El festival Divers fa anar de bracet la poesia clàssica i la moderna a Cal Nicolau

1476

Aquest cap de setmana s’ha celebrat el segon Divers, Festival de Poesia de Martorell, un certamen impulsat per la Regidoria de Cultura que en aquesta edició ha incorporat propostes poètiques molt variades. Així, han recitat a Cal Nicolau joves poetes i autors urbans que han presentat les seves creacions, combinades amb propostes més clàssiques en el món de la poesia. El certamen també ha inclòs una exposició de poesia visual, una ruta literària de Francesc Pujols i una activitat infantil, amb la intenció de fer arribar aquest gènere literari a totes les edats.

El Divers va engegar dissabte al matí amb la proposta més familiar, dirigida a petits i grans. Va anar a càrrec de la poeta Marina Escoda, acompanyada del guitarra Francesc Bombí i la participació de Clara Esteve i Montserrat Franco, guanyadores del Premi Vila de Martorell.

A la tarda, a Cal Nicolau, la jove creadora lleidatana Laura Sánchez va presentar l’exposició de 9 poemes visuals titulada ‘Les TIC a debat’. Sánchez destacava que “són una crítica de com les noves tecnologies ens condicionen la vida i ens generen noves identitats. Una visió crítica per crear reflexió i debat”. Entre les obres exposades hi ha l’hora actual, guanyadora del Premi Vila de Martorell de Poesia Visual, “un rellotge en el que les hores no són números, sinó xarxes socials. Una manera de mostrar que ja no tenim hores personals, sinó que les dediquem a les xarxes socials”.

A continuació, membres del TIM Teatre i altres col·laboradors van portar a escena el recital ‘Viaje a Lorca’ en commemoració dels 120 anys del naixement del dramaturg andalús. Josep Díaz, director d’escena, explicava que “Lorca té una obra magnífica i molt complerta, i hem intentat esbossar la seva curta però intensa vida, ficar-nos de ple en què pensava mentre ho escrivia”. Van intervenir en el recital Lluís Martret; Maria Acosta; Lluís García; Gloria Cruz; Melciora Sàez; Ferran Mesalles; Josep Díaz i Manuel Forniés a la part musical.

La primera vetllada va finalitzar amb la participació de dos joves poetes: Maria Sevilla i Oriol Sauleda. Sevilla és autora de dos llibres, Temps de Polpa (2015) i Kalaixnikov (2017). Ella mateixa explica que “en el primer llibre, escriure era la manera d’expressar el que sento des de la culpa o la vergonya, mentre que al segon llibre destapo la força d’aprendre a dir-ho”. Per la seva banda, Sauleda és a punt de veure publicat el seu primer llibre, El Paller. Destaca que fins ara “feia poesia des de la improvisació, deixant que passessin coses”, però que “ara començo a posar disciplina i a fer ninos de fang al costat del riu, quan abans en deixava passar l’aigua”. Sevilla i Sauleda coincidien per primer cop en un recital tots dos junts i el van batejar amb el nom de Mariorell fusionant els seus dos noms i el poble que els acollia. Van oferir un recital amb activa participació del públic.

Diumenge al matí, una trentena de persones van participar en la Ruta Literària de Francesc Pujols, organitzada per la fundació homònima. Els assistents van recórrer els racons en els que el filòsof de la Torre de les Hores va viure.

La sessió de tarda va portar fins a Cal Nicolau els poetes Jordi Llavina, Sònia Moll i Ricard Garcia, que van convidar la concurrència a escoltar els poemes de la seva descoberta personal. Moll va presentar “poemes inèdits i també del meu darrer llibre I Déu en algun lloc (2014), en què parlo de temes com ara l’arrelament a les cases i el procés de malaltia de l’Alzheimer de la meva mare”. Garcia, per la seva banda, també va presentar “poemes inèdits i del darrer llibre On la sang. Les temàtiques en són l’erotisme, la mort, la malaltia i el dolor”.

Finalment, una poesia totalment diferent i que va entrar amb força: 1,2,3…Poetry Slam i el recital de Daniel Orviz i Grisal. “S’estan regenerant moltes estructures que portaven molt de temps fixes en el món de la poesia. De vegades, el públic sent la paraula poesia i pensa en algú que li explica el seu patiment, però no ha de ser sempre així, hi ha propostes molt diverses i la poesia pot divertir”, destacava la jove poeta Crisal. Dani Orviz reivindicava que la poesia es fusioni amb el teatre, i es mostrava satisfet “crec que la gent s’ha emportat a casa una moció diferent del que és la poesia, que per mi és també com un mini teatre, una composició teatral sense més cosa que el cos i la veu”.

Aquest va ser el punt i final d’un festival molt variat que ha volgut evidenciar la gran diversitat del gènere.