El col·lectiu DonesTech ha impartit, aquest dimarts a la Sala Muxart del Centre Cultural, una xerrada-col·loqui sobre violències masclistes digitals. L’acte ha estat organitzat per la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament, amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones (25N). En aquesta ocasió, s’ha posat el focus en un tipus de violència masclista que malauradament augmenta cada cop més i afecta dones de qualsevol edat i condició: les violències digitals.
La vulneració de la intimitat en dispositius mòbils, l’anonimat, la capacitat de viralització de les xarxes socials i la proliferació de contingut fals generat per intel·ligència artificial són alguns dels factors que fan del ciberassetjament un problema de primer ordre.
La violència masclista amb component digital no té arrels diferents a les violències masclistes existents abans de l’arribada d’internet, però els canals a través dels quals es pot exercir la faciliten i l’amplifiquen. Els patrons de violència basats en actituds masclistes i sexistes es traslladen a l’entorn digital en forma de situacions específiques d’assetjament, abús i agressió, tant sexual com psicològic, aprofitant la immediatesa i la ubiqüitat, fet que les fa especialment greus i sovint més difícils de detectar.
Mònica Sánchez i Tina Arauna, talleristes de DonesTech, han explicat que aquestes violències tenen impactes profunds en la salut mental, la seguretat, la reputació, la vida professional i l’exercici de drets com la llibertat d’expressió i la participació pública. Les formes més comunes inclouen insults, accés no consentit a comptes, manipulació de dades, assetjament, seguiment digital i amenaces.
Les ciberviolències sovint es combinen amb violència física o psicològica, i la manca de proves i l’anonimat de l’agressor en dificulten la denúncia. Davant d’aquest tipus d’agressions, com davant qualsevol forma de violència masclista, DonesTech recorda que hi ha serveis especialitzats amb recursos i equips professionals que poden ajudar a identificar una situació de violència i a fer-hi front amb suport i acompanyament.
Sánchez i Arauna han posat alguns exemples concrets de com es poden manifestar les violències masclistes digitals són: l’accés o control no autoritzat dels dispositius o dels comptes de les dones. La manipulació, la divulgació no consentida o el desprestigi de les imatges o les gravacions de dones a les xarxes socials, a internet o als mitjans de comunicació, en què també cal tenir en compte l’univers de la intel·ligència artificial i les imatges falses de dones i menors de caire masclista. La suplantació o el robatori d’identitat. Els insults, l’assetjament, l’extorsió, les amenaces o l’explotació sexual de la imatge de les dones. Els atacs de comptes d’activistes o webs feministes i l’emissió de discursos d’odi respecte a aquests temes.
Quines són les formes de ciberviolència masclista més habituals que detecteu actualment en els vostres tallers o investigacions a Donestech?
M.S: Són formes que depenen bastant de l’edat. En les noies joves és especialment comú el sexpreading. Elles envien contingut sexual de manera consentida, però aquest es difon després en un context no consentit. En persones més grans és més freqüent la violació de l’espai digital, és a dir, la sensació que algú ha entrat als seus comptes o dispositius i ha pres accions sense permís. També són molt habituals els deepfakes, tot i que sovint la persona víctima ni tan sols n’és conscient. En aquest cas, es tracta d’agafar la imatge d’algú i utilitzar-la per generar contingut pornogràfic amb intel·ligència artificial.
Com podem diferenciar una pràctica digital incòmoda d’una situació de violència masclista digital?
T.A: Quan treballem amb infants i adolescents, utilitzem molt la idea de la incomoditat per identificar possibles violències. A partir d’aquí, cal valorar quin risc pot comportar aquesta situació, si ens pot posar en perill o generar conseqüències negatives. Aquesta avaluació ajuda a entendre si l’actitud d’altres persones cap a tu pot ser considerada violència.
Quins són els primers passos d’autodefensa digital feminista que recomaneu a algú que comença de zero?
T.A: En casos de violència, el primer és trobar un bon grup de suport, preferiblement professional. Un exemple és Fembloc, una línia d’atenció disponible per WhatsApp, Signal o telèfon, amb equips de juristes, psicòlogues i tecnòlogues que poden orientar legalment i tècnicament.
A nivell més autònom, el primer és revisar tots els comptes per detectar possibles vulneracions. Després, cal aplicar mesures de seguretat: mirar aplicacions desconegudes al mòbil, comprovar dispositius vinculats als comptes de Google o xarxes socials, i reforçar les configuracions de seguretat. A més de Fembloc, per a persones menors existeix el servei especialitzat Incibe.
Hem de tenir por davant tota aquesta informació o simplement ser prudents?
M.S: No s’ha de posar el pes en la víctima, sinó en l’agressor. Hem de poder viure i expressar la nostra identitat i sexualitat de manera lliure i consentida. El repte és impedir que els agressors actuïn amb impunitat. Cal ser conscients, sí, però sense renunciar a la llibertat digital. Es tracta de protegir-nos de les agressions, no d’autolimitar-nos.
Caldria legislar més per evitar aquestes situacions?
T.A: És important exigir a les plataformes digitals i als poders reguladors polítiques que no promoguin ni permetin aquestes violències i que evitin la revictimització. L’objectiu és que els agressors s’inhibeixin i que la regulació i l’opinió pública avancin cap a la no normalització d’aquestes pràctiques.
Què voleu transmetre en aquesta xerrada-col·loqui?
T.A: Parlem de l’ecosistema digital on aquestes violències tenen lloc: les plataformes que fem servir, com funcionen i per què faciliten aquestes agressions. Després fem una classificació de les diferents violències, les seves característiques i l’impacte sobre les persones. Finalment, oferim alguns consells pràctics per saber què fer si patim o coneixem algú que pateix violència digital.
M.S: Principalment, revisar l’estat dels comptes i identificar vulnerabilitats, reforçar les configuracions de seguretat i, si ja s’ha patit una agressió, contactar amb serveis professionals i activar una xarxa de suport propera. Aquests passos ajuden a recuperar el control i acompanyen en el procés de protecció.
