Amb el pas dels anys, el nostre cos canvia i el son no n’és una excepció. La idea que arribar a la vellesa implica necessàriament dormir malament és un mite que els especialistes han volgut desterrar en el marc del 19è curs d’Actualització en Psicogeriatria. El curs, seguit per 1.420 professionals, forma part del Màster de Psicogeriatria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Fundació Hospitalàries Martorell, que enguany celebra la seva 24a edició essent referent en la formació especialitzada en salut mental i envelliment.
Tot i que existeixen motius biològics per al canvi en l’arquitectura del son -com una menor producció natural de melatonina-, sovint pesen més els factors conductuals. El coordinador de la Unitat de Psiquiatria Geriàtrica de la Fundació Hospitalàries Martorell i coordinador del màster, Dr. Manel Sánchez, posa com a exemple “la menor activitat física, la poca exposició solar, una alimentació inadequada o l’excés de migdiades durant el dia”, que són, sovint, els veritables responsables d’un mal descans en la gent gran.
Dr. Manel Sánchez, coordinador Unitat Psiquiatria Geriàtrica Fundació Hospitalàries
El son no és un procés inevitablement deficitari, sinó que es beneficia enormement de la cura dels ritmes circadiaris. Per reforçar-los, és fonamental cuidar els sincronitzadors: llum solar de dia, regularitat horària en els àpats i activitat intel·lectual i social.
El Dr. Sánchez destacata que els problemes relacionats amb el son “formen part habitual de les queixes de salut de la gent gran”. En aquest sentit, ha afegit que “constitueixen un problema transversal tant en persones sanes com en moltes malalties físiques i mentals”. Per a Sánchez, “el seu maneig requereix un coneixement acurat de les mesures farmacològiques, i també de les no farmacològiques, que tenim a l’abast en les que tan important resulta resoldre el problema com no crear problemes nous”.
Per a Sánchez totes aquestes qüestions poden afectar “en la qualitat objectiva i subjectiva de la son, per la qual cosa, moltes persones poden intentar regular-la de manera autònoma amb substàncies que darrerament s’han fet molt populars com l’ús de la melatonina”. Aquesta substància, d’origen natural, “es considera que és innòcua i que és un bon sincronitzador del ritme de la son, que ho és, però últimament s’han vist abusos en les dosis que poden relacionar-se amb problemes cardiovasculars”, afegeix l’especialista.
Dr. Manel Sánchez, coordinador Unitat Psiquiatria Geriàtrica Fundació Hospitalàries
Per al doctor, el 9è Curs d’Actualització en Psicogeriatria “ha intentat contribuir a millorar el coneixement pràctic sobre la complexitat de la son a l’edat avançada”.
Melatonina: un recurs clínic, no un remei universal
La formació va comptar amb la participació del Dr. Manuel de Entrambasaguas, de la Secció de Neurofisiologia Clínica de l’Hospital Clínic Universitari de València, qui va analitzar els usos i abusos d’un dels remeis més populars del moment: la melatonina.
Davant l’auge de l’automedicació amb melatonina, vista sovint com un remei natural innocu, el Dr. Entrambasaguas ha dit que “la seva funció principal és cronobiològica -sincronitzar el nostre rellotge intern amb la llum ambiental- i el seu ús hauria d’estar sempre supeditat a un motiu clínic.
En pacients geriàtrics, la melatonina està indicada principalment per al tractament de l’insomni crònic (en dosis de 2 mg de lliberació prolongada). Pel que fa al perill de l’automedicació, el risc no és només la falta de seguretat en l’ús no supervisat, sinó que l’ús de suplements pot emmascarar altres malalties o comorbiditats que no s’estan tractant adequadament.
Consells per a un descans natural
L’alternativa prioritària en aquests casos ha de ser la teràpia cognitiu-conductual. Per a aquelles persones grans o cuidadors que vulguin millorar la qualitat del son de forma natural, el Dr. Entrambasaguas proposa tres pilars bàsics: “Mantenir horaris fixos per aixecar-se, menjar i fer activitats. Buscar el sol durant el dia i reduir la il·luminació al vespre. Mantenir el contacte social i l’activitat física i creativa com a part de la rutina diària”.
Experts d’abast estatal
L’aportació del Dr. Entrambasaguas es va emmarcar en una jornada d’alt nivell acadèmic presentada pel Dr. Diego Palao (UAB), el Dr. Carles Franquelo i el Dr. Manel Sánchez (Fundació Hospitalàries Martorell). La sessió es va iniciar amb la conferència inaugural del Dr. Juan Antonio Madrid (Universitat de Múrcia), sobre els canvis del rellotge biològic, i va integrar les visions del Dr. Narcís Cardoner (Hospital de Sant Pau) sobre trastorns afectius, del Dr. Gerard Piñol (Hospital Santa Maria de Lleida) sobre l’apnea del son i l’Alzheimer, de la Dra. Anna Adán (UB) sobre l’abordatge no farmacològic i del Dr. Luis F. Agüera (Hospital 12 de Octubre) sobre l’ús d’hipnòtics.
