El CEM desvetlla en públic l’existència de restes d’una vil·la romana prop de Can Carreras 

2005
Alfred Mauri, vicepresident del CEM. Xerrada 'Retrobem la vil·la romana de Martorell' a El Círcol. Òmnium Cultural
Xerrada 'Retrobem la vil·la romana de Martorell' a El Círcol

El Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) ha posat en coneixement aquest divendres l’existència de restes d’una antiga vil·la romana al carrer de Montserrat, prop de l’estació de Martorell Enllaç, al barri de Can Carreras. El CEM va publicar la troballa el març de 2017 al número 4 del seu butlletí ApuntS. El vicepresident del CEM, Alfred Mauri, ha reivindicat la conveniència de restaurar el jaciment en una xerrada a El Círcol, organitzada per Òmnium Cultural.

En la xerrada ‘Retrobem la vil·la romana de Martorell’, Mauri ha afirmat que les restes “són un dels elements patrimonials romans més clars que tenim a Martorell, en paral·lel al pont del Diable”. Es localitzen en el tram delimitat pel carrer de Montserrat, el carrer del Tit i la rotonda d’accés al polígon industrial d’Inovyn, uns terrenys de titularitat municipal que actualment es troben enjardinats i ocupen una superficie aproximada d’uns 500 metres quadrats.

Reproductor d'àudio
Alfred Mauri, vicepresident del CEM
Espai d'ubicació de la vil·la romana
Espai d’ubicació de la vil·la romana

Mauri ha explicat que les restes formen part “d’una de les nombroses vil·les romanes que entre els segles II abans de Crist i III després de Crist es van establir a banda i banda del Llobregat. Era una construcció rural, amb una part noble i residencial i una de rústica envoltada de l’explotació agrària”, i ha afegit que “la part que es podria recuperar correspon al sector més residencial, i podrien ser les restes d’unes termes”.

Martorell va tenir un passat romà de caire rural

Les troballes posen de relleu que Martorell va ser un important punt rural de subministrament per a les ciutats de l’època. “El món romà no coneixia l’actual concepte de poble i s’estructurava en la duplicitat entre les ciutats –Barcino, Tarraco o Iluro- i un món rural basat en vil·les romanes que les subministrava”. Aquestes darreres “s’extenien allà on hi havia terres fèrtils, entre la muntanya, la plana i a banda i banda del riu Llobregat. És el cas de Martorell, i també de Sant Hilari d’Abrera, el Palau de Sant Andreu de la Barca o Can Pedrerol”, ha dit.

Reproductor d'àudio
Alfred Mauri, vicepresident del CEM
Xerrada 'Retrobem la vil·la romana de Martorell' a El Círcol
Xerrada ‘Retrobem la vil·la romana de Martorell’ a El Círcol

Jaciment descobert l’any 1964

La part que seria objecte de les accions de recuperació correspondria als terrenys de propietat municipal en els quals “es trobava la part residencial i noble de la casa, amb unes possibles termes”. La troballa de les restes es va produir l’any 1964 “durant les obres fetes a una empresa veïna. La construcció d’una torre d’alta tensió va fer aparèixer restes arqueològiques i el Museu Arqueològic va dur a terme una extensa excavació arqueològica”. Posteriorment, el jaciment va quedar abandonat i més endavant, es va enjardinar, en part.

Reproductor d'àudio
Alfred Mauri, vicepresident del CEM

En paral·lel, “a l’altra banda del carrer de Montserrat es van trobar l’any 1984, a uns 3 metres de profunditat, un conjunt de 14 pous de fonamentació mentre es duien a terme obres d’ampliació dels tallers dels Ferrocarrils de la Generalitat”, ha comentat.

L’historiador ha conclòs que “la complexitat de recuperar restes sota aquests tallers “és alta, però en tot cas, estan preservades”. Per contra, ha considerat que seria més factible “recuperar les restes que estan a l’altra banda de la carretera, perquè no hi ha cap infraestructura costosa al damunt, i perquè aportaria un coneixement important sobre el món romà a Martorell”.