Una barreja d’estils, a cavall entre el líric, el pop i el melòdic, aterraran el proper dijous 15 d’agost a Martorell durant el Concert Vermut que se servirà, a la plaça de l’Església, a partir de les 13.30h. Es tracta del grup anomenat Q Voce. El trio el composen dos dels fundadors de la formació, Bany Leal i Xandro Leima, als quals més recentment se’ls ha afegit una veu martorellenca: l’Oriol Guimerà.
El seu repertori el composen temes clàssics als quals volen donar un toc romàntic, cercant un punt d’equilibri de veus entre els tres estils que ens proposen. Ràdio Martorell ha pogut entrevistar des dels estudis del Centre Cultural a Oriol Guimerà i, via telefònica, amb Bany Leal. Tots dos ens fan cinc cèntims sobre el grup i el que oferiran aquest dijous.
Bany, com va néixer Q Voce?
BL: La iniciativa surt de la intenció de recuperar el romanticisme enmig de les grans cançons que ens han acompanyat durant molts anys, però adaptant-les a tres tipus de veus, ja que som un cantant líric, un cantant melòdic-romàntic i un cantant de pop-rock. Ens passegem per un compilat de cançons molt conegudes tot passejant per aquests tres estils i fent que el show i presentació sigui força variada.
Com de complicat és el treball de fer aquestes adaptacions d’aquestes cançons als vostres tres estils?
BL: Realment existeixen certes variables al mig del show, però les sabem defensar fent una mitjana respecte l’estil de cada cançó. Per exemple, hi ha cançons líriques que adaptem al concepte i no les deformem massa, sonen a líric, però amb els colors vocals de cadascú.
Oriol, ens pots fer el ‘qui és qui’ de la vostra formació?
OG: Jo en sóc la veu lírica, una veu més operística i de potència, el Bany és qui aporta el pop rock i el Xandro és un estil més romàntic, de balades.
I podeu encaixar bé?
OG: Sembla que sigui una combinació una mica estranya, però realment cantem cançons de tots els estils i fins i tot algunes versions tenen els 3 estils dins la mateixa cançó. És com la fusió dels tres estils.
BL: Era una proposta arriscada, al principi. I més tenint en compte l’àmbit en el que es belluga la indústria musical actual, que va cap a una línia més urbana i estils que no van en la nostra tendència, però nosaltres busquem el punt romàntic que actualment veiem una mica perdut. Hi ha un enfocament molt fort cap a altres gèneres, i nosaltres volem realçar aquesta part, que està una mica oblidada. Això suposa un risc? Possiblement sí! Però intentem portar-lo cap a un punt que agradi a tothom. No és un projecte de 3 tenors, però tampoc de 3 veus rockeres ni de 3 baladistes. Les tres veus, amb textura i ben portades, fa que els temes sonin molt conceptuals a la nostra idea.
Aquesta pot ser la clau del vostre èxit?
BL: Possiblement sí. Fa temps que estem temps donant voltes a la idea i des de fa menys temps comptem amb el suport de l’Oriol, qui forma part molt important del projecte. Nosaltres veníem de les Illes Canàries i cal dir que l’acceptació que hem tingut aquí a Catalunya ha sigut bastant important, ens hem sentit amb molt de suport al voltant del projecte, i això ens complau.
Com va arribar l’Oriol, a la vostra formació?
BL: Nosaltres buscàvem un líric, però que tingués tendència de líric modern i que es pogués amotllar a d’altres gèneres, i en l’Oriol vam trobar la versatilitat vocal que ens feia falta.
Oriol, com valores a nivell personal la teva incorporació a Q Voce?
OG: Jo estic molt content de poder treballar amb ells. Són molt bones persones i realment treballem molt, sobretot aquest any fent molts concerts. Guanyar-se la vida de músic en aquest país és una cosa complicada, i un també a vegades ha de saber fer una mica de tot. Aquí em veuen més com una veu lírica, un tenor lleuger, però també faig altres estils, com ara música antiga o música més moderna. Intento que la capacitat de la meva veu pugui adaptar-se a allò que el mercat necessita.
Aquesta actuació del 15 d’agost serà especial per a l’Oriol, pel fet de ser martorellenc. Com l’afrontes?
OG: Jo sóc de Martorell, visc a Martorell, concretament a La Vila. Ja vaig actuar aquí una vegada cantant amb l’Escolania de Montserrat, i després amb la capella de Montserrat quan ja era adult. Em fa il·lusió poder cantar ara per la festa del meu poble.
BL: L’afrontem amb molta illusió. Des de l’any passat teníem dins les nostres idees la possibilitat de venir a Martorell, i ens fa molta il·lusió. Portem un repertori molt variat i esperem que sigui una tarda molt agradable.