Antoni Folqué: “Al meu llibre explico que Martorell ha tingut molts bons ciclistes”

548
Antoni Folqué i Serres

Antoni Folqué i Serres ha vist publicat el seu llibre Història del ciclisme a Martorell. 1889-2006, el primer que escriu aquest martorellenc de prop de noranta anys d’edat. En 298 pàgines hi ha un recull de textos, anècdotes i imatges que l’autor ha recopilat per evidenciar l’evolució de l’esport de la bicicleta a casa nostra durant 117 anys.

L’autor d’aquesta obra va compaginar la seva afició al ciclisme amb la feina, primer com a pastor, després fent de manobre i finalment, de fuster. La passió per l’esport de la bicicleta li arrenca concretament de l’any 1947, quan comença a compartir moltes hores al costat del primer president de la Penya Ciclista de Martorell, Ramon de Paz. Després, el mateix Folqué va acabar sent el president de l’entitat, entre els anys 1992 i 2014.

L’obra coincideix amb l’edició número 100 de la Volta Ciclista a Catalunya, celebrada fa pocs dies i que va tornar a passar per la nostra població. Una cursa en la que hi han participat sis ciclistes: Maties Gasulla (2 cops); Gonçal Sariñena (1); Josep Fisa (2); Jaume Montaña (9); Josep Vidal (7) i Israel Núñez (2). Folqué se’n fa ressò en aquesta obra, així com de la participació internacional -Tour de França i Giro d’Italia- dels ciclistes martorellencs amb més palmarès, Montaña i Vidal.

‘Història del ciclisme a Martorell’, d’Antoni Folqué

Folqué ha passat aquest dijous 6 de maig pel programa Martorelletres de Ràdio Martorell per parlar del llibre i del pes específic del ciclisme a casa nostra. Aquesta és la conversa mantinguda amb la presentadora del programa, Josefina Canals.

Antoni, quan va pensar en la possibilitat d’escriure aquest llibre?

En la meva època de president de la Penya Ciclista vaig començar a parlar amb molts ciclistes i a esbrinar sobre altres d’èpoques anteriors, amb gent que els havia conegut. Vaig recollir fotografies, i en acumular-ne moltes vaig pensar que se’n podria fer un llibre sobre la història del ciclisme a Martorell. Em vaig documentar al Museu Antic de Barcelona.

Fruit d’això i d’anys de treball, ha arribat aquest llibre. Li ha costat molt, fer-lo?

És el primer que faig a la meva vida, i he procurat fer-lo el màxim de bé i amb el màxim de dades que he pogut recollir. He de dir que jo no sé fer anar l’ordinador, en això m’han ajudat molt el meu germà, les filles i les netes.

D’on li ve aquesta afició pel ciclisme?

De molt jovenet. Jo vivia al carrer de Sant Joan, al barri de Can Carreres, i just al costat, al carrer de Sant Lluís, hi vivia el Jaume Montaña. En Jaume era ciclista, participava cada any a la Volta a Catalunya i, per preparar-se, s’entrenava pel barri fent voltes amb la seva nova bicicleta. I jo m’hi fixava molt. A casa meva li van comprar una bicicleta al meu germà Miquel per poder desplaçar-se a la feina, però ell pràcticament mai no la va fer servir, i qui l’agafava era jo. Així em va començar l’afició per la bicicleta.

Tenim entès que els ports de muntanya han sigut la seva debilitat…

Sempre m’ha encantat ascendir a ports de muntanya. De fet, he pujat uns 190 ports. Al nostre voltant n’he pujat uns quants: a Montserrat, a l’Ordal, a Ullastrell, als rasos de Peguera, al Coll de Pal…

Antoni Folqué i Serres

A casa nostra i més enllà, oi?

Sí, he fet ascensions als Pirineus catalans i francesos; als Alps francesos, suïsos, austríacs, italians i alemanys. He pedalat tres vegades una marxa de 147 quilòmetres a les Dolomites, passant per 8 ports de muntanya a més de 2.000 metres. La meva primera cursa a l’estranger va ser al port de Galibier i de Lizoart, fent fins a 192 quilòmetres de pujada i 4.500 metres de desnivell.

