El martorellenc Oriol Malet participa a la nova temporada de Crims, que TV3 estrena aquesta nit, a les 22.05h. Els seus dibuixos il·lustraran alguns dels casos que presentarà Carles Porta i el seu equip, amb el propòsit de mostrar la cara més tenebrosa de la condició humana i posar “llum a la foscor”.
Crims torna avui a la petita pantalla amb nous episodis, nous casos intrigants i noves històries inquietants. És un treball conjunt de la productora True Crime Factory, dirigida per Carles Porta i Goroka, la productora que encapçala Guille Cascante. El primer episodi serà dedicat a Marina Ruiz, trobada morta el 15 de febrer de 1999 a les vies del tren a Cervera, a la Segarra. El programa repeteix la mateixa fórmula i estil, que ha captivat l’audiència televisiva amb més de 3 milions d’espectadors, radiofònica i digital, on Crims acumula més de 46 milions de reproduccions digitals.
Aquesta temporada, l’equip compta amb Oriol Malet entre les seves files, que animarà amb la seva ploma escenes d’alguns dels capítols. “Feia temps que Carles Porta i jo volíem treballar plegats, ja que ens admirem mútuament per la nostra feina”, explica el martorellenc. “Abans de la pandèmia, li vaig dir si s’havia plantejat mai de fer servir el recurs d’animar dibuixos per explicar coses quan no tenen suficient material o no el poden mostrar. És un recurs que es fa servir sovint en documentals de true crimes“.
Malet ha il·lustrat el capítol del cas Yimmy Cox, un noi equatorià que va rebre un tret al cap a les portes del Bar Juanchito de l’Hospitalet de Llobregat. “Hem començat il·lustrant aquest capítol perquè tota la factoria de Crims és molt prudent i professional. No fa les coses perquè sí, han de venir a to i de manera pertinent. Però la intenció és seguir fent més capítols. Penseu que la quantitat de feina que hi ha en un sol capítol és ingent”.
Malet assegura que el motiva molt posar-se “al servei d’esclarir o clarificar una informació”. Explica que per il·lustrar el cas “primer em vaig documentar, fins i tot anant al lloc dels fets a prendre apunts i fer alguns dibuixos per representar l’escena del crim”.
“Les il·lustracions son a diversos nivells. Per exemple, una és la del retrat robot que fa desllorigar el cas. El document oficial no es pot publicar i vaig haver de reproduir-lo mentre em gravaven. També un testimoni protegit que no es pot ensenyar i que he animat de manera velada, però mostrant com s’expressa, jugant amb les ombres, sense mostrar a la persona. Per últim, dibuixar el lloc de l’assassinat”, indica.
“Aquí hi ha animació i això porta molta feina. Penseu que darrera de cada segon que veureu hi ha com a mínim 24 il·lustracions i a vegades 48. El dibuix no pot estar estàtic en pantalla. A vegades, són molt pocs segons, però per aquests segons m’he passat setmanes treballant. La veritat és que és molt efectiu”, comenta.
Per al martorellenc, el secret de l’èxit de Crims és que “han sabut trobar un públic que se situa en un punt mig molt bo. Se sent interessada la gent com jo, habituals del gènere amb experiència com a espectadors, acostumats a veure’l. Però també un públic bestial de gent que no s’hi havia acostat mai. Darrera de Crims “hi ha un equip de persones molt competents, molt professionals, molt exigents -feia temps que no m’apretaven tant- però amb molt de criteri”.
Crims va néixer com un programa de Catalunya Ràdio, on se segueix emetent cada cap de setmana, abans de fer el salt a TV3, on ja s’han emès 33 capítols. Casos com els de l’Helena Jubany, La noia de Portbou o El crim de la Guàrdia Urbana s’han convertit en tot un fenomen.
El programa ha traspassat les fronteres de la televisió i la ràdio. Algunes de les descobertes han ajudat a resoldre alguns casos, algunes històries s’han convertit en llibre i fins i tot els fans del programa poden gaudir d’una exposició immersiva que encara es pot visitar, fins al 10 d’abril, al Palau Robert de Barcelona.
