Xavier Cartanyà (productor) i Pep Velasco (veu) són dos amics de la infantesa nascuts a Valls que van formar l’any 2020 el duet musical Figa Flawas. Una proposta d’urban pop i gèneres llatins, com el reggaeton i l’R&B, interpretats en català.
Després de guanyar el Sona9 2022, un dels concursos musicals amb més història de Catalunya, s’han consolidat com a reis de “la batxateta catalana” amb el seu tema Mussegu, que ja té més d’un milió de reproduccions a Spotify, prop de 780.000 visualitzacions a Youtube, i artistes com The Tyets, Julieta o Mushkaa ja han mostrat el seu suport al grup fent vídeos cantant i ballant el tema a TikTok.
Mussegu (Halley Records) neix d’una experiència personal del cantant del grup en una nit de festa on es troba amb dues persones que connecten i que viuen entre el desig contingut i el pecat, entre el ball i la ficció, el joc d’allò que passa en realitat i el que potser no hauria de passar mai.
La cançó ve acompanyada d’un videoclip trapella i divertit que s’ha rodat a Martorell: al portal de família Grau Escalé, al carrer de Salvador Ferrer, al carrer de Puig del Ravell, a l’avinguda de Francesc Riera amb Prat de la Riba i al Caprabo. També a l’escola de ball de la nostra població Espai Dansa, dirigida per Carme Vea, qui va dissenyar-ne la coreografia.
Xavier, com sorgeix Figa Flawas?
Una mica sense voler, entre en Pep i jo. Ell és qui canta i jo sóc el productor. Neix fruit de quedar els estius i fer música, que és el que ens havia unit des de l’ESO, i parteix del moment en el que fem 100Graus, la primera cançó en català i primera que publiquem. Va funcionar, vam anar picant pedra i ara som aquí.
Quines funcions feu cadascun de vosaltres dins del grup?
La meva tasca és fer de tot menys cantar. Els Figa Flawas fem de tot: quedem a l’estudi i fem el procés de composició plegats. La producció la fem bastant junts, encara que pugui tenir jo una mica més l’última paraula. I pel que fa a la lletra, la fem també junts, tot i que l’última paraula la té més en Pep.
Un gran èxit per a vosaltres va ser guanyar el Sona9 de la revista Enderrock de 2022 per a grups catalans emergents. Com heu aprofitat aquesta tirada?
En el seu moment va anar bé a nivell mediàtic perquè vam sortir a la televisió, però no crec que hagi tingut molta influència. Ja teníem una tendència més o menys ascendent, anant de mica en mica. Crec que igualment hauríem recollit els fruits d’una forma similar amb el premi o sense.
Us esperàveu l’èxit que ha tingut Mussegu, rodat aquí a Martorell?
Abans de treure’l volíem que funcionés més que l’últim Que no s’acabi. Teníem una certa espectativa, però que fes els números que ha fet i fa, com està sonant a la ràdio i com està triomfant no ens ho esperàvem.
Vosaltres sou de Valls. Què us va portar a gravar el videoclip de Mussegu a Martorell?
El motiu és que el nostre cos de ball dels concerts en gran part és format per noies i nois de l’Espai Dansa de Martorell. Tot va començar perquè la Lorena, una de les ballarines de l’Espai Dansa, és la xicota d’un amic del Pep i l’any passat vam dir d’incorporar ballarins al concert. A partir d’aquí vam crear l’equip que seguim tenint, i hi ha aquesta relació amb Martorell. El vídeo acabava en una classe de ball i vam pensar que el millor seria acabar-lo a la mateixa escola on van.
Què us sembla que us diguin els “reis de la batxateta catalana”? Us en sentiu pioners?
Doncs bé, perquè el nom el vam dir nosaltres i si ens volen dir així ens va perfecte. Molt millor que a d’altres llocs on ens diuen ‘traperos‘, quan nosaltres no fem trap. Suposo que deu ser la primera batxata que triomfa en català, però no crec que sigui una cosa per dir-nos pioners o no. Al final, la música urbana d’ara engloba molts estils diferents i la batxata n’és un d’ells.
Com s’ha rebut per part de la crítica i del públic?
Per part de la crítica, en general bé. La prova és que vam guanyar el Sona9 amb el vot d’un jurat, no pas del públic. Algun article esporàdic ens criticava, com a El Nacional, però en general s’ha rebut bé i crec que el públic també. Si no, no ho escoltaria tanta gent.
És necessari fer aquest tipus de música en català?
No crec que sigui una cosa a titllar de necessària o no, sinó que és el que volem fer. Fins fa un any o dos no s’estava fent. És l’estil que la gent jove escolta més en altres idiomes, i per què no fer-lo en català?
Molta gent critica aquest estil musical pels precedents de lletres sexistes que hi ha hagut. Les vostres podem dir que són de temàtica sexual no sexista?
Sí, cent per cent. Quan estem en el procés de composició de les lletres, ja no surt res sexista i, a més, ens ho revisem per a que no surti res que es pugui entendre malament. Parlem d’experiències pròpies o de com seria la nostra vida.
Com ha col·laborat l’Espai Dansa?
Al videoclip la coreografia la vam fer allà en un moment amb la directora de l’Espai Dansa, Carme Vea. Ella en tenia una que havia fet amb una altra batxata, i la de la cançó Mussegu la vam adaptar amb ella.
Teniu algun projecte entre mans? Com es presenta l’estiu?
Estem contents, perquè tenim molts bolos. Uns seixanta, que es diu aviat! I abans que acabi el juny hi haurà una cançó nova.
