Cada dia, milions de persones arreu del món tenen com a acte pràcticament rutinari la compra d’entrades, ja sigui per a concerts, festivals, esdeveniments o discoteques. Tot i ser una tasca coneguda per molts, sovint continua deixant un mal sabor de boca entre els compradors, ja que el preu inicial i el preu final d’un esdeveniment no solen coincidir. Això es deu als càrrecs ocults, recàrrecs que s’afegeixen als últims passos del procés de compra. Alguns són legals, però estan mancats de transparència i deixen en situació vulnerable el comprador.
Ferran Riera, tècnic de Consum de l’Ajuntament de Martorell i responsable de l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC), comenta a què es deuen aquestes praxis: “És un terreny que dona peu a molta problemàtica. Abans es compraven entrades a través de les guixetes oficials, i ara ho fem a través de pàgines subcontractades o dirigides pels organitzadors”. Per tant, un fet que “dificulta molt més poder fer la reclamació. Qui posa preu fixe hauria de ser la pròpia pagina oficial, sense tenir tants annexos”, comenta Riera.
Ferran Riera, tècnic de Consum de l'Ajuntament de Martorell
Riera exposa que, a partir d’aquí, “s’obre el fantàstic món de les despeses de gestió. No ho tenim en compte, però és important saber quan ens poden cobrar de mes i quan no”. El tècnic de Consum municipal aboga per “tenir clar que les despeses de gestió no poden ser només una comissió, sinó que han d’obeir a un servei prestat real”.
Riera justifica que “si es facilita al client la possibilitat d’obtenir una entrada en línia en lloc d’obligar-los a passar per la guixeta, podem entendre que hi hagi una despesa de gestió”, però amb matisos: “Si cobro un 10% per una comissió sense cap base, aquí ja ens hem de preocupar”.
Ferran Riera, tècnic de Consum de l'Ajuntament de Martorell
Aquestes despeses han de ser corresponents a uns serveis reals prestats al consumidor. A les compres en línia de productes, cal comptar amb els serveis de missatgeria, que poden justificar l’existència d’unes despeses relacionades amb el transport que se sumen al preu original.
Però en el cas de les entrades del cinema, de les festes o dels esdeveniments esportius i culturals, aquesta despesa és menys clara, menys tangible. Riera denuncia que “el problema no són les despeses com a element, sinó la falta de transparència de moltes d’aquestes webs, en les quals no s’indica quin serà el preu final fins a l’hora de pagar o al final del procés de compra”.
El nom correcte per a aquestes despeses és el de ‘cobraments ocults’, i es consideren així els imports que s’afegeixen al preu de l’entrada sense haver informat de manera clara a l’inici de procés de compra. El Ferran il·lustra sobre la legalitat d’aquests cobraments: “Si hi ha manca de transparència, manca de consentiment exprés per part del comprador i sobre tot si hi ha un anunci que no especifica el cobrament de 10 euros de despeses de gestió. En aquest cas, sí que es tractaria de clàusules abusives i, per tant, existiria la possibilitat de denunciar o reclamar contra qui ven l’entrada, sigui l’organitzador, el promotor o la pàgina de revenda”.
Ferran Riera, tècnic de Consum de l'Ajuntament de Martorell
Les pàgines de revenda ja no són segures. Es tracta “d’un terreny poc controlat. És una selva de gent que no juga amb el preu de l’organitzador oficial, sinó que ho fa amb els preus dinàmics. Uns preus que s’aprofiten de l’oferta i la demanda: quan més demanda hi ha, més puja el preu, i quan menys oferta, el baixen”.
Riera exposa que aquests negocis també s’aprofiten “dels dies que resten abans de l’esdeveniment, per posar els preus en relació”. Preus dinàmics que no estan prohibits, però dels que cal informar als clients, amb un reglament, per tal d’evitar estafes”. I afegeix que “aquestes empreses de revenda haurien de tenir teòricament les mateixes garanties que si es compra al lloc oficial, però el que sol passar és el contrari: aquestes empreses són molt opaques i no comparteixen gens d’informació.
Ferran Riera, tècnic de Consum de l'Ajuntament de Martorell
Per tal de millorar l’experiència a l’hora de comprar entrades en línia, Ferran Riera dona uns consells previs a la seva adquisició, i què cal tenir en compte després de tenir l’entrada comprada.
Primer de tot, apunta que “és important fer una comparació de preus entre les diferents plataformes de compra, ja que ens podem trobar diferències significatives. Una conseqüència d’això és el malfiar respecte a ofertes que siguin massa barates o excessivament cares.
Un altre element important és “comprovar que la pàgina és segura i que no es tracta de cap sub-pàgina d’Instagram, Facebook o X, que és on se solen donar els problemes”. Cal consultar les comissions o les despeses de gestió abans de realitzar la compra i informar-se si al preu final inclouen tots els recàrrecs mencionats o n’hi ha més. Després de la compra, és important comprovar la tinença del rebut i que l’entrada és vàlida. Cal revisar que el càrrec coincideix amb l’import i que no és inferior ni superior. Si veiem incoherències, cal reclamar el més aviat possible.
En cas que se’ns apliqui un càrrec no justificat o informat abans de fer la compra, s’ha de fer la reclamació. Riera recomana “anar al banc, per a bloquejar immediatament o retornar l’import i evitar problemes majors. La reclamació no només s’hauria de fer a l’empresa organitzadora, sinó també a la web, xarxa o plataforma que ens ha venut les entrades”.
Com a conclusions finals, el tècnic de Consum recomana “fer les gestions per les vies oficials, tenint la certesa de confiar en el que estem comprant”. Aconsella mantenir un control de les passes a fer, i evitar comprar a particulars o pàgines de revenda que siguin sospitoses”. El més important, però, és tenir el màxim de proves possibles en cas de reclamació (captures de pantalla, rebuts, digitals i impresos, etc), ja que són molt importants. Finalment, aconsella “anar amb molt de compte amb el que comprem, però encara més important, a qui ho comprem”.
