El popular cuiner Arnau París serà el pregoner del Roser, aquest proper dissabte 4 d’octubre (19.15h) des del balcó de la Casa de la Vila. Guanyador de la 9a edició del programa Masterchef, l’Arnau ha vist canviat el rumb de la seva vida des d’aquell moment, i s’ha dirigit envers la cuina i la comunicació.
Aquest fet l’ha portat a presentar des del maig de 2022 l’espai Cuines pim pam dins del Cuines del 3cat, i també ha vist publicat el seu llibre Les receptes de l’Arnau. De la terra al plat. A dia d’avui gestiona el casal familiar del Molí de La Vansa, al petit poble de Boada, al Montsec. Un lloc on segueix l’estela de 34 generacions d’avantpassats seus, i on hi cuina, hi fa showcookings i d’altres esdeveniments relacionats amb la gastronomia.
Tot seguit el coneixem una mica més, en la següent entrevista que ha concedit a Ràdio Martorell.
Arnau, coneixes Martorell? Hi havies estat abans, en alguna ocasió?
Sí, hi he estat. Tinc una bona amiga que hi va viure una temporada i, de tant en tant, ens hi hem escapat per veure-la i fer algun mos i algun beure per aquí.
N’estàs molt habituat a fer de pregoner? Ho has fet en altres ocasions?
Sí, de tant en tant em toca fer algun pregó i la veritat és que m’agrada. Sempre que m’ho proposen, acostumo a acceptar, perquè surt del meu registre de cuina. És una experiència maca i personal, que et fa sortir de la zona de confort. Quan cuines saps què faràs; en canvi, fer un pregó és una aventura. Avui en dia tenim molta informació a l’abast i per tant la feina de fer de pregones és més senzilla perquè podem recopilar molta informació que em dona pistes de cara a fer després fer el pregó, però sí, és anar cap al desconegut. Quan cuines, saps el que faràs però quan pregones, és més l’aventura.
La Festa del Roser té el vi com a gran protagonista, juntament amb la gastronomia i els maridatges del Vimart. Què et sembla aquest tipus d’iniciatives?
Tot el que tingui a veure amb menjar, beure i bon rotllo em sembla formidable. És una bona manera d’apropar el món del vi al públic general d’una manera molt planera. A vegades la gent li té respecte al vi quan no en son experts, i ha de perdre la por. I el mon del vi cal que s’obri a la gent i que el tracte sigui de tu a tu. El Vimart és molt positiu, perquè la gent s’atreveix a provar coses noves, a conèixer nous cellers, noves referències, noves tendències i és enriquidor per a tothom.
De vegades, als que no som experts, ens fa por valorar un vi, oi?
Totalment. Mira, quan em pregunten quin plat és millor sempre responc “el que t’agradi a tu”, i això igual amb el món del vi. A la cuina és igual de lícit que t’agradi una truita de patates com un plat que has cuinat 48 hores a baixa temperatura. Al final, el gust és teu, i tu ets amo del teu gust, i has de menjar i beure allò que t’agrada. La gràcia és que en aquestes trobades gastronòmiques tens opció de descobrir moltes coses noves que segur que t’agradaran.
A la televisió et veiem al programa Cuines Pim-Pam de 3Cat des de fa tres anys. Quins imputs t’arriben sobre l’acceptació que té entre l’audiència?
La sensació és molt bona. Més enllà de les audiències, el que m’omple és quan la gent em para pel carrer i em diu que ha cuinat alguna recepta meva i li ha sortit bé per a un sopar, i que és una idea molt bona. O quan m’etiqueten a les xarxes mostrant els plats. Em fa molta il·lusió veure com moltes de les meves receptes al final arriben a la cuina de moltes cases, perquè és el meu objectiu quan faig el Cuines Pim Pam: que la gent torni a cuinar una mica més a casa.
Creus que la gent cuinem prou, a casa?
Sincerament, no. Anem a pitjor. Jo ho mesuro pels molts metres de menjar preparat que hi ha als lineals dels supermercats. I els supermercats venen el que la gent compra. Si cada cop n’hi ha més, és perquè cada cop cuinem menys. Jo tinc esperança, però és veritat que la realitat és la que és.
Podríem dir que en aquests moments els cuiners i els restaurants manteniu vives les receptes, doncs?
Sempre dic que quan la gent va als restaurants, el que hauria de fer és demanar aquelles coses que segurament no ens faríem a casa per mandra o temps o possibilitats. Jo ho faig com a consumidor, i d’aquesta manera m’enriqueixo gastronòmicament.
A més de la televisió i d’alguna incursió en el món dels llibres, actualment gestiones el Molí de la Vansa, a Boada, al Montsec. Un lloc que és l’origen de la teva família, oi?
Sí, és l’origen de la meva família paterna. Allà és on passen bona part de les activitats gastronòmiques que fem. Especialment a l’estiu, que és quan obrim com a restaurant. La resta del temps ho exportem per a grups o empreses que ens vulguin contactar, i ho fem a mida.
Allà hi promoveu l’oleocultura, oi?
Allà fem oli d’oliva verge extra ecològic amb la varietat verdiell, que fa anys que estem recuperant. És el nostre pal de paller, que dona sentit a tota l’aposta gastronòmica, de turisme rural i d’oleoturisme, en el que tot gira a l’entorn de la producció de l’oli, un producte que entenem com a ben fet.
Com et definiries, com a cuiner? Promous la cuina tradicional, la innovadora o una fusió de les dues?
És que crec que no hi ha modernitat sense tradició. Per molt que ara veiem molta tècnica i molts productes que venen de fora, la base de la cuina és la que és: els fregits, els brous i les conserves, que fa centenars i milers d’anys que estan amb nosaltres, i que són la base sobre la que després construïm de forma creativa. Però jo no entenc una cuina creativa, moderna o actualitzada sense aquesta base fonamental de cuina tradicional.
L’any 2019 et donaves a conèixer després de guanyar el popular concurs de cuina Masterchef, a Televisió Espanyola. Com t’ha canviat la vida, des d’aleshores?
Ha estat una autèntica bogeria! Cap a bé, molt positiva. Estic súper content del canvi que he fet. Sóc molt afortunat de poder-me dedicar a dues coses que m’apassionen: la gastronomia i a la comunicació. Em fa molt feliç aquest canvi de vida i tot el que he descobert aquests anys.
