Martorell ha tornat a tancar una nova edició de la Festa del Roser. Deu dies per celebrar i reivindicar les tradicions, i el passat vinícola del nostre poble. Moltes han estat les propostes incloses al programa amb el vi com a protagonista, però pensant en totes les franges d’edat. Per a Andreu González Castro és el seu primer Roser com a regidor de Cultura, Patrimoni Històric i Museus. En aquesta entrevista a Ràdio Martorell ha assegurat haver-la viscut de manera “molt més intensa” i ha subratllat l’alt índex de participació en totes les propostes presentades. El regidor ha afirmat que aquesta festa “alegre i acollidora” ens ha permès “conèixer tots els factors que envolten la cultura del vi”.
Com ha viscut aquests dies? Ha estat diferent per vostè viure la festa com a regidor?
Sens dubte, perquè viure-la com a ciutadà et permet algun moment de respir i viure-la com a regidor és molt més intens, amb les coses bones i els reptes familiars que implica per a les persones que tenim canalla. Hem d’anar a molts actes, ens agrada veure com funcionen, participar-hi i viure’ls en primera persona.
Quina és la importància d’aquesta festa, una de les més estimades pels martorellencs?
El Roser és un moment de celebració en el qual, en una població vitivinícola com aquesta on el 40% de la superfície estava plantada de ceps, se celebrava que s’havia acabat la collita del raïm. És important perquè volem recordar les arrels de la població i els orígens que ens uneixen.
Què es té en compte a l’hora de dissenyar el programa de festes?
Jo diferenciaria entre dues parts. Un és el dia fort de la festa, en el qual es concentren les exhibicions de cultura popular, el pregó, el ViMart o la passarel·la ‘Vi, moda i estilisme’. Després estan tots els actes que el Roser irradia els dies previs amb propostes relacionades amb el món del vi. La cultura del vi representa tota una sèrie de factors al voltant: econòmics, de coneixença del producte, matisos d’aromes i gustatius, que intentem descobrir a través dels Racons del ViMart. Són petits escenaris on podem aprofundir en el coneixement d’aquest producte tan nostrat.
Els Racons del ViMart abracen la fira de vins i caves amb tastos durant els dies previs. Han tornat a tenir força èxit de participació, oi?
Sí, això és molt bon senyal perquè vol dir que la gent vol tornar a participar d’any en any. Com a Ajuntament ens fa replantejar si hem d’ampliar l’aforament o si el format és l’escaient per no morir d’èxit.
I són tastos per a tots els públics. Acosten la cultura del vi a tots els paladars, encara que no estiguin avesats a la cultura del vi.
N’hi ha hagut alguns de més cars perquè hi havia una proposta gastronòmica al darrera, però també n’hi ha hagut de més econòmics i, fins i tot, de gratuïts o per als infants, que han pogut descobrir les propietats olfactives d’alguns productes amb els ulls tancats.
El ViMart és l’epicentre de la festa. Cada any va creixent en nombre de visitants. En aquesta novena edició uns 3.000, segons la Regidoria de Cultura. Quin ambient es va respirar?
Jo diria que un ambient festiu, però assenyat alhora. És una festa d’alegria, però tranquil·la. Un dels encants del ViMart és que es fa a la zona antiga de la població i, enguany, com a reforç d’aquest ambient va haver-hi una actuació operística al balcó de la casa del tenor Josep Palet que va ser molt ben rebuda pel públic. El to de la festivitat el marquen aquest tipus d’actes. Degustació de vins en un ambient tranquil i acollidor.
La DO Costers del Segre va ser la convidada. Per què la van triar?
Com que ja són nou edicions del ViMart, les DO del país es van acabant. Hi ha un punt si volem arbitrari en aquesta decisió, però personalment és una DO que m’agrada. Hem après durant aquest Roser que té 7 zones, és a dir, fan un vi molt diferent al Prepirireu que a la vall del riu Corb, per exemple. Hem tingut la sort d’estar ben acompanyats en aquest recorregut per diferents vins del país.
Les entitats també tenen un paper protagonista en aquesta festa, amb la 24a Trobada d’Entitats, l’Aplec de la Secció Sardanista, la Trobada de Puntaires, i la participació de les figures festives a la Festa del Most, on enguany van venir convidats els Gigantes de Mendillorri, un barri de Pamplona.
És important que Gegants i Capgrossos de Martorell hagin tingut aquesta iniciativa de fer un intercanvi amb els gegants d’aquest barri de Pamplona. Vaig tenir la sort de poder-los rebre a la Sala de Plens de l’Ajuntament i intercanviar una sèrie d’obsequis. Crec que s’han emportat cap a casa un bon record de la nostra població. El fet de tenir uns ambaixadors de la nostra població lligats a la cultura popular està molt bé i cal fomentar-ho.
El Marc Ribas, el cuiner del programa ‘Cuines’ i ‘Joc de Cartes’ de TV3 va ser dissabte el pregoner de la festa. Què li va semblar el seu discurs?
Ja va dir ell que no era una especialitat seva això de fer pregons, però va salvar el tràmit amb solvència. És una persona mediàtica i simpàtica, i va estar més que correcte. Una part de la gent que es va aplegar a la plaça de la Vila venia a veure aquesta figura tan coneguda de la televisió. Només hem d’agrair-li que hagi acceptat l’encàrrec de fer el pregó.
Quines coses creu que es podrien millorar i quines han funcionat prou bé com per destacar-les?
Posaré l’accent en les positives, com l’augment de participants en el ViMart; el fet que el duet còmic Faemino y Cansado hagi fet parada a Martorell en la seva última gira; la important implicació de la cultura popular, i la bona assistència als Racons del ViMart o als concerts de la Nau 2. Les xifres són molt notables i dignes de destacar.
