El Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona ha iniciat la redacció del Pla Director sobre la Torre de Santa Llúcia. L’objectiu és estudiar les actuacions necessàries per a la seva conservació i per a poder-hi portar a terme nous usos sense alterar-ne els espais arquitectònics singulars. El document, que s’ha de lliurar a l’Ajuntament en un termini màxim d’1 any, ha d’establir prioritats, fixar un calendari i els costos dels treballs.
L’Ajuntament ja va realitzar tasques de desenrunament al pati de la Torre, va tancar els accessos a l’edifici per evitar el vandalisme i va retirar part de teulada malmesa per evitar filtracions. Aquestes tasques van seguir l’assessorament tècnic de la Diputació de Barcelona.
El Govern de Martorell vol convertir la Torre en una escola taller per convertir l’espai en un centre de diversos usos i serveis en un entorn industrial.
Bé Cultural d’Interès Local
La Torre de Santa Llúcia és una antiga masia del segle XII, que va viure la seva esplendor en el període renaixentista, sota el domini de la família Requesens. A la Torre hi van fer estada Felip II i Carles I i va ser una masia molt lligada a l’abundosa presència d’aigua, amb una gran productivitat de vi. De fet, la finca va ser centre d’una extensa plana de conreus, que va començar a desaparèixer l’any 1963, amb l’expropiació de terrenys per a fer-hi el Polígon Industrial La Torre.
Del conjunt arquitectònic, en destaca la torre i el pati, d’estil renaixentista, i la capella neoromànica erigida el 1871. Durant vuit segles ha estat una finca agrària i els darrers masovers en van marxar l’any 1981. Deu anys més tard va ser declarada Bé Cultural d’Interès Local, i el 2007 l’Ajuntament de Martorell la va adquirir. Forma part de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.