La jove de Martorell Claudia Vázquez, estudiant d’estilisme i moda, està realitzant pràctiques en una firma encarregada de vestir diversos assistents a la gala dels Premis Goya, que tindrà lloc aquest dissabte a Barcelona.
Vázquez va aparèixer en un reportatge de RTVE emès diumenge 22 de febrer a l’Informatiu, tant a la desconnexió catalana de La 2 com a l’edició d’àmbit estatal. La peça informativa analitza l’efecte que l’organització dels Goya està generant en el sector de la moda barceloní, així com en centres de formació i creadors emergents.
La martorellenca admet que, a mesura que s’acosta la data de la gala, es nota cada vegada més pressió a la feina. Tot i això, destaca que està vivint una experiència increïble i enriquidora en l’àmbit professional.
Què estàs estudiant actualment?
Estic cursant un Grau Mitjà de Confecció i Moda a l’Escola Guerrero de Barcelona. És una formació molt pràctica que combina la part creativa amb la tècnica i la teoria, i m’està ajudant molt a entendre tot el procés de creació d’una peça de roba des de zero.
Estàs fent pràctiques en una firma que confecciona vestits per als Goya, però no en pots dir el nom. Per què?
És una firma d’alta costura molt reconeguda internacionalment, especialitzada en peces exclusives i en treball artesanal d’alt nivell. Però, per confidencialitat i secret professional, no puc desvetllar ni el nom de l’empresa ni detalls sobre les clientes.
Com vas aconseguir aquestes pràctiques?
L’escola ens dona l’opció que ens assignin un lloc o de buscar-lo nosaltres mateixos. Jo vaig decidir triar-les pel meu compte. Vaig preparar el currículum, el vaig enviar a l’empresa i em van confirmar que podia formar part de l’equip. Després ho vaig comunicar a la professora i el centre va gestionar la resta de tràmits. Les vaig començar el 28 de gener i les acabaré a principis de juny. En total, són uns quatre mesos.
Tenies ganes d’arribar a aquest moment de pràctiques?
Sí, moltíssimes. No és el mateix fer peces a classe que participar en la confecció de roba per a clientes reals, que la portaran al carrer o en esdeveniments importants. Des del principi del curs tenia moltes ganes de viure aquesta experiència real de taller.
En què consisteix el teu dia a dia al taller?
Sobretot treballo en els acabats: cosir cremalleres, col·locar botons, aplicar i revisar pedreria i assegurar que totes les costures estiguin perfectes. També participo en proves de vestuari —els fittings— ajudant a vestir les clientes i ajustant les peces perquè quedin impecables.
Com vas viure el moment de saber que treballaríeu en vestits per als Premis Goya?
Va ser una sorpresa enorme. Normalment treballo en peces sense saber per a qui són. Quan vaig saber que eren per als Goya i en vaig tenir un a les mans, vaig pensar: “De veritat he participat en això?”. Per mi és un orgull i també un impuls per continuar estudiant i millorant.
Es treballa diferent quan és per a un esdeveniment així?
Sí, el nivell d’exigència és encara més alt. Revises cada detall moltes vegades: la pedreria, els botons, les costures… Tot ha d’estar impecable. També és un ritme més intens, perquè es preparen diverses propostes i fins a l’últim moment no saps si aquell vestit serà el definitiu.
Com són aquests vestits?
Acostumen a ser molt elegants i aparentment senzills, però amb detalls únics que els fan especials. Cada peça requereix moltes hores de treball artesanal. Personalment crec que, en molts casos, menys és més.
Saps quines actrius portaran els vestits?
Sí que ho sé, però per confidencialitat tampoc no puc donar detalls ni explicar experiències concretes de les proves.
Què és el que més t’ha sorprès del funcionament d’una firma d’alta costura?
El treball en equip i el nivell de precisió. Cada persona té una funció molt concreta i totes són imprescindibles perquè el resultat final sigui perfecte.
Ara entens millor el valor d’un vestit d’alta costura?
Totalment. Abans podia pensar que eren molt cars, però ara que veig totes les hores de feina manual que hi ha al darrere, entenc perfectament el seu valor. Són pràcticament obres d’art fetes a mà.
Com es decideix el disseny d’un vestit per a la catifa vermella?
Normalment la firma presenta diverses propostes i la clienta escull la que encaixa millor amb la seva personalitat. A partir de la primera prova es fan ajustos fins que queda totalment adaptat a ella. Les tendències són importants, però la clau és que la persona se senti còmoda i representada.
Com viuràs la gala d’aquest dissabte?
La miraré amb molta il·lusió. Si veig algun vestit en què he participat, segurament sentiré molts nervis i emoció. El primer que faré serà cridar “Mama!” i després, quan me’n vagi a dormir, pensaré en tot l’esforç que hi ha darrere i en l’orgull que sento.
D’on et ve la passió per la moda?
Des de ben petita. A casa de la meva àvia sempre cosia amb retalls i feia petites creacions. A més, part de la família del meu pare es dedica a la confecció; una tieta té un taller de vestits de flamenca i hi passo hores aprenent cada vegada que hi vaig.
Tens algun referent en el món de la moda?
La meva gran referent és Coco Chanel. M’inspira la seva elegància i la seva senzillesa, la manera com entenia la moda i com vestia la dona. Trobo a faltar aquesta elegància en la moda actual.
Quin missatge donaries als joves que volen dedicar-se a la moda?
Que si és la seva passió, no la deixin escapar per res del món. Que no permetin que ningú els digui que és un somni massa gran o massa difícil. Els somnis no són ni grans ni petits: són teus. Quan treballes amb il·lusió, esforç i amor pel que fas, les coses acaben arribant. I quan fas el que estimes de veritat, no hi ha comentari negatiu que pugui apagar el teu somni.
