Martorell reivindica el mecenes cultural Joan Cendrós, creador del Floïd

782
'Cendrós: el mecenes desconegut'

La Biblioteca Martorell presenta, des d’aquest dijous i fins al 24 de novembre, Cendrós: el mecenes desconegut. La mostra, promoguda per la Diputació de Barcelona, presenta un recorregut exhaustiu per la vida i l’obra de Joan Baptista Cendrós i Carbonell (Barcelona, 1917 – 1986), creador del popular massatge per després de l’afaitat Floïd i rellevant promotor cultural català.

Cendrós va dirigir, durant els anys 40, l’empresa de perfumeria i cosmètica Haugron Cientifical, que havia fundat el seu pare el 1928 i que produïa el massatge facial Floïd. Amb els beneficis d’aquest producte va patrocinar nombroses activitats culturals catalanes durant el franquisme.

El 1961 va ser un dels cinc empresaris fundadors i mecenes d’Òmnium Cultural, entitat on va arribar a ser secretari general durant 23 anys. El 1962 va adquirir l’Editorial Aymà. També va finançar el funcionament de l’Institut d’Estudis Catalans, va ser un dels patrocinadors dels autors de la Nova Cançó, d’Edicions Proa, dels premis Sant Jordi i Carles Riba el 1959 i de la Fundació Enciclopèdia Catalana el 1980. Paral·lelament, va ser un dels fundadors i consellers de Banca Catalana.

A finals dels seixanta va fundar amb altres el grup Llibertat i Democràcia Social, que el 1975 es convertiria en el partit polític Esquerra Democràtica de Catalunya. Aquest partit es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977 dins el Pacte Democràtic per Catalunya, que finalment es va integrar a Convergència Democràtica de Catalunya. El dia 25 d’octubre de 1985 se li va concedir la Creu de Sant Jordi.

La tècnica de la Biblioteca, Josefina Canals, destaca de Cendrós la seva “voluntat obstinada de lluita per la llengua, el país i la cultura”. A la mostra “es podeu veure uns plafons destinats a la col·lecció A Tot Vent que va servir per traduir al català obres cabdalat de la literatura contemporània”. “També sorprèn la protecció dels poetes, que Cendrós considerava l’ànima del país, i es va dedicar a recuperar figures com les de Josep Carner o Salvador Espriu”.

Reproductor d'àudio
Josefina Canals, tècnica de la Biblioteca Martorell

Amb l’exposició, es vol subratllar la comesa de Cendrós, “qui mai va deixar de ser un home d’acció en un temps de plena censura. És una figura que hem de valorar i destacar, i de la qual no se n’ha parlat prou. Esperem que aquesta exposició serveixi per fer-li un petit homenatge”, comenta Canals.