El darrer cap de semana de PAS s’enceta divendres a les 22.30h als entorns del Pont del Diable amb l’actuació del grup osonenc Obeses, que presentarà, dins la seva Gira Llegendària, el tercer disc de la formació: Monstres i princeses. Arnau Tordera –veus-, Maiol Montané –bateria-, Arnau Burdó –teclat- i Jaume Coll –baix- són els quatre integrants del grup, que va néixer a Tona ara fa sis anys, i que arriben per primer cop a Martorell amb l’acompanyament de la Coral Ars Nova. De l’essència, trajectòria i evolució del grup osonenc ens en parla tot seguit el seu cantant, Arnau Tordera.
-Arnau, el vostre tercer treball, Monstres i princeses, ha aconseguit ser Disc Català de l’Any. Què suposa aquest fet?
-És un premi que vam rebre amb molta felicitat. Aquest és el tercer disc i, per tant, ja hi ha una trajectòria evident de progrés. Naturalment, rebre un premi tan prestigiós com aquest et satisfà i et demostra que el teu rumb és positiu. Ho vam celebrar fent una festa amb tots els nostres seguidors i va ser un moment molt emotiu.
-Què trobarem, a aquest tercer disc?
-És un disc força peculiar en el sentit que les estètiques que conté són molt diverses. En llenguatge també viatja per llocs molt diferents i contrastats i al mateix temps té una component que engloba i dóna coherència a aquesta diversitat, que és el fet de ser presentades en aquest espai i temps. La nostra proposta, més enllà d’aquest disc, té la voluntat d’expressar la música a través de moltes estètiques diverses i de camins diferents. Això és representatiu de la nostra manera d’entendre la música.
-Aquesta diversitat de la que parles en estètiques i camins, es basa en experiències pròpies?
-Sobretot neix per necessitat creativa. Vivim en un univers postmodern en què la diversitat en cada moment es plasma en tot allò que fem i la música pròpia del nostre temps també ha de tenir aquestes particularitats. En aquest sentit no és un imperatiu, sinó gairebé una necessitat creativa. I que forma part de l’essència del nostre projecte. Ens seria difícil reiterar una mateixa manera de dir les coses. L’atractiu principal en aquest afany de crear és trobar camins, maneres i fórmules diferents per dir les coses.
-Quan fa que rodeu amb la Gira Llegendària?
-Ara fa més d’un any. La vam començar el 21 de maig de 2015, i estem encarant la recta final. Ens queda aquest estiu i a l’octubre la culminem amb un concert al TNC.
-Per què, aquest nom?
-Per dos elements: un és força simple però atractiu, la grandiloqüència amb la qual tenim tot l’univers propi del grup, i la qüestió llegendària que s’hi escau molt bé. Però a més d’aquest element diguem-ne més ornamental, també hi ha la qüestió de contingut. El disc Monstres i princeses té una peça de 23 minuts que narra la llegenda de Sant Jordi. Cal dir que a Martorell aquesta peça no la podrem interpretar, perquè necessita venir acompanyada d’una orquestra i d’una banda simfònica, però sí que té aquesta component de grandiloqüència i grans magnituds que sempre acompanya el projecte.
-Porteu sis anys de trajectòria. Com ha evolucionat en aquest temps el grup?
-Afortunadament per nosaltres, Obeses ha sigut un projecte de creixement constant. Vam néixer amb un disc, Obesisme il·lustrat, que en aquell moment semblava una cosa força peculiar en l’univers musical si més no autòcton, a Catalunya, i que tenia els mateixos paràmetres de Monstres i princeses: era molt divers. Amb eclecticisme en tots els seus sentits. Després, vam créixer com a grup i projecte amb Zel, que ja va tenir molta acceptació. D’aquest segon disc en van sortir coses fantàstiques, com poder compondre la peça que va formar part de la campanya de TV3 Regala petons del 2014, i d’altres projectes també interessants.
-I finalment, el disc actual…
-Després d’aquesta escala que anem ascendint poc a poc, arribem a Monstres i princeses, amb el qual estem assaborint molts èxits i sobretot prestigi. Se’ns té molt ben considerats des del punt de vista musical i és una cosa que sempre hem agraït moltíssim. En aquest sentit, volem que el nostre èxit sigui expressat a través del prestigi i de fer les coses correctament.
-Com heu evolucionat vosaltres mateixos, en paral·lel al grup?
-Obeses el formem quatre components que tenim entre 27 i 30 anys. Vam començar en fa sis, i això t’agafa en un moment de l’existència vital molt important. Fer el que fem requereix una implicació absoluta, un sacrifici enorme perquè tot això forma part de la nostra vida, de la nostra existència. Hi estem totalment abocats i amb ganes de seguir així, perquè formar part d’aquest projecte és una cosa molt bonica i concerts com el d’aquest divendres ens ho demostren. Fer coses d’aquest tipus és una meravella i tenir la oportunitat de ser-ne protagonista encara més.
-Ja que fas esment al concert d’aquest divendres, cal recordar que comptareu amb la col·laboració de la Coral Ars Nova, dirigida per Xavier Pagès. Quin paper jugaran en el concert?
-Aquest projecte ja hem tingut l’ocasió de fer-lo amb altres cors: el Cor d’Obeses, que ja ens ha acompanyat en més d’una ocasió, i el Cor Jove Amics de la Unió de Granollers. Aquest serà el tercer cor que participa en la gira, i ens fa molta il·lusió. La veu és una cosa fonamental dins la nostra música, un argument musical que ens encanta, que ens fascina, i la possibilitat d’escoltar les nostres cançons projectades a través de tantes veus és un privilegi.
-Canvia la música pel fet de comptar amb una coral que hi intervingui?
-Evidentment s’hi suma un grandíssim instrument a la música, i això es trasllada a l’escolta en moltes coses. És la qüestió de la grandiloqüència de la nostra proposta que abans parlàvem, i que s’accentua quan tens una desena o més de persones cantant conjuntament…els matisos, els timbres de les veus femenines i masculines…evidentment la proposta es multiplica i la vivència es fa molt més gran. És un plaer. A mi m’agrada molt tot l’univers vocal i especialment el cor mixt, que és un instrument que m’encanta, i la possibilitat d’acolorir les nostres peces a través d’aquests timbres és un premi.
