El proper dissabte 3 d’octubre serà el dia gros de la Festa del Roser. Una data marcada en el calendari per la celebració del 15è Vimart, que tindrà com a preludi la Festa del Most. La cita es posa en marxa a primera hora de la tarda amb la simbòlica recollida del raïm a la plaça del Vi, continua amb una Cercavila i desemboca a la plaça de la Vila, on es pronunciarà el pregó. Enguany anirà a càrrec de la periodista, escriptora i actriu Empar Moliner i Ballesteros, a partir de les 19.15h.
Moliner és una gran coneixedora i apassionada de tot l’univers del vi, que ha portat cap a la seva faceta comunicativa amb l’edició i presentació del programa ‘Tast Vertical’, a Catalunya Ràdio. Un programa que des de 2024 difon el món del vi des de tots els angles possibles: pagesia, celleristes, distribuïdors, consumidors, etc.
Gran defensora dels vins catalans, Moliner creu que el vi és molt més que una beguda amb alcohol: és un tarannà o una manera de viure, un element bàsic de la nostra cultura mil·lenària, un modelador del paisatge i un generador d’activitat econòmica.
De tot plegat de ben segur que en parlarà en el pregó, però abans l’entrevistem per conèixer més a fons la seva relació amb el vi.
-Empar, tot a punt per al pregó de dissabte?
-Sí, i tant! I si es tracta d’un pregó relacionat amb el món del vi, que és el món de la pagesia i, per tant, de la cultura, doncs estic encantada d’ajudar la cultura. No en faig gaires, de pregons, però em motiva, perquè tinc un interès particular que el món dels pagesos funcioni molt bé.
-Potser per això fas des de 2014 el programa ‘Tast Vertical’, on parleu de tot allò que envolta el vi: de varietats de raïm, de pagesia, de cellers productors, de DO’s, de gastronomia i restauració, de distribució del producte, del seu consum…Portes més de cinc-cents programes a les esquenes i heu demostrat que relacionat amb el vi es pot parlar de moltes coses, oi?
-Sí, i fins i tot de vegades hem arribat a parlar d’altres begudes com ara el sake o el jerez, però el mandat que ens hem auto imposat són els vins i les DO catalanes. Dels vins de La Rioja ja en parla molta gent, a La Rioja com és natural, i nosaltres hem de parlar del que és nostre. Cal tenir en compte que Catalunya és, en aquests moments, una de les regions vinícoles del món més interessants, dinàmiques, canviants i autèntiques, on s’estan fent els millors vins. I faalta que nosaltres mateixos els coneguem.
-Tot i així, tens la percepció que els vins catalans s’han valoritzat en les darreres dècades, que s’han prestigiat?
-Sí. Tot i que Catalunya ha patit “riojitis”. Si ens remuntem a quan hi va haver la plaga de la fil·loxera, es van plantar varietats franceses de ceps com ara el Cavernet Sauvignon i el Chardonnay, i es van arrencar tot de varietats autòctones com el Sumoll, el Mandó o el Picapoll, i tampoc se li feia gaire cas a varietats com el Xarel·lo, que es feia servir per a fer el cupatge del cava, però que no se li donava encara valor en solitari.
-I què ha passat, amb aquestes varietats portades de l’estranger?
-Doncs que el Cabernet Sauvignon i el Chardonnay són raïms que conviuen a Catalunya i ja són catalans. Però hem de preservar i tornar a plantar les nostres varietats, les ancestrals, les que són d’aquí. L’equilibri és el tot. I el gaudidor català que coneix restaurants i que mira el paisatge ja està entenent quines són les nostres joies.
-Darrerament hem llegit i escoltat que el sector del vi està en recessió de consum, i de retruc, això provoca tibantors entre pagesos i productors pel preu del raïm. Tu que al programa estàs en contacte amb tots els agents implicats en el vi, palpes aquesta proiblemàtica?
