El jaciment de Santa Margarida de Martorell acollirà, de divendres 16 a diumenge 18 de maig, una cocció experimental de ceràmica. L’activitat s’integra dins d’un projecte d’estudi de la terrissa arqueològica d’època moderna i contemporània de la Universitat de Barcelona, que compta amb la col·laboració del Centre d’Estudis Martorellencs (CEM). La cuita de les peces es farà amb la tècnica reductora, enterrant-les divendres i desenterrant-les diumenge. Entremig, dissabte a la tarda, s’explicarà el projecte i es proposarà una experiència interactiva 3D de Sant Genís, dins dels actes del Dia Internacional dels Museus.
El projecte s’anomena ARTEFACTA i el duu a terme la Universitat de Barcelona pel període 2024-28. La seva investigadora principal és la doctora en Història Medieval, membre del Grup de Recerca en Arqueologia Medieval i Postmedieval de la UB i vicepresidenta del CEM, Esther Travé.
Travé explica que divendres al matí, un equip d’estudiants universitaris farà un clot, on s’encendrà un foc de bon matí i s’assecaran les peces. “Cap a les 10.00h pujarem la temperatura de la foguera i les començarem a coure, i a mitja tarda o al vespre iniciarem el procés de reducció: les taparem completament amb una càrrega de llenya i esperarem que es vagi refredant fins a destapar-les diumenge”.
Esther Travé, màxima responsable de l'ARTEFACTA
Mentrestant, dissabte de 18.00 a 21.00h es farà un doble acte, també a Santa Margarida, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus. D’una banda, la presentació del projecte ARTEFACTA i de l’acció de cuita de terrissa que s’hi fa allà.
De l’altra, es mostrarà l’experiència interactiva a Sant Genís des de Santa Margarida. “Al CEM fa temps que disposem d’un recurs interactiu que permet recórrer virtualment Sant Genís de Rocafort en 3D, accessible al web i descarregable. Però com que no tothom disposa d’unes ulleres de realitat virtual i molta gent en queda al marge, donem la possibilitat de viure aquesta experiència en actes que organitzem”. Les dues activitats són gratuïtes, però precisen d’inscripció prèvia a entrades.martorell.cat.
Esther Travé, màxima responsable de l'ARTEFACTA
Diumenge es culminarà la feina iniciada divendres, procedint a desenterrar i recuperar les peces –siguin senceres o a trossos- que s’han cuit al forn, per després analitzar-les al laboratori.
Esther Travé, màxima responsable de l'ARTEFACTA
Cocció reductora i cocció oxidant
Travé explica que, a més de la tècnica de cocció de ceràmica per reducció que es durà a terme aquest cap de setmana, n’hi ha una altra: la cuita oxidant. “La cuita oxidant es diu així perquè l’oxigen que hi ha en l’atmosfera en la cuita fa que el ferro que hi ha al fang s’oxidi i provoqui que la ceràmica tingui colors vermellosos i ataronjats”.
Per contra, en la cocció reductora, “quan l’espai de forn arriba a la màxima temperatura, s’hi aplica fa una darrera càrrega de llenya i es tapa per a que s’exhaureixi tot l’oxigen que queda dins. Això fa que el component de ferro no s’oxidi, generant altres reaccions químiques, i que confereixi a les peces uns tocs castanys, grisos o negrosos”.
Esther Travé, màxima responsable de l'ARTEFACTA
Afegeix la investigadora que la cocció reductora “era la majoritària en entorns rurals i el mon tradicional durant l’Edat Mitjana, i la majoria de peces medievals d’us quotidià eren negres i grises. En època moderna i contemporània conviurà amb les peces decorades de la cocció oxidant”.
Esther Travé, màxima responsable de l'ARTEFACTA
La investigadora recalca que la cocció reductora “és tècnicament més difícil que l’oxidant, ja que requereix d’un gran control de l’atmosfera i de segellar totalment el forat o clot on es treballarà. La presència o absència d’oxigen condicionarà el color de les peces ceràmiques resultants.
