El curtmetratge Nens, que compta amb la participació de l’actor martorellenc Eloi Rubinart com a un dels protagonistes, ha guanyat la segona edició del certamen europeu de films ‘New Critics & New Audiences Award‘. Rubinart hi interpreta el personatge de Mauri, en un film dirigit per Anna Martí Domingo que aborda la temàtica de les masculinitats tòxiques. El curt es va fer amb el primer premi en ser el més votat pel públic d’entre sis finalistes nominats pel jurat.
Unes votacions que les entitats organitzadores -Talking Shorts i la Xarxa Europea per al Discurs Fílmic (The END)- van dur a terme, en línia, del 5 al 19 de febrer, i on calia escollir entre sis curtmetratges europeus, que competien pel vot del públic. Tot plegat, amb l’objectiu de connectar els crítics de cinema emergents amb nous públics de curtmetratges europeus. Ara, les sis pel·lícules estan ara disponibles de forma gratuïta, a tot el món, a Talking Shorts.
Aquesta és tot just la quarta aparició de Rubinart en el món del cinema. Aquest jove actor de 24 anys havia participat anteriorment en el llargmetratge Verano en rojo (2023), el curt Projects del mateix any, i en un episodi de la sèrie Yo, adicto. Ara, l’entrevistem per conèixer més detalls de la projecció que ha aconseguit un reconeixement continental.
Eloi, enhorabona per aquest reconeixement. Pots explicar què són els ‘New Critics & New Audiences Award’?
Moltes gràcies! Estem molt contents, no ens ho esperàvem. Doncs és un festival que es fa a Bèlgica. Molt nou, ja que aquesta és la segona edició. Són curtmetratges en el que el públic vota i on decideix quin és el curt que més li ha agradat. En entrar, poden veure’l, llegir la sinopsi, la temàtica i com la direcció hi treballa la trama, la imatge, etc. La veritat és que el nostre curtmetratge s’està bellugant molt bé.
Una de les característiques és que el guanyador del certamen el decideix el públic que es registra a la pàgina web i que vota la seva pel·lícula preferida. Com va anar la promoció?
Nosaltres vam rebre el link per votar els tres últims tres dies abans que es tanquessin les votacions, i vam fer que circulés cap a la família i tota la gent que ens pogués votar. El curt es podia veure a través d’aquest link, hem rebut molt bon feedback i ha agradat molt.
El premi és de 1.000 euros. És més important el reconeixement que l’aportació econòmica?
Doncs són 1.000 euros que van a la direcció del film, però sobretot comporta la il·lusió que ens fa a nosaltres el fet d’haver estat seleccionats i de guanyar un premi.
Ens pots explicar l’argument de ‘Nens’?
És una història que explica la masculinitat tòxica des d’un grup de nens que no són conscients que tenen aquesta masculinitat, i que porten la dinàmica del grup a jocs que comporten violència, a mesurar les forces, i a parlar d’aquesta actitud de força i d’agressivitat de la figura masculina, però treballada des de la inconsciència.
Aquest grup de nens no és conscient d’aquesta toxicitat que sí que veuen altres persones, com ara les noies que apareixen al curt, que no entenen per què ho hem de portar tot cap aquí. Hi ha escenes com ara el sopar amb els pares, on es veuen actituds que poden fer intuir l’espectador d’on ha vingut aquesta masculinitat i com l’han integrada al grup.
En aquest ‘film’ has treballat amb quatre protagonistes més, els altres quatre nois, que son els actors Pablo Scapigilatti, Jan Vilalta, Lluís Català, Paulí Casals. Els coneixies abans?
Al Pablo sí que el coneixia abans, ja que havíem coincidit en un curt previ. Al Jan, el Lluís i el Paulí no els coneixia, però crec que vam connectar molt ràpid i va ser un plaer rodar amb ells. Durant el rodatge de quatre dies a Calella de Palafrugell el passat setembre vam conviure en un bungalow i vam connectar molt ràpid, va ser un plaer rodar amb ells. El Pablo ha passat a ser un gran amic, i amb el Jan, el Lluís i el Paulí no ens veiem tant perquè cadascú està fent els seus projectes, però ens portem molt bé. De fet, sempre m’he trobat amb gent estupenda en aquest sector.
Com et va arribar l’oportunitat de participar en aquest curt?
Hi ha un compte a Instagram que es diu ‘Esquirol actors’ on la gent penja a les històries les convocatòries de càstings en què es demanen perfils d’actor per a diversos treballs. Jo vaig entrar un dia en aquest compte, vaig veure aquesta oferta, vaig dir “som-hi!” i vaig anar al càsting a Barcelona al juliol. El vaig fer, m’ho vaig passar molt bé i em van agafar. I ja vam rodar el curt al setembre. Tot va ser molt ràpid, i el rodatge, quatre dies molt intensos.
