El martorellenc Alberto Lozano debuta amb el disc ‘Out there for you to see’

444

El cantautor Alberto Lozano (Martorell, 2000) ha estrenat el seu primer àlbum. Es diu Out there for you to see (Allà a fora perquè ho vegis) i es pot sentir a les plataformes digitals. Hi barreja estils fixant-se en referents com els Beatles i Bob Dylan. La música i les lletres en anglès són obra seva, tot reivindicant el procés tradicional de creació i interpretació musical. Aquest dissabte presenta el seu primer disc a la Sala Padró de Cornellà de Llobregat, a les 21.00h. Podeu comprar la vostra entrada en aquest enllaç.

Com vas iniciar-te en el món de la música?

M’agrada molt la música des que era petit. Vaig fer classes a l’Escola Municipal de Música (EMM), però gairebé tot el que sé de guitarra i de piano ho vaig aprendre de forma autodidacta, de forma instintiva i amb la pràctica. Un dia amb uns amics estàvem parlant de les coses que ens agraden però que mai tenim la valentia de provar cap a on van. Vaig dir-los que m’agradaria compondre alguna cançó i aquella mateixa setmana vaig intentar-ho i ja no vaig parar.

Quan estaves a l’EMM ja pensaves que la de músic podria ser una professió per a tu?

Mai. Quan estava a l’EMM simplement volia aprendre a tocar la guitarra i cançons d’altres, com The Beatles o Artic Monkeys. Estava enamorat de la música d’altres i volia aprendre a tocar-la. Més endavant em vaig adonar que el que m’omplia era fer música pròpia.

Com és aquell primer tema que compons?

M’ho vaig prendre com un exercici. Vaig seure al meu llit amb la guitarra per trobar una seqüencia d’acords i una melodia xiulada que em digués alguna cosa, i ho vaig aconseguir. Vaig saber connectar amb una part que porto a dins i que no coneixia. Vaig veure que sabia més coses de les que pensava que podia oferir.

De què tractava la primera cançó?

No va tenir lletra fins molt més tard. Parlava de la fi del món, una mica estrany. Les lletres mai se sap cap a on van, tenen vida i identitat pròpia, elles decideixen. La lletra es manifesta d’alguna forma i jo només intento anotar-la. Acostumo a fer primer la música, amb la guitarra o el piano, i després penso quina lletra és més apropiada, quina lletra demana. En alguna ocasió, però, ha estat al revés.

Per què en anglès?

Sempre he escrit en anglès perquè les meves referències musicals sempre han estat en anglès: The Beatles, Artic Monkeys, Billy Joel, Elton John o Bob Dylan, qui em va fer canviar tota la manera d’entendre la música. Dins el meu cap tot sona en anglès a nivell artístic. Tinc una cançó en castellà i una en català, i algun dia m’agradaria produir-les, no ho descarto.

Un dia, la discogràfica Hordan Records truca a la teva porta. Com va ser?

Estic anant a gravar a un estudi que es diu Here comes the sound a Via Laietana, on hi ha el Toni Torres, el meu productor, que és un crack musical. M’ha ajudat molt a que les meves cançons sonin bé i a aprendre com funciona la feina d’estudi. El Toni coneixia els amos d’aquesta discogràfica. Un dia van venir a l’estudi perquè estaven buscant artistes, em van sentir tocar una cançó dels Beatles i els vaig ensenyar alguns temes que estava produint en aquell moment. Els va agradar i vam firmar una acord de col·laboració.

Ja tenies prou material per fer aquest primer àlbum?

Tinc moltes cançons composades. Mai m’avorriré de fer cançons perquè és del que més en gaudeixo. Aquest primer àlbum és un recopilatori de vàries de les primeres cançons que vaig compondre, però en tinc més de 70 i al meu cap ja estan ordenades per àlbums. Tinc moltes ganes de començar a gravar-ne de noves. Aquest primer àlbum és una fotografia de l’Alberto de fa uns anys amb cançons a les quals les tinc molta estima, però crec que puc fer moltes més coses i, fins i tot, millor.

Com és aquest primer disc?

He agafat totes les meves referències musicals, les he posat en una cassola i ha sortit això. No em sento còmode en un estil definit i tancat. M’agraden diferents generes i aquest àlbum és una carta de presentació on mostro façanes d’aquest edifici musical que tinc. Hi trobareu rock alternatiu, indie, cançons més pop o influències de Bob Dylan en cançons més reflexives, amb lletres que volen explicar més coses. Em sento còmode en tots aquests estils i alhora en cap en concret.

Serà la teva segona actuació en directe amb públic. Hi ha nervis?

Realment no estic nerviós, és estrany. És el primer cop que faré tantes cançons i totes meves. He tocat versions a sales de Barcelona davant dels amics i, fa uns mesos, vaig tocar a Gràcia les meves cançons, però aquest serà el primer cop que faré un concert llarg amb temes propis. Noto que tinc moltes ganes de fer-ho. L’Alberto de no fa tants anys hagués estat mort de por d’exposar-se i despullar-se davant de tantes persones.

Qui t’acompanyarà a l’escenari?

Serem cinc persones a l’escenari. El propi Toni Torres i gent que he conegut del món de la música a Barcelona. Tots ells són grans professionals, que tenen altres projectes musicals. Els assajos paguen la pena i crec que estem molts preparats. Tinc molta música al meu cap i ja estic preparant el segon àlbum.