Jordi Morera serà l’encarregat de fer el pregó de la Fira de Primavera de Martorell, que tindrà lloc divendres, 25 d’abril, a les 19.00h, als jardins de l’Enrajolada. Morera va ser el primer mestre de català contractat per l’Ajuntament de Martorell, l’octubre 1975, arrelat al poble des d’aleshores. Mestre al Col·legi Els Convents, creador i director del CRP (Centre de Recursos Pedagògics). També va impulsar projectes educatius per conèixer Martorell (SOLC), i per relacionar escoles amb els Contes Encadenats i les Cantates.
Organitzador dels primers 34 Cicles de Teatre Escolar, de 1989 a 2023. Col·laborador durant els primers anys d’excavació arqueològica de Santa Margarida. Cofundador i membre en actiu de la Coral Ars Nova, del 1975 al 2025, i fundador de la coral juvenil Cercamón. Membre del TIM (Teatre Independent de Martorell), cofundador de l’Aula de Teatre, membre del jurat del Premi Vila de Martorell i d’Òmnium Pla de Montserrat.
Què suposa per a tu ser el pregoner de la Fira de Primavera?
Quan m’ho van oferir, vaig pensar, vols dir? Però de seguida vaig dir, doncs sí! Crec que és una bona cosa que hi hagi pregoners del poble que puguin expressar la seva experiència des d’un punt de vista personal. Que no hagin d’anar a buscar a la Viquipèdia per saber què ha passat a Martorell per explicar-ho. Per tant, quan m’ho van proposar, primer em va fer por no estar a l’alçada, però serà un goig i un agraïment.
Quin tipus de pregó tens en ment?
El tinc fet, el podria fer tal qual, però queden dies encara per madurar-lo. Començo l’any 75, perquè és quan es va crear el Premi Vila, que fa 50 anys, i també va ser l’any en què vaig aparèixer a Martorell. Per tant, Premi Vila i Jordi anem de bracet sense saber-ho. Amb el temps, he arribat a ser part del jurat local, cosa que em fa molta satisfacció. I des d’aquí demano, si us plau, que la gent escrigui, llegeixi i hi participi.
Quin significat té per tu la Fira de Primavera? Com l’has viscut al llarg dels anys?
Doncs l’he viscut molt bé. M’ha agradat sempre molt poder-hi participar. Abans fèiem tómboles amb la Coral Ars Nova. Recordo l’ambient que es vivia entre totes les entitats. També hi participava amb el TIM Teatre. És una festa fantàstica que rememora l’origen de la Fira d’animals, del bestiar, datada del 1240, segons el primer document que tenim. Per tant, és una cosa molt important per Martorell i el millor és que s’hagi mantingut, encara que no de la mateixa manera, evidentment.
Vas arribar a Martorell el 1975 com a primer mestre de català contractat per l’Ajuntament. Com va ser l’acollida?
Sí, al començament del curs 1975-76. El català a les escoles estava prohibit, però ja als últims anys de la dictadura hi va haver un relaxament i això va permetre començar a entrar a les escoles. A Barcelona l’any 74 també vaig fer classe de català. Van ser uns anys molt importants per aquest tema, molt.
No seria fàcil ser professor de català a les acaballes de la dictadura, oi?
Era permès i anaves fent. El problema era que els alumnes, de cop i volta, es van trobar amb una assignatura més. No era una assignatura per suspendre la carrera ni els estudis, però era una cosa afegida. A més, alguns eren reticents perquè els seus pares no volien que estudiessin català. Cap a finals dels 70 i principis dels 80, vaig passar de ser mestre de català a mestre que feia altres assignatures en català, ja assumit pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat.
De fet, se’t coneix com a ‘Jordi de català’.
A mi m’hauria agradat que m’haguessin anomenat Jordi d’una altra llengua. Per exemple, ‘Jordi de francès’, ‘Jordi d’anglès’, que no en tenia ni idea, o ‘Jordi de castellà’ fins i tot, perquè sempre m’han agradat els idiomes estrangers. En aquest cas ser profeta o missioner a la pròpia terra era el que em vaig ficar al cap per tirar endavant.
En aquest sentit, com creus que ha canviat la situació del català a l’escola?