I l’interès per recopilar la història del ciclisme a Martorell, d’on li ve?

Jo anava a reparar la bicicleta al taller del Ramon de Paz, qui em va transmetre el ciclisme pur i de veritat. Quan feien carreres a Martorell les anava a veure, com molts altres aficionats. Aleshores no sabia qui eren aquells corredors, però de més gran vaig començar a investigar sobre el ciclisme i em va venir la idea de fer-ne un llibre. Vaig descobrir que aquelles persones que feien ciclisme a Martorell havien sigut molt aficionats, havien fet carreres i havien organitzat el primer Club Ciclista, i vaig quedar meravellat. I vaig començar a esbrinar i a demanar fotos als seus familiars.

Llegint el llibre podem arribar a la conclusió que a Martorell hem tingut molta tradició. Amb quina etapa es quedaria, d’entre tot el període de temps que comprèn el seu llibre i a quins ciclistes destacaria?

Potser m’agrada més l’etapa des dels inicis i fins la Guerra Civil, l’etapa del Josep Pagès. També la del Matías Gasulla, qui va ser el primer ciclista de Martorell que va anar a la Volta Ciclista a Catalunya. I després de la Guerra Civil, destaca l’època del Jaume Muntanya i del Josep Vidal, amb qui vaig tenir molta relació. Sí, a Martorell hem tingut molt bons ciclistes!

Montaña i Vidal van ser els dos grans ciclistes de Martorell?

-Montaña i Vidal van ser els grans ciclistes de la seva època, van córrer amb els millors. En Montaña va anar a Giro d’Italia l’any 1952 quan era molt difícil accedir-hi, ja que s’hi anava per seleccions nacionals. I en Josep Vidal va estar seleccionat l’any 1953 per al Giro i el Tour, cosa única a Martorell. A part, el Josep Vidal va inaugurar el paso del Stelvio, de 2.765 metres d’alçada, aquell any. Va ser el primer català de passar-hi. El segon vaig ser jo, uns anys després.

Quina vida duien, aquests ciclistes de mitjans del segle passat?

En aquella època les bicicletes se les havien de comprar ells, i el material també. No és com ara, que els ciclistes professionals tenen autocars per desplaçar-se i grans firmes que els sustenten. Aleshores si se’ls espatllava la bicicleta l’havien de reparar ells. Amb en Montaña i en Vidal vaig tenir sempre una gran relació. Moltes vegades feien carreres cap a Gelida i jo, en un punt del trajecte, els portava i llençava una ampolla d’aigua de gasosa de vidre per cadascun. En Montaña i en Vidal bevien, deixaven anar l’ampolla, jo la recollia i me’n tornava cap a casa.

Antoni Folqué i Serres

És un esport dur?

Molt! El ciclisme de competició és un esport que en alguns moments és molt dur, duríssim. S’ha de tenir una preparació molt gran, cuidar-se molt i menjar molt bé. És un esforç molt dur si te’l plateges a nivell de competició.

A la seva edat, desprèn molta vitalitat. Com s’ho fa?

Sempre he procurat de portar una vida el màxim de sana. De jove jugava molt pel carrer i després l’esport de la bicicleta em va ajudar molt a tenir salut. Sempre he dit que la millor medicina que hi ha per les persones és fer esport. Cadascú amb el que li agradi: ciclisme, natació, futbol, caminar per les muntanyes…hi ha moltes maneres de fer-ne!

Ja per acabar, li volem demanar que ens recomani una ruta en bicicleta que puguem fer pels voltants de Martorell.

Podem anar cap al Penedès: a Gelida i Sant Sadurní d’Anoia, i seguir en funció del recorregut que es vulgui fer, perquè aquí hi ha una àmplia xarxa de carreteres, moltes de tranquil·les per pedalar, cosa que és molt important. Jo particularment feia un recorregut de Sant Sadurní a Can Cartró, Puigdàlber, Sant Pere de Riudebitlles, La Creu, Sant Sadurní i cap aquí, i em sortien uns 80 quilòmetres. Últimament he fet trajectes de Gelida a Sant Sadurní i tornar.