Joan Santanach, comissari de l’Any Llull 2016, ha dissertat aquesta tarda sobre la figura del pensador, l’objectiu del qual era fer arribar arreu el cristianisme i els coneixements filosòfics. La conferència, titulada La follia de Ramon Llull i el projecte de conversió universal, ha estat organitzada per la Fundació Francesc Pujols a la Biblioteca Martorell. L’acte ha comptat amb la presència de l’alcalde Xavier Fonollosa i la patrona de la Fundació Francesc Pujols Assumpta Clopas.
L’original pensament i la seva qualitat literària han fet de Ramon Llull “la figura més destacada de la cultura catalana”, ha afirmat Santanach. La seva obra, escrita principalment en català i llatí, ha tingut “una important influència entre els grans pensadors, des del segle XIV fins l’actualitat”. El seu llegat és innegable, fins i tot va aconseguir ser un corrent filosòfic i religiós denominat lul·lisme.
Cortesà de vida mundana, Llull va realitzar una transformació religiosa per dedicar-se al proselitisme cristià i a la conversió d’infidels. De fet, va crear un sistema filosòfic anomenat Art, que integrava la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l’ordre social, a partir d’un sistema de verificacions mecàniques comprensibles que havien de demostrar la superioritat del cristianisme i facilitar-ne la conversió.
Va ser “un superdotat afavorit pel context històric”, ja que a l’edat mitjana la religió no es vinculava només a l’església, sinó que existien moviments laics que defensaven una relació amb la divinitat sense intermediaris. L’Any Llull pretén “explicar bé aquest vessant de Llull com a laic, format al marge dels estudis reglats eclesiàstics, capaç de construir un pensament propi i original”.
Per Santanach, Llull és “el personatge de la nostra cultura més important i amb més ressò en l’Europa dels seus temps i posteriorment, per això és molt necessari que arribi a tothom. No ha de fer por a ningú, cada cop s’estan adaptant més obres al català modern per poder accedir als aspectes més difícils dels seus textos”.
Pensament precursor
Els seus llibres han estat editats i traduïts a desenes de llengües. Santanach ha destacat El Llibre del Gentil i dels tres savis, que presenta una polèmica religiosa entre un gentil sense coneixement de Déu, un jueu, un musulmà i un cristià. En ell, l’autor demostra l’alt grau de coneixement de la religió islàmica i jueva. La ficció mostra un debat emotiu i elegant basat en combinacions binàries. “És per això que se’l vincula amb els orígens del diàleg interreligiós i se’l pot considerar un precedent de l’actual diàleg ecumènic”, ha dit.
També s’hi ha referit a El Llibre Blanquerna, que parla d’un monjo que abandona la família per buscar la perfecció espiritual. Conté l’obra d’Amic i Amat, “una joia de la literatura mística que narra l’experiència contemplativa del monjo i evoca la traïció sufí musulmana”.
Per últim, El Llibre de Meravelles, una novel·la didàctica sobre un pelegrí que observa meravellat la realitat de l’època, tot combinant narració i diàlegs. L’obra conté El Llibre de les Bèsties, “un tractat de zoologia que és, en realitat, una profunda reflexió sobre la política i la corrupció”.
Trajectòria Joan Santanach
Joan Santanach (Barcelona, 1973) ha estat nomenat comissari de l’Any Llull 2016 pel Comitè organitzador. És professor de la Universitat de Barcelona (UB), secció de literatura del Departament de Filologia Catalana, i coordinador de l’Editorial Barcino. És, també, secretari acadèmic del Departament de Filologia Catalana de la UB.
En l’àmbit de la gestió cultural, ha treballat en la promoció dels clàssics catalans, mitjançant la plataforma Amics d’Els Clàssics i amb múltiples xerrades i lectures. Ha escrit nombrosos textos divulgatius sobre temes culturals a la premsa periòdica (El Punt Avui, el setmanari Presència, Ara).
Com a investigador, s’ha dedicat a l’estudi de la cultura i la literatura medievals, amb una atenció especial a la figura de Ramon Llull i la transmissió de la seva obra.