La situació del català crec que ha empitjorat. La immersió lingüística va ser molt bona idea, ha tingut molt d’èxit, però no ha arribat al que havia de ser. Ens hem trobat moltes escoles que potser sí que els mestres no catalanoparlants han fet un esforç per aprendre’l, els alumnes a les aules el fan anar, però al pati parlen castellà. Quan jo era petit a classe ho fèiem tot en castellà, encara que el mestre fos català, però al pati jugàvem en català. Ara, crec és al revés. També depèn dels sectors, dels barris, dels pobles, però la cosa és així.
Per altra banda, Inspecció crec que no s’hi ha posat mai forta, no sé si per qüestions polítiques o per no tenir problemes, però hi ha hagut casos documentats de professors, sobretot de Secundària, que han fet les classes en castellà. I després hi ha la gent que reclama el 25% per aquí i per allà per una qüestió política, que no té res a veure amb l’educació.
A banda de mestre a l’escola, vas ser creador i director del Centre de Recursos Pedagògics. Quina funció té?
El Centre de Recursos Pedagògics és un espai que depèn del Departament d’Ensenyament que existeix a totes les comarques de Catalunya en funció dels habitants. S’encarrega de la formació bàsica del professorat, d’organitzar cursos de formació. A més, fan activitats amb les escoles com setmanes de ciència, setmanes de treball de recerca, activitats variades per poder relacionar escoles i professorat. I després també concursos entre escoles.
Vas posar en marxa la creació de projectes educatius per conèixer Martorell. Un programa que veu anomenar SOLC. En què consistia?
Sí, va ser un projecte que va durar tres anys, obert no només a la població de Martorell sinó a totes les poblacions del Baix Llobregat Nord que depenien del Centre de Recursos o hi tenien relació. Es pretenia que a través dels materials dels museus, sobretot els plafons de ceràmica, però també altres objectes, explicar-los i introduir-los al currículum escolar. A partir d’aquests materials, treballar aspectes socials, naturals o històrics. Li vam dir SOLC perquè un solc és el tall que fas a la terra per llaurar i que surti el que hagi de sortir.
Un altre projecte on et vas implicar va ser els Contes Encadenats i les Cantates, que relacionaven escoles.
La idea dels Contes Encadenats vaig veure que la feien al Centre de Recursos de Molins de Rei. Presentàvem un començament d’un conte a una escola, mitja pàgina, sense dir el títol ni l’autor. Aquella escola continuava aquell conte i el passava a una altra. D’aquesta manera les escoles interactuaven. I amb les Cantates, la meva dèria era no poder donar més feina a les escoles, tot i que una miqueta la tenien de més, però no gaire. Si durant el curs havien de treballar cinc cançons, doncs que una fos aquesta cantanta conjunta que després representàvem amb totes les escoles a El Progrés.
Com vas impulsar el Cicle de Teatre Escolar?
L’origen d’aquest teatre escolar és la dèria que teníem, un grup de mestres i jo, de poder treballar coses de teatre a l’escola. Parlant amb qui aleshores era el tècnic de Cultura de l’Ajuntament, Toni Puimedon, vam posar-ho en marxa. Portàvem una companyia de teatre a fer unes obres per als nens dels col·legis, i va anar molt bé. Mica en mica, vam anar portant més companyies, fins que el 2023 ja ho va assumir plenament l’Ajuntament.
El teatre sempre l’has tingut ben endins perquè ets membre també de l’Aula de Teatre i del TIM Teatre. Què et dona aquest art?
Sí. És una cosa que jo he viscut des de petit. Els pares feien teatre d’aficionats a Barcelona amb una entitat que es deia Orfeó Atlàntida. El teatre és una eina molt important per ajudar les persones que tenen algun problema per expressar-se en públic, treure les seves pors o la seva timidesa. És una bona eina.
Una altra de les teves passions és la música. Encara ets membre actiu de la Cora Ars Nova.
Sí, però vull dir que hi falta gent de Martorell. Però clar, és el que dèiem abans. La societat va canviant, ja no hi ha tantes entitats socials com als anys 60, quan no hi havia res més per distreure’s. Ara tenim massa coses. Tot ha canviat.
