El Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) ha celebrat aquesta tarda la Jornada de portes obertes al jaciment de Santa Margarida, per presentar els resultats de la campanya d’excavacions entre el 8 i el 26 de juliol. Arqueòlegs i estudiants han excavat l’àrea est de l’església, on han trobat tombes anteriors al segle XIII, i un petit sector oest, on han identificat tombes dels segles IX al X. Els visitants de la jornada han pogut conèixer els treballs realitzats i altres aspectes relacionats amb la formació d’arqueòlegs i les innovacions tecnològiques i digitals del sector.
La campanya a Santa Margarida s’emmarca dins el Projecte de Recerca del Priorat de Sant Genís de Rocafort 2022-25, i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Martorell. Hi han participat membres de l’equip de recerca del CEM, cinc estudiants de la Universitat de Barcelona -amb qui l’entitat manté un conveni de col·laboració per a la formació de pràctiques d’alumnes d’arqueologia- i tres tècnics arqueòlegs.
Les excavacions s’han concentrat en dos sectors, com explica el vicepresident del CEM, Alfred Mauri: “un, el més extens, a l’est de l’església, on identifiquem diverses fases de necròpolis: una de superior amb els enterraments afectats per les posteriors labors agrícoles, i per sota, un conjunt de tombes amb una cronologia anterior al segle XIII, amb coberta de lloses i molt més bon estat de conservació”.
Alfred Mauri, vicepresident CEM
L’altre sector excavat és a l’oest de l’església, on hi ha tombes d’una cronologia molt més antiga: “D’entre el segle IX o X, o potser més antigues, i altres estructures que encara no hem identificat plenament”.
Alfred Mauri, vicepresident CEM
La directora de les excavacions, Ester Travé, ha afirmat que “hem treballat durant dues setmanes amb estudiants de pràctiques de la Universitat de Barcelona, que estan fent l’assignatura de treball de camp del grau, i amb tècnics a càrrec del CEM. Durant la tercera setmana alguns dels estudiants s’han volgut quedar com a voluntaris i hem fet les mateixes tasques durant aquestes tres setmanes: continuar l’excavació de la necròpolis, al medieval hem excavat aquelles tombes que ja teníem identificades i documentades de l’any passat, i en les àrees noves d’intervenció hem identificat i detectat totes aquestes tombes per deixar-les preparades per la campanya de l’any vinent”.
Ester Travé, directora excavacions campanya Santa Margarida
Laia Romero Urgell, estudiant de tercer curs del Grau d’Arqueologia (UB), assegura que ha estat una molt bona experiència i explica com han treballat en el jaciment, on han realitzat diferents feines: “Sobretot hem desenterrat individus. Els primers dies ens van posar en parelles i després ho vam començar a fer de forma individual. En un jaciment has de portar un registre molt exhaustiu, tant dels individus com de totes les seccions que hi ha a la sorra. És molt important també la documentació fotogràfica i de coordenades, per fer models 3D o dibuix, i que ens servirà per a la memòria que hem d’entregar al final de les pràctiques”.
Laia Romero Urgell, estudiant tercer curs Grau d'Arqueologia (UB)
El projecte, consta d’una part de treball de camp -les excavacions- i una de laboratori. La primera és la que es fa aquests dies. “Ens ocupa tot el dia, però les dues darreres setmanes hem fet un intensiu de 07.00 a 15.00h. És bastant dur per les temperatures. Anem excavant i documentant tot el que trobem, per després informatitzar-ho. Els materials recuperats seran inventariats i passaran a formar part del Museu Vicenç Ros”.
Alfred Mauri, vicepresident CEM
Acabada l’excavació el proper divendres, el projecte continuarà amb la documentació, anàlisi i explotació de les dades del treball de camp. Mauri afegeix que “serà una aportació molt important d’informació i coneixement sobre la població medieval”. I afegeix que Santa Margarida és un indret excepcional per a treballar-hi: “És un jaciment arqueològic quasi únic, ja que permet fer un seguiment de l’evolució de la població en un període molt extens, que abarca des del segle V i fins al XVIII. Aquest factor que es dona en molt pocs jaciments”.
