La directora de la Biblioteca Francesc Pujols, Mercè Parera, ha participat el 30 d’octubre en el programa Cuánta guerra! de Radio Televisión Española (RTVE). Ho ha fet com a néta de Magí Parera, autor d’un diari durant la seva experiència com a camiller a la Guerra Civil, del que la bibliotecària en va escriure el llibre Vides truncades. El programa entrecreua el seu cas amb el de Francisco Rozalén, avi de la cantant Rozalén i a qui es dedica el capítol, en tractar-se d’històries paral·leles de l’episodi bèl·lic.
La intervenció de Parera es produeix al capítol número 3 del programa, emès el 30 d’octubre i que es dedica als 831 dies de guerra de Francisco Rozalén, avi patern de la popular cantant manxega. “El Cuánta guerra! aprofundeix cada setmana en la ruta o recorregut que ha fet l’avi d’un famós durant la Guerra Civil, i és una reproducció exacta i amb el mateix nom de l’espai que anteriorment conduïa Eloi Vila a TV3, fet per la mateixa productora, Minoria Absoluta”, comenta Parera.
La bibliotecària explica la raó per la qual el Cuánta guerra! la va convocar: “Fa temps vaig escriure el llibre Vides truncades, on hi figura el diari del meu avi Magí. La productora en tenia un exemplar i em van trucar perquè van comprovar que hi havia moltes similituds entre la vida de l’avi de la Rozalén i el meu”.
Mercè Parera, directora de la Biblioteca Francesc Pujols
Dos punts unien Francisco Rozalén i Magí Parera. El primer és “que tots dos van lluitar des del bàndol republicà a la Batalla de l’Ebre”, que va ser la més llarga de la Guerra Civil, i que va durar 115 dies. L’altra coindiència que els posa en relació al programa és “que tots dos eren camillers. És a dir, recollien els ferits després dels combats, per portar-los a l’hospital o a algun lloc on els poguessin atendre”.
Mercè Parera, directora de la Biblioteca Francesc Pujols
La intervenció de Parera es produeix al voltant del minut 44 de programa, quan manté un diàleg i intercanvi d’experiències amb Rozalén i la presentadora del programa, Conchi Cejudo. El lloc escollit per a aquesta trobada és el poble antic de Corbera d’Ebre, a la Terra Alta, un dels més castigats per les bombes.
A l’interior de la seva església vella, Rozalén i Parera llegeixen dos fragments escrits pels respectius avis: un, descriu la tasca de camiller, i l’altre és potser el més bonic del diari del meu avi, quan en un moment determinat els soldats dels dos bàndols disposen d’una estona d’esbarjo i es banyen al riu Ebre”.
Lluny de les hostilitats, Parera apunta que, en aquell moment, “allà dins tots son iguals, tan li fa de quin bàndol siguis. És un moment de treva en el que no hi ha cap baralla, cap lluita cap bomba o cap tret. En aquell instant tots són persones, homes a qui han portat allà contra la seva voluntat i que en realitat el que volien era fer la seva vida normal, però que saben que quan surtin del riu tornaran a matar-se entre ells”.
Mercè Parera, directora de la Biblioteca Francesc Pujols
Les dues nétes coincideixen a explicar que escriure el diari era pels seus avis “una teràpia. Els anava molt bé, perquè ningú volia parlar d’aquest tema. Després de la Guerra tots volien oblidar”. Per això, Parera recalca que “el testimoni escrit del que vivien en el dia a dia del combat és molt important, perquè no diuen cap mentida i expliquen la seva experiència vital”.
La bibliotecària posa èmfasi en la importància que això arribi “a la gent més jove que no sap què és una Guerra Civil” i com a exemple de gran exercici de resistència i de resiliència. Explica que “en Magí va sobreviure i va viure fins als 90 i va poder refer la vida, però el meu altre avi va tornar molt ferit i va morir poc després”.
Mercè Parera, directora de la Biblioteca Francesc Pujols
Aquest episodi del programa Cuánta guerra!, que inclou diverses ubicacions de l’escenari bèl·lic i la veu d’altres historiadors i especialistes, es pot veure a través de la plataforma de continguts de RTVE Play.
