Els jardins de l’Enrajolada han estat testimoni del pregó de la Fira de Primavera, a càrrec de Jordi Morera, el primer professor de català contractat per l’Ajuntament de Martorell, ara fa 50 anys. Amb un discurs ple de records, anècdotes i passió per la llengua i la cultura, Morera ha fet un recorregut per la seva trajectòria personal, l’evolució del municipi i l’esclat cultural viscut des dels anys 70 fins avui.
“El 1975 va ser un any molt important per Martorell”, ha començat dient Morera, recordant tres fets cabdals aprovats per la Comissió Permanent de l’Ajuntament en aquell any: l’ús de la senyera en dies festius, la creació dels primers premis literaris (l’embrió dels actuals Premis Vila) i, sobretot, l’aprovació de les classes de català a les escoles. “Una jugada mestra: un concurs de serveis per entrar a les escoles i ensenyar català com qui adjudica la construcció d’un pont”, ha relatat entre complicitats.
Morera ha fet reviure els primers dies de la seva arribada a Martorell, quan “amb la bossa a la cintura, barba i cabells llargs negres” es va llançar a l’aventura d’ensenyar català a les escoles del municipi. “Cap a Martorell falta gent!”, ha exclamat, evocant amb humor els viatges en carrilet (FGC), les capcinades fins al Pont del Diable i les primeres mirades escèptiques dels alumnes, tot i que ben aviat la sorpresa es va transformar en entusiasme.
Amb un discurs proper, ha descrit les escoles i els barris que va trepitjar: del Balmes als Convents, de La Mercè al Juan Ramon, passant per la Casa de Cultura i els cursos per a adults. “Camps d’arbres fruiters que no s’acabaven mai… fins que un dia van ser pisos. Una metamorfosi curiosa”, ha dit amb ironia, tot recordant la duresa del Mur o la trinxera de la Renfe, però sobretot la calidesa de la gent i la flaire de raïm al carrer de Dalt.
Un altre apartat destacat del pregó ha estat el reconeixement a la vida cultural martorellenca i als projectes educatius que han tingut continuïtat gràcies a l’esforç compartit. Ha parlat amb orgull de la creació del Cicle de Teatre Escolar el 1989, avui consolidat gràcies a l’Aula de Teatre de Martorell: “Cada alumne, cada any, dues sessions assegurades de teatre i una tercera en anglès”.
En el tram final, Morera ha volgut subratllar tres pilars culturals de Martorell: el Cicle de Teatre Escolar, la Coral Ars Nova, de la qual n’és membre actiu des del seu inici, i l’Escola de Música, amb les seves emblemàtiques jam sessions. “Tres projectes que han crescut amb la complicitat del poble i que s’han guanyat un espai al cor de la comunitat”, ha afirmat. I com a tancament simbòlic, ha lligat la seva trajectòria amb la celebració del 50è aniversari dels Premis Vila de Martorell: “50 anys de premis, 50 anys de coral, 50 anys de Jordi de Català”.
Jordi Morera (Barcelona, 1954) és filòleg i pedagog, i el primer mestre de català contractat per l’Ajuntament de Martorell el 1975. Va formar part del grup pioner que, en els darrers anys del franquisme, va impulsar l’ensenyament de la llengua catalana a les escoles del municipi. També ha estat una figura clau en la dinamització cultural local: membre actiu de la Coral Ars Nova, fundador del Cicle de Teatre Escolar, i impulsor de diverses iniciatives artístiques. Resident a Martorell des de fa dècades, ha deixat una petjada inesborrable en la vida educativa i cultural del municipi.
