana havia fet nombroses publicacions i treballs acadèmics relacionats amb temàtiques com ara l’oblit, la memòria, la transmissió d’herències o els blancs en la memòria. Però en un moment determinat, li va sorgir “la història del meu besavi, i vaig veure que no podia traduir-la en forma de textos acadèmics”.
Per tant, va pensar que el més adequat seria novel·lar-la, i donar forma a un relat “en el qual hi apareix una nena de 6 anys, que en part soc jo però que ja no soc jo, sinó que s’ha convertit en un personatge. A l’igual que tots els altres personatges que hi apareixen, que estan inspirats en coses que he viscut, però que ja no són la meva família”. Un relat que, per tant, “té una certa invenció metafòrica de la història i dels personatges”.
Anna Pagès Santacana, autora d'Aquella nena de les paraules
L’argument de la novel·la se centra en “aquesta nena de 6 anys, que viu a la casa d’estiu i que contempla els silencis de la seva família després d’una situació traumàtica a principis de la Guerra Civil: l’assassinat del meu besavi, Francesc Santacana Romeu”. Aquests silencis “s’incorporen en la vida de la nena, que tot i que no s’atreveix a preguntar, percep que hi ha quelcom que no s’acaba d’expressar”.
Anna Pagès Santacana, autora d'Aquella nena de les paraules
La història s’ambienta a la casa familiar de Can Sunyer del Palau, però fa referència a Martorell i a l’Enrajolada, que hi son presents “en segon terme, i d’una manera una mica fantasmagòrica”, com comenta l’autora.
D’aquesta manera, Anna Pagès Santacana lliga el relat amb la tasca duta a terme pels avantpassats –el seu besavi i l’avi d’aquest- a l’hora d’erigir una de les primeres cases-museu de Catalunya, i de la que se sap que va començar a funcionar ara fa 150 anys, segons la documentació trobada.
Anna Pagès Santacana, autora d'Aquella nena de les paraules
L’autora reconeix que del seu besavi no en sap “pràcticament res. A la novel·la és un personatge que he construït, en part, a partir d’elements històrics trobats tot fent recerca d’arxiu, i també amb altres coses que he deduït de l’ambient que es viu en una família”. Per això, afirma que escriure aquesta història com a text literari li ha permès fer una recerca més lliure dels personatges i adaptar els seus problemes al relat.
Anna Pagès Santacana, autora d'Aquella nena de les paraules
D’aquí el nom de la història, Aquella nena de les paraules. “Una nena petita que viu a dins seu els silencis familiars i paraules no dites, però que queden marcades en el cos i suren en l’ambient”, conclou.
Miquel Via ha fet la presentació del llibre i de l’autora, en un acte al que han assistit, en representació municipal, l’alcalde Xavier Fonollosa i el regidor de Cultura Sergi Corral.
