El periodista i escriptor Martí Gironell ha presentat aquesta tarda la seva darrera novel·la històrica, La muntanya del tresor, a la Biblioteca Francesc Pujols de Martorell. El llibre combina la ficció narrativa amb el context polític i social de Montserrat durant la Guerra Civil Espanyola. Maria Teresa Casanovas ha conduït l’acte, on hi ha assistit prop d’una vuitantena de persones.
Els lectors poden conèixer la història del Benet Nomdedéu, un nen orfe d’onze anys que canta a l’escolania de Montserrat. Quan esclata la Guerra Civil, els monjos i la resta de l’escolania han d’abandonar la muntanya, però ell és dels pocs que s’hi queda. No obstant això, el comissari Carles Gerhard s’instal·la a l’abadia i acull el protagonista en la seva família. Durant els tres anys de guerra, assistim el creixement d’en Benet i les seves aventures, amors i secrets a Montserrat.
Martí Gironell relata que el Benet Nomdedéu està inspirat per tres personatges. “Una part està basada en el fill d’un Mosso d’Esquadra que es va quedar a viure a Montserrat. Quinze mossos hi van pujar per aturar els anarquistes que volien cremar la muntanya. Vaig llegir les memòries de la filla d’un dels mossos que explicava què feien i els nens que hi vivien”.
“Per una altra banda, el Benet està inspirat pel Jim Hawkins de L’illa del tresor i finalment, en el Bruno d’El noi del pijama de ratlles, que viu un moment molt dramàtic com els camps de concentració i els crematoris de l’època nazi. Amb els seus ulls curiosos i una mirada més tendra, tenen la necessitat de preguntar coses als adults. La idea és que a través d’una ficció, puguis entendre una realitat que no vas viure i fer-te una composició que t’ajuda a entendre la història.”
Martí Gironell, escriptor
El llibre està ambientat entre el 1936 i el 1939, tota la Guerra Civil. L’autor valora que “Montserrat era un espai on la gent no només cercava refugi de l’ànima, sinó refugi per les bombes que s’hi instal·laven cada cop més als pobles de casa nostra i de l’estat espanyol. Si tens algun vincle amb Montserrat, són moments que la ciutadania desconeix i trobo que poder explicar i conèixer la seva història sempre s’agraeix”.
Martí Gironell, escriptor
“Quan fem novel·la històrica, una bona manera d’emprar la ficció, basada en fets o personatges reals, és vestir després un relat fictici i donar una eina als lectors per a entendre què va passar quan nosaltres no hi érem. Que sigui un període tan desconegut en un espai tan simbòlic i emblemàtic, a partir d’un personatge especial perquè és un nen, dona una conjunció d’elements que fan que la història sigui molt atractiva”, expressa Gironell.
Martí Gironell, escriptor
De fet, l’escriptor ja va utilitzar Montserrat com a escenari en la seva tercera novel·la, L’arqueòleg, sobre el monjo Bonaventura Ubach, artífex de la Bíblia de Montserrat i del museu de l’Orient Bíblic del monestir. “A L’arqueòleg apareixia en dos o tres capítols de la trentena perquè el monjo va fer tota la carrera a l’estranger. Aquesta vegada, sí que està ambientat totalment a Montserrat des del començament fins al final.”
Afegeix que “va ser un hospital militar amb més de tres mil llits i una impremta no només revolucionària o de fulletons, sinó de llibres autèntics. Es tracta d’un moment molt emocionant amb personatges històrics de transcendència sense sortir de Montserrat. Sí que baixem un moment a Monistrol, però tot passa al voltant d’aquest massís.”
Martí Gironell, escriptor
Martí Gironell i Gamero ha treballat a les ràdios locals de Besalú i Olot i ha col·laborat en mitjans de comunicació com El Punt Avui, La República i L’Illa dels Llibres. Entre els seus llibres destaquen La venjança del bandoler, guanyador del Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica, i El primer heroi, traduït a diverses llengües.
També ha escrit El Pont dels Jueus, traduït a diversos idiomes, i la seva esperada continuació, Paraula de Jueu. L’any 2018, va guanyar el prestigiós Premi Ramon Llull per La força d’un destí, amb més de 30.000 exemplars venuts i traduït a quatre idiomes. En total, ha publicat tretze novel·les en els darrers dinou anys.
