L’exalcalde martorellenc Francesc Riera i Claramunt va ser un dels homenatjats ahir al Parlament de Catalunya en un acte de memòria històrica per recordar la primera sessió de constitució de la cambra, l’any 1932. Riera, qui va ser sindicalista agrari, pagès i polític, va ser un dels 83 diputats d’aquella primera legislatura. A la cita hi van assistir diversos familiars de Riera i, en representació municipal, el regidor de Cultura Sergi Corral.
Encapçalat pel president del Parlament, Josep Rull, l’acte va aplegar més de 150 familiars d’aquells diputats. Rull va dirigir unes paraules on va posar en valor l’excepcionalitat d’aquell moment polític i la constitució d’un Parlament “que va deixar un llegat excepcional, amb 122 lleis aprovades en molt poc temps, amb capacitat de desplegar una agenda modernitzadora de país de primer ordre, i sempre amb l’ideal de la justícia social”.
“Va ser molt emocionant veure tants nets i resta de familiars d’aquells diputats, i el respecte i l’admiració que van mostrar cap als seus ascendents”, destacava en Laurent Riera, un dels nets de Francesc Riera, afincat a Montpellier i que va assistir a l’homenatge.
Laurent Riera, net de Francesc Riera
Un dels moments destacats va ser la projecció d’un vídeo sobre aquella primera sessió de la cambra, sorgida de les eleccions del 20 de novembre de 1932, amb el discurs inaugural del president Francesc Macià. L’audiovisual també recreava el discurs de Lluís Companys –doblat per l’actor Carles Martínez-, tant d’aquell dia com del 13 de desembre, quan es va ratificar la Mesa del Parlament. En la seva intervenció, Companys parlava del ressorgiment de la cambra “després d’un col·lapse de prop de dos segles”.
Tot seguit es va celebrar una taula rodona amb diversos experts en història de l’àmbit universitari, que van contextualitzar el moment europeu en què naixia el parlament català. Els familiars dels diputats van rebre una reproducció del diari de sessions del 6 de desembre de 1932 i una orla dels vuitanta-tres diputats. Finalment, es va descobrir la placa amb què l’auditori del Parlament passa a denominar-se Auditori President Lluís Companys i el seu bust, obra de Deogràcies Civit, queda instal·lat al seu accés.
Una vida dedicada al món agrari, al sindicalisme i a la política
Francesc Riera i Claramunt va ser pagès, sindicalista agrari i polític, que tant va defensar els interessos de Martorell des de la posició d’alcalde com va esdevenir diputat al recuperat Parlament.
En Laurent va tenir referències de l’avi a través del seu pare, Feliu Riera: “El pare m’explicava la seva història. Em deia que l’avi era un home dedicat als valors de Martorell, dels obrers i de la gent amb treballs temporals, que tenia els valors humans d’aquells republicans catalans, i em va ajudar a entendre una mica més d’allà on vinc”.
Laurent Riera, net de Francesc Riera
Francesc Riera i Claramunt va néixer a Martorell un 31 de desembre de 1889, fill d’Antoni Riera i Cuscó i d’Antònia Claramunt i Capella, una família pagesa de Martorell, tal i com descriu la biografia que en fa Joan Palomas i Moncholí.
Pagès de professió, va ser un dels màxims exponents del sindicalisme agrari català, iniciant-se a la Federació de Rabassers de Catalunya, fundada a Martorell el 1908.
El 1922 va ser un dels fundadors de la Unió de Rabassaires (UR), que va presidir deu anys, esdevenint un dels principals propagandistes del sindicalisme rabassaire català, en col·laboració amb Lluís Companys. El 1923 intentà aconseguir una representació a la Mancomunitat, sense èxit. Situat políticament en el republicanisme radical, el febrer de 1930 va ser nomenat alcalde de Martorell.
El març de 1931 representà els rabassaires a la Conferència d’Esquerres que dugué a la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya. Com a candidat d’Esquerra, va ser confirmat en el seu lloc d’alcalde de Martorell a les eleccions municipals de l’abril següent. Com a representant de la UR va ser vocal del Consell d’Agricultura, Ramaderia i Boscos de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat, entre el 1931 i el 1932.
Al mateix temps, el novembre de 1932 va ser elegit diputat per Barcelona-circumscripció a les eleccions per formar el Parlament de Catalunya, també com a candidat d’Esquerra. El mes següent dimití de l’alcaldia per concentrar-se en la seva actuació parlamentària. Com a diputat, formà part de diverses comissions permanents de la cambra i de la comissió especial que havia de dictaminar sobre el projecte de llei de contractes de conreu i per la solució de conflictes derivats dels esmentats contractes.
El 1932 va ser desbancat de la presidència de la UR, però en va ser membre fins a l’any següent. Entre el 1933 i el 1934 presidí el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell.
Míriam Riera, una de les seves netes-nebodes, en destaca que “va ser un diputat ras, i va fer molta feina en actuació parlamentària. Va formar part de diverses comissions permanents”. Explica que “va integrar una legislatura molt curta, però que en poc més d’un any i mig va fer molta feina, impulsant més d’un centenar de lleis molt avançades al seu temps i amb un sentit republicà molt gran. Tot estava per fer”.
Míriam Riera, neta-neboda de Francesc Riera
Arran del projecte de llei de contractes de conreu, que va provocar els Fets d’Octubre de 1934, va ser detingut i empresonat, tot i que per poc temps. Durant la Guerra Civil intervingué en la indústria de guerra catalana.
Míriam Riera explica que el seu oncle-avi va marxar cap a França en acabar la Guerra Civil, però que la Segona Guerra Mundial va provocar que s’exiliés a Mèxic. En aquests temps, va perdre la seva dona i una filla –dels altres dos fills, un es va quedar a França i l’altre el va acompanyar a Mèxic, on es va tornar a casar i va tenir cinc filles més-. A l’altra banda de l’Atlàntic es va establir “com a comerciant de teixits i no va descuidar la vocació política, ja que va formar part de la Diputació Permanent que, per exemple, va nomenar Josep Tarradellas nou president de la Generalitat a l’exili. Morí poc després, un 15 de desembre de 1955.
Míriam Riera, neta-neboda de Francesc Riera
La vocació política ha estat una constant a la família Riera. La mateixa Míriam va ser regidora a govern per ERC a Martorell a la legislatura 2015-19, i el seu germà Josep havia estat un dels primers regidors del consistori amb l’arribada de la democràcia.
Un dels fills de Francesc Riera, el Feliu, havia recollit el testimoni. Ho recorda el seu fill Laurent: “El meu pare va treballar amb l’Heribert Barrera a França. Es reunien per parlar de tornar a reinstaurar ERC, i també es reunia periòdicament amb Jordi Pujol”. Explica en Laurent que “va tenir càrrecs a les Nacions Unides, però el seu martorellisme i l’estima per Catalunya ho superava”,i que a través seu va conèixer la història de l’avi.
Laurent Riera, net de Francesc Riera
Per als dos familiars de Francesc Riera, l’homenatge d’aquest passat dimarts va ser “un acte de memòria històrica molt important i que recuperava el reconeixement a aquella legislatura.
