Integrants de la Secció Sardanista i de la Coral Ars Nova han protagonitzat el pregó d’obertura de la Festa Major de Martorell 2026, aquest divendres. Les dues entitats han recordat alguns dels moments més destacats de la seva trajectòria de gairebé 50 anys des del balcó de la Casa de la Vila, seguides per prop de 500 persones que han acabat ballant al ritme del Coti x coti de The Tyets. La primera jornada també ha inclòs la Cercavila, el Cercanit, el ball de Gala a El Progrés i l’espectacle ‘Back to the 80’s’.
L’actor i ex membre d’Els Comediants Robert Gobern ha conduït un pregó diferent, participatiu, on ha dialogat amb tres representants de la Secció Sardanista –Màrius Escoda, Eulàlia Carafí i Ferran Porta- i tres de la Coral Ars Nova –Jordi Morera, Jaume Dalmau i Gemma Traveria-.
Ferran Porta ha apuntat que “el naixement de la Secció Sardanista de Martorell va ser el desembre de 1976”, i Màrius Escoda ha recordat dos grans moments de l’entitat: “l’any 1992, coincidint amb els Jocs Olímpics, vam fer una rotllana gegant que voltava pel carrer Francesc Santacana i Lloselles, la plaça de les Hores i la de l’Església”, i l’any següent, Martorell “va esdevenir Ciutat Pubilla de la Sardana. Va ser tota una fita, el més gran que podíem fer en el món sardanista, i ho vam ser gràcies a tothom qui hi va col·laborar”.
Màrius Escoda, president de la Secció Sardanista Martorell
Eulàlia Carafí ha recordat les senyeres gegants que l’entitat penja cada any per l’Onze de Setembre, i que l’entitat “té ganes de continuar i fer que la gent s’engresqui a ballar sardanes”.
Eulàlia Carafí, membre de la Secció Sardanista
La Coral Ars Nova va néixer al novembre de 1976. El nom de l’entitat s’inspira “en la Revolució musical esdevinguda l’any 1320 a Itàlia i al Nord d’Europa. Es va passar del fet de cantar una sola persona amb un instrument de l’època a que ho fessin vàries persones alhora, cadascú a una sola veu. Allò, en aquell moment, es va anomenar ‘ars nova’” apuntava Jordi Morera.
Jordi Morera, membre de la Coral Ars Nova
Jaume Dalmau, un altre dels integrants de la Coral, ha explicat que un dels concerts més especials que ha viscut amb l’entitat: “Vam fer l’òpera T.H.A.M.O.S amb La Fura dels Baus i ens van penjar, ens van col·locar en un indret de molt difícil accés, però va sortir tot bé!”.
Jaume Dalmau, membre de la Coral Ars Nova
Finalment, Gemma Traveria ha destacat que el moment present de l’entitat és força bo: “Fa un cert temps que hem creat un cor de Cambra i n’estem molt contents”. Traveria ha animat el personal a apropar-se a la Coral: “Si us agrada cantar, fora vergonyes i pors! Veniu a veure un dels nostres assaigs. Interpretem tant temes moderns com clàssics, i tenim gent de totes les edats”.
Gemma Traveria, membre de la Coral Ars Nova
A mig pregó, ha sonat la peça musical enregistrada l’any 1988 amb veus de l’Ars Nova i música de la Cobla La Principal de La Bisbal que, sota el títol Les colles de Martorell, homenatjava els balladors de sardanes de la nostra localitat. Un tema creat pel compositor Tomàs Gil Membrado i amb lletra de Joan Soler i Margarit. Una efemèride que establia nexes d’unió entre les dues entitats avui homenatjades.
“Cal felicitar a les dues entitats avui homenatjades, i desitjar a tothom una gran Festa Major. És temps de passar-ho bé, de deixar de banda les diferències, les cabòries i els mals de caps i de viure al màxim aquests tres dies”, ha conclòs l’alcalde Xavier Fonollosa des del balcó de l’Ajuntament.
Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell
Al final, un altre moment culminant ha estat la peça musical Coti x coti, que ha fet saltar i ballar la plaça, abans que esclatessin els tres kabukis i els tres trons d’inici oficial de la Festa Major.
Els actes, però, han començat una estona abans al passeig del Quarter, amb la plantada i la Cercavila a càrrec de la Colla de Geganters, els Capgrossos, la Martukada i la Colla de Diables i Drac de Martorell. En acabar el pregó, hi ha hagut exhibició de balls del seguici festiu a la plaça, i continuació de la Cercavila fins la plaça de l’Església.
En aquest punt, en fer-se fosc, no hi ha faltat la sessió de Cinema a la Fresca, amb la projecció d’Elio, de Disney, que explica la història d’un nen d’11 anys que té dificultats per comunicar-se amb els demés. Simultàniament, a la plaça de Pompeu Fabra, l’Esplai de la Gent Gran de Buenos Aires ha organitzat una festa a l’estil del Music Hall.
I en caure la nit, la Festa Petarda s’ha posat en marxa. Primer, amb el 12è Cercanit. Centenars de persones i els gegants de la nostra localitat han ballat al ritme de les ZeBRASS Marxing Band. Els vilanovins, vestits amb els seus clàssics colors blanc i negre, són tot un clàssic a la cita martorellenca, portant “ritmes jamaicans, de Nova Orleans i d’una mica més al sud, tot interpretant melodies que, en molts dels casos, són conegudes per al gran públic”, destaca un dels integrants de la formació, Josep Contreras.
Josep Contreras, membre de la ZeBRASS Marxing Band
La formació té una trentena de temes a la seva llista, entre els que destaquen “I ca’nt help falling in Love de l’Elvis Presley, el Bad romance de la Lady Gaga, El dia de partit, un medley de The Beatles, el Viva la Vida o fins i tot La vall del riu vermell”, entre molts d’altres.
Josep Contreras, membre de la ZeBRASS Marxing Band
No massa lluny, a la pista exterior d’El Progrés, ha començat el concert i ball de Festa Major, amb l’assistència de prop de mig miler de persones i amb les notes musicals d’una de les orquestres més prestigioses del país: la Maravella.
I per tancar la nit, a la plaça de l’Església ha arribat el ‘Back to the 80’s’. Un xou conduït per quatre drag queens–Karmele i Lydia, Àlex Marteen i Krystal Karma- que ha portat a un públic de totes les edats cap a l’atmosfera i els grans èxits musicals dels anys vuitanta. Just una estona abans, per anar escalfant motors, hi ha hagut un Bingo Musical.