Com t’ha enriquit a nivell personal?
En primer lloc, pel fet de conèixer els meus companys i l’Anna Martí Domingo, la directora. Si una cosa té bona aquesta feina és que coneixes gent estupenda, actors amb els que ens ajudem i compartim somnis.
Què t’ha semblat l’experiència de rodar un curt?
Em va sorprendre, en general. Està molt ben gravat, i va ser una experiència brutal veure que un film que només dura 15 minuts, però que una feina al darrera molt gran, de dedicar-hi temps, esforç i cura cap als actors i cap a tot. Ha estat molt maco veure-ho i viure-ho.
Parla’ns del teu personatge, el Mauri. Entre ell i tu a la vida real, hi ha moltes diferències o similituds?
El Mauri és un personatge molt interessant. En primer lloc, considero que l’Eloi i el Mauri no estan tan lluny. Al curt, el meu personatge és el que passa d’aquells jocs i dinàmica, però no deixa de ser una persona que hi és present, i hi acaba participant sense ser-ne conscient. A mi de vegades em passa que no soc conscient de petites toxicitats masculines, i aquí he fet una mica de mirall. Tots en tenim, en el fons, de petites toxicitats, i està bé ser-ne conscient i poder-ho treballar.
Parlem de la teva trajectòria. Fins ara has participat a la pel·lícula ‘Verano en rojo’, a un capítol de la sèrie ‘Yo, adicto’ i al curt ‘Projects’. Sempre has tingut clar que et vols dedicar al cinema?
No, no ho vaig tenir clar fins fa cinc anys, quan em va venir al cap la idea de ser actor. Va ser a partir de la sèrie Vikingos, que em va agradar molt, i més concretament d’un personatge, l’Ivar, el fill petit del protagonista Ragnar. Sobretot per com es va interpretar, perquè és un personatge que té la dificultat de no poder caminar, i actua més des de la mirada, des de l’emoció, les expressions…Allò em va tocar i em vaig obsessionar a plantejar si voldria o no intentar fer-ho jo. Va sorgir una espurna dins meu que va fer que tot això tirés endavant, i cinc anys després sóc aquí, cosa que no hauria imaginat aleshores. Literalment, gràcies a l’actor que fa d’Ivar ha sorgit tot això.
‘Nens’ és el primer ‘film’ que dirigeix Anna Martí Domingo, i s’ha rodat en català. Guanyar un certamen d’àmbit europeu demostra que s’està normalitzant el cinema en la nostra llengua, ara que darrerament han estat reconegudes pel·lícules com ‘Casa en flames’ o ‘El 47’?
Totalment, i jo n’estic encantat que es faci molt més cinema en català. Em va fer molta il·lusió perquè, a més, aquest era el primer curt que feia en català i sempre és un gust fer-ho en la teva llengua materna. Crec que s’estan començant a fer moltes més produccions en català i això em fa feliç.
Quins propers objectius tens?
Ara mateix m’estic dedicant molt a rodar curts, que ara estan en postproducció i poc te’n puc dir. Recentment m’he mudat a Madrid i estic més en la línia de fer càstings i proves. De moment, no hi ha pel·lícules ni sèries a la vista.
Curtmetratges, llargmetratges, sèries…què t’agrada més?
El format que més m’agrada és el llargmetratge, tot allò que tingui un principi i un final, tot i que a mi m’inspirés una sèrie. No em tanco a res, però gaudeixo molt més fent una pel·lícula.
Pel que fa a la tipologia dels personatges, quins t’agrada més d’interpretar?
Depèn del projecte en si. M’agrada fer de tot. Hi ha personatges amb molta sensibilitat que poden ser molt naturals i bonics de veure, però també em criden molt els personatges dolents. Però una cosa que sempre he somniat fer és un personatge que estigui ambientat a l’Edat Mitjana. Em crida molt l’atenció aquesta època de la història. Muntar a cavall, espases, escuts, l’estètica…em crida molt l’atenció, la veritat.
L’emergència de plataformes que produeixen sèries ajuda a actors i actrius a tenir més oportunitats?
Quan em vaig començar a formar com a actor vaig tenir un professor que em deia que “s’està rodant més que mai”. Es donen moltes oportunitats a través d’aquestes plataformes, i és molt positiu per a la gent que comença i per entrar en aquesta indústria.
