Prop de dues-centes persones van visitar dimecres el jaciment de Santa Margarida en la cloenda de la campanya d’excavacions d’estiu. El seu codirector, Alfred Mauri, va explicar què menjaven i bevien els habitants de la zona en època medieval arran de les troballes fetes en les campanyes. Mauri va aclarir que les menges estaven molt condicionades per la classe social, abans que s’oferís un tast de vi piment i una visita als treballs fets pels estudiants les darreres tres setmanes.
Els pobladors medievals del primitiu nucli a l’entorn de Santa Margarida no coneixien el sucre, el cacau, les pipes o l’oli de gira-sol, els espinacs, les síndries, el blat de moro, els cacauets o els tomàquets i, en general, la seva dieta era molt diferent segons la classe social. Mauri va dir que “els senyors menjaven molta carn i tenien un gust molt refinat. No només s’ajudaven dels dits, com podem imaginar, sinó que feien servir estris per tallar-la i s’ajudaven del pa, i apreciaven els gustos contrastats, que aconseguien amb les espècies”. Per contra, “la dieta dels pagesos era molt marcada per l’estacionalitat. Consumien cereals -pa- i verdures, i els religiosos eren molt vegetarians”. Pel què fa al líquid, “bevien poca aigua, pels problemes de sanejament, i en canvi consumien molt de vi”.
Aquestes deduccions sorgeixen de l’anàlisi de les carències observades a les restes humanes d’ossos, i també de les il·lustracions i retaules d’època, de les troballes d’estris de cuina i dels inventaris post-mortem, en els quals quedaven enumerats l’instrumental de cuina i els aliments que tenia al rebost la persona morta. Altres indicis són, per als arqueòlegs i historiadors, el pol·len, les restes d’animals, les sitges i els receptaris de cuina, que ja s’escrivien cap al segle XV entre les classes benestants.
Per posar en situació la concurrència, l’entitat organitzadora, el Centre d’Estudis Martorellencs, va proposar un tast de vi piment “el que vindria a ser el gin tònic de l’epoca: un vi al qual afegien mel i espècies, i que se solia beure acompanyat de neules, que no només es consumien per Nadal, com ara”, explicava Mauri.
Descobrint les troballes de l’actual campanya
A més de la xerrada, els visitants -entre els que hi eren el regidor de Cultura Sergi Corral i el de Planificació Urbanística, Medi Ambient i Habitatge Adolf Bargués-, van fer un tomb per les excavacions i per l’exposició i audiovisual amb les tasques dutes a terme en les successives campanyes.
Enguany, 30 estudiants d’universitats catalanes, vasques, andaluses i castellano-manxegues han seguit excavant en una extensa àrea de 800 metres quadrats iniciada l’any passat, que els ha permès remuntar fins al segle XI. Les principals “han estat dos esquelets sencers i d’altres d’incomplerts o tallats, murs de les cases del primitiu poble o sagrera i una canalització d’aigua que s’abocava a un antic torrent. Tot plegat, permetria donar-nos indicis de l’estructura urbana”, deia Mauri. Les restes s’han indexat amb un software, i també ha estat novedosa la introducció d’un dron per fer la fotogrametria del jaciment. De cara a l’any vinent es pretén fer un registre en tres dimensions del jaciment.