La història del porró, el seu origen genuïnament català, les seves característiques i els seus usos al llarg del temps son aspectes que aborda el llibre Història galàctica del porró. Una obra escrita per l’enginyer tècnic agrícola i periodista especialitzat en gastronomia Salvador Garcia-Arbós, qui ha passat aquest vespre per la Biblioteca per presentar-lo. L’ha acompanyat en aquesta cita el periodista abrerenc Josep Sucarrats, també vinculat a l’entorn gastronòmic i director de la revista Arrels. El món que torna.
“El llibre és una breu història de Catalunya a través del porró i una breu història de la Mediterrània a través del beure a gallet”, esbossa l’autor. I continua definint aquest atuell: “És l’instrument més sofisticat i fi per beure a gallet, un objecte elegantíssim, de vidre, transparent, on s’hi pot abocar qualsevol beguda i especialment vins”.
L’autor clama doncs a “brindar amb el porró, perquè és un objecte de convivència, generós i gens egoista, net i transparent. Ho és tot!” i en recalca que, a més, “és genuïnament català”.
Salvador Garcia-Arbós, autor del llibre
I és que el porró, entès com a un estri “en forma de got abombat com una carabassa, amb el boc gros per agafar-lo i el broc petit per beure” neix, com explica Garcia-Arbós, “al segle XVII, amb la indústria del vidre que es va desenvolupar a Barcelona, Mataró i Vimbodí”.
Inicialment, era “un objecte urbà, totes les tavernes de Barcelona n’han tingut sempre fins que es perd al segle XX”. Poc a poc, el porró s’estén també a pagès i a bord de vaixells, on “el vestien amb vímet o amb espart, per tal d’evitar que no es trenqués amb tant de moviment”.
Salvador Garcia-Arbós, autor del llibre
Abans, el porró era un objecte quotidià: “A casa bevíem amb porró de dilluns a dissabte, però el diumenge no n’hi havia, perquè els dies festius i de festes anuals es bevia xampany en copa”.
Ara no s’estila tant. Tot i així, l’autor es mostra esperançat que no desaparegui: “Detecto que en alguns locals de moda de Barcelona hi ha porrons i que s’hi ha introduït com a objecte divertit, un joc que ja va bé per tal de promoure’l”.
Salvador Garcia-Arbós, autor del llibre
Nascut a Besalú l’any 1962, Garcia-Arbós és un apassionat en la promoció de la gastronomia del país. Això l’ha portat a escriure diversos llibres: Hortalisses de Catalunya, El renaixement de la tonyina vermella, La cuina empordanesa de les mestresses de Peralada; Del volcà a la taula: els fesols de Santa Pau i El llibre de l’all-i-oli. N’està preparant un sobre la ratafia, i també ha encapçalat una corrent per tornar a posar en primera línia un dolç tan genuí com el xuixo: “A Girona semblava que ningú en volia, de xuixos. Hi havia qui deia que eren un afarta-pobres, que atipaven o que engreixaven massa. Ara l’hem tornat a posar en primera línia”.
El motiu del desprestigi que havia viscut aquest producte és “l’autoodi que tenim”, una actitud que sembla que s’està corregint: “Hem perdut la vergonya cap a la nostra gastronomia i els nostres vins. Ara consumim més vins catalans, més olis catalans, més fruita catalana…abans ens semblava que tot el de fora era millor. L’autoodi s’ha de desterrar, ha fet molt de mal”.
Salvador Garcia-Arbós, autor del llibre
Història galàctica del porró ha vist la llum a través de l’Editorial Vibop i la seva col·lecció Envinats.
