El Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya ha entregat aquest matí la Medalla Centenària al martorellenc Joan Saumell Graupera, que avui fa cent anys. Saumell viu a la Residència Sant Joan de Déu de Martorell amb la seva dona Vicenta Arissó, de 95 anys. Sempre diu que si ha arribat fins aquí és posant en tot moment “bona cara al mal temps”.
“Fer cent anys és una efemèride que s’ha de celebrar i desitjar-li que en faci molts i molts més. Perquè a més el veig molt eixerit. No li diré cent més, però sí uns quants més. I tant que sí!”, ha dit el primer tinent d’alcalde Xavier Fonollosa.
“No és habitual arribar als cent anys, i menys encara fer-ho amb aquesta enteresa seva. Per tant, de part de l’Ajuntament i del seu poble, Martorell, li desitjo que per molts i molts anys, Joan”, ha afegit Fonollosa.
Tot seguit, la regidora d’Ensenyament, Benestar Social i Salut de l’Ajuntament de Martorell, Mercè Morera, ha entregat a Joan Saumell (Martorell, 1915) un obsequi amb què el consistori reconeix el mèrit i l’estima del municipi per aquest home centenari.
Un aniversari per recordar
La tècnica del Departament de Benestar Social i Família, Sara Azuaga, ha volgut destacar que “aquest aniversari no només s’ha de celebrar sinó que és digne de ser recordat, ja que no passa cada dia que algú faci un segle de vida i per això des de la Generalitat li fem entrega de la Medalla Centenària”.
Segons Azuaga, la Medalla Centenària és un reconeixement personalitzat de la Generalitat i un aplaudiment a aquells que amb la seva història particular, “molt sovint dura, perquè no ha estat un segle fàcil”, han escrit la nostra pròpia història.
Tot seguit, la tècnica del Departament de Benestar Social i Família ha llegit una carta amb què la consellera Neus Munté s’adreçava a Joan Saumell, felicitant-lo en nom del Govern de Catalunya i afegint-se a aquesta celebració tan especial.
El punt àlgid de l’acte ha estat quan Azuaga ha posat la Medalla Centenària a Saumell, qui per la seva banda, i amb el seu característic sentit de l’humor, ha dit que “no feia falta”, però que n’està “molt agraït”. La seva dona Vicenta Arissó, de 95 anys, ha estat al seu costat en tot moment.
El martorellenc Miquel Bonell, que també és usuari de la residència Sant Joan de Déu de Martorell, i amic de l’homenatjat, ha intentat llegir un poema que havia escrit especialment per a l’ocasió. Però l’emoció del moment li ho ha impedit i l’han hagut d’ajudar.
Un mecànic supervivent
Mecànic de formació, durant la Guerra Civil Joan Saumell va enrolar-se al Cos de Trens de l’exèrcit republicà. Acabada la guerra, va creuar els Pirineus cap a França, on acabà confinat en el camp de concentració de la platja de Saint-Cyprien i, més tard, en el camp de treball de Toro (Zamora).
De tot plegat se’n va sortir i, passades totes aquests peripècies de pur supervivent, Saumell va passar-se mitja vida treballant de mecànic a la factoria de SEAT de Barcelona.
Avui fa cent anys i ho ha celebrat amb la seva dona i la resta d’usuaris de la residència Sant Joan de Déu de Martorell. Va néixer el mateix any que Orson Welles i Ingrid Bergman, entre d’altres.
