Prop d’un centenar de persones han participat aquest dijous en la 3a Marxa pel Dia Mundial de la Salut Mental a Martorell, una iniciativa organitzada pels Serveis Comunitaris de Salut Mental de la Fundació Hospitalàries Martorell i l’Associació de Salut Mental del Baix Llobregat Nord. La jornada ha volgut traslladar la salut mental a l’espai públic, sensibilitzar la ciutadania, contribuir a trencar estigmes i posar en valor la importància dels vincles socials en la cura del benestar emocional.
La 3a Marxa pel Dia Mundial de la Salut Mental, efemèride que es commemora oficialment el 10 d’octubre, ha sortit de la plaça de Pere Teixiné i ha recorregut diversos carrers de Martorell fins arribar a la Rambla de les Bòbiles. La iniciativa ha servit per visibilitzar la salut mental més enllà dels espais assistencials i per reivindicar la necessitat de construir una comunitat que acompanyi, escolti i ofereixi espais de participació a tothom.
La regidora de Benestar Social i Mitjans de Comunicació, Cristina Dalmau, ha participat en la marxa per donar suport a la iniciativa i a la tasca que desenvolupen les entitats i professionals de l’àmbit de la salut mental. Dalmau ha dit que “com a Ajuntament creiem que hem d’intentar donar suport a iniciatives com les vostres. Feu tots una gran tasca i simplement volia agrair-vos aquestes iniciatives i animar-vos a continuar treballant així”.
Cristina Dalmau, regidora de Benestar Social
El lema d’aquesta 3a edició ha estat ‘Teixir vincles és fer salut mental’, una idea que ha centrat tant la marxa com la lectura del manifest. El coordinador del Club Social Punt de Trobada de l’Associació de Salut Mental del Baix Llobregat Nord, Víctor Munner, ha posat l’accent en la importància de les relacions humanes i de disposar d’espais on les persones puguin sentir-se part de la comunitat. “La salut mental es cuida cada dia a qualsevol lloc”, ha remarcat, assenyalant que els vincles es construeixen en espais tan diversos com els serveis de salut, els comerços, les escoles o els equipaments comunitaris.
Munner també ha alertat sobre la soledat no desitjada i ha reivindicat el paper de la comunitat davant d’aquesta realitat. Ha recordat que una persona pot estar envoltada de gent i, alhora, sentir-se sola, i ha posat en valor el suport dels professionals, les famílies, les amistats i les entitats. En aquest sentit, ha convidat les persones participants a apropar-se a qui tenen al costat i a procurar que “ningú camini sol” durant la marxa. També ha agraït la participació de les prop de cent persones que s’hi han sumat i la tasca de les entitats i professionals que han fet possible la jornada.
Víctor Munner, coordinador Club Social Punt de Trobada
La lectura del manifest ha aprofundit precisament en aquesta idea i ha situat la soledat no desitjada com una qüestió que no es pot entendre únicament com un problema individual. El text ha assenyalat que sentir-se sol també està relacionat amb la manca d’espais de relació i participació i amb factors socials i econòmics com les dificultats per accedir a un habitatge digne, tenir uns ingressos suficients, disposar d’un transport públic accessible o rebre una atenció social i sanitària adequada.
El manifest ha demanat més polítiques públiques que actuïn sobre les causes socials i econòmiques de l’aïllament i el malestar, així com unes condicions de vida dignes i una atenció social i sanitària accessible, continuada i de qualitat. També ha reclamat més recursos per a la prevenció i el suport psicològic, informació clara i comprensible sobre els drets de les persones i alternatives a les mesures coercitives.
Un altre dels eixos destacats ha estat la necessitat de construir comunitats inclusives i accessibles, en què la participació en activitats socials, culturals i de lleure no depengui de la situació econòmica, de disposar de vehicle propi o del territori on es viu. El manifest ha reivindicat que les persones amb problemes de salut mental puguin participar i prendre part en les decisions que afecten les seves vides, reconeixent les seves capacitats, coneixements i experiències i garantint que la participació sigui real i reconeguda.
El document també ha posat en valor la tasca de les entitats de salut mental, que contribueixen a crear xarxes de suport, combatre l’estigma i acompanyar les persones i les seves famílies. En aquest sentit, ha reclamat recursos suficients i estables per garantir la continuïtat d’una tasca de proximitat i arrelament comunitari, alhora que ha remarcat que les entitats no poden assumir soles la responsabilitat de garantir els drets i les condicions materials necessàries per viure dignament.
La jornada ha defensat, finalment, un model de recuperació basat en l’escolta, el respecte pels temps de cada persona i la creació d’oportunitats reals per reconstruir o reinventar un projecte de vida propi. El manifest ha fet una crida a escoltar sense jutjar, preguntar abans de decidir per una altra persona, obrir espais de participació i reconèixer les capacitats de cadascú. També ha recordat que qui viu una situació de soledat té dret a demanar suport, rebre informació, decidir, participar i contribuir a la comunitat.
Lectura del manifest
La lectura ha incorporat igualment un record a Marta Plaza, Jesús Robles i Pere Puig, activistes vinculats a la defensa de la salut mental que han mort aquest any, i n’ha reivindicat el compromís i el llegat en la construcció de comunitat.
La Marxa ha acabat amb una activitat de dansa centrada en l’expressió corporal i el benestar integral, com a cloenda d’una jornada que ha volgut reforçar la idea que cuidar la salut mental també implica cuidar les relacions, generar comunitat i garantir que ningú hagi de transitar en solitari per les dificultats de la vida.