-Sí, i tant! El consum de vi baixa. És molt curiós, però és tendència a tot el món que puja el consum de blanc i que baixa el consum de negre, un fet que no havia passat mai. Ara la gent demana uns vins amb menys grau alcohòlic, més lleugers, amb més fruita i menys fusta. I això fa que moltes de les nostres varietats de raïm, com el Mandó, el Picapoll, el Sumoll, trepat, que són naturalment lleugeres, siguin d’aquest gust del món. Però sí, baixa el consum de vi, i l’OMS està equiparant l’alcohol espitituós amb el vi, i això és molt injust. Ara el món sembla estar de cul amb el vi.
-Per què?
-Perquè el vi és un aliment que ens acompanya des de fa dos mil anys. Nosaltres som això: som pa, vi i oli. Som mediterranis, vivim al carrer i ens agrada gaudir i compartir, i qui es vol emborratxar ja fa servir altres mètodes més eficaços com ara el “botellón”. Qui beu vi és una altra cosa. Una activitat lenta, civilitzada, de conversa, sempre acompanyada de menjar…i això no ens ho poden prendre.
-Què hi podem fer?
-Beure menys i millor! Potser el porró de les taules l’hem perdut perquè anem a treballar a la ciutat i ens enduem una carmanyola i bevem aigua i fem dieta i esport, i volem estar saludables. Ara bé, a la tarda, quan pleguem de treballar i volem parlar amb algú que ens estimem, per què no obrir una ampolla de vi? O plantejar-nos un dissabte què cuinarem, i mentre ho fem, obrir per exemple l’ampolla d’un Picapoll del Bages, per exemple, i ja veuràs com t’agradarà molt. És això el que hem de fer.
-Amb Martorell t’hi uneixen diverses coses. Per exemple, has vingut a presentar-nos alguna de les teves creacions literàries, com ara el llibre de relats Tot això ho faig perquè tinc molta por. A més, a Martorell tenim un sommelier de molt prestigi i reconeixement que crec que coneixes molt bé, oi?
-I tant! En Toni Albiol! De fet, t’haig de dir que els dilluns és quan solem gravar el Tast Vertical, perquè és el dia en què la gent del sector de l’hosteleria pot venir a la ràdio perquè és quan fa festa. I curiosament avui ha vingut el Toni, acompanyat d’una soprano, i ens ha portat un vi sicilià dur, rude, tosc i rústic, i s’ha acompanyat d’una cançó preciosa de la Cavalleria Rusticana que ens ha emocionat a tots.
-Un bon maridatge o harmonització, com també s’anomena ara…
-Sí, i n’hi ha de diferents tipus. Hi ha gent que fa maridatges d’afinitat, on et serveixen un vi ranci i, com que l’olor et porta cap a unes avellanes, t’ho mariden amb fruita seca i seria com menjar unes postres de músic de tota la vida. D’altres fan un maridatge per contrast, i quan el vi té uns aromes cítrics l’acompanyarem d’una amanida que no en té. Sigui com sigui, en un maridatge l’important és que el vi t’agradi i aconseguir que el vi no sigui més protagonista que el menjar, ni que el menjar sigui més protagonista que el vi.
-Parlem de la Festa del Roser. Què en penses?
-A mi les fires m’agraden molt, moltíssim. Portar el got penjant, anar tastant productes, parlar amb la gent que els ha fet…i el Roser està molt ben pensat. El vi és part de la cultura, no només dona llocs de treball directes, no només és un tallafoc als incendis, no només és un endreçador del paisatge, sinó que dona feina a molta gent. A qui en fa comunicació, etiquetes, taps, a qui el transporta, a qui té restaurants, a qui fa cursos…som un país de vi, i dona molta feina i sobretot ens endreça el paisatge. I a més Martorell és una localitat que em va molt de pas, perquè hi vinc des del Bages en tren, i com que sempre hi para, puc baixar-hi un moment. I dissabte, de fet, vindré en tren.
-Al marge de la teva estima pel món del vi, et volem preguntar per les teves altres facetes conegudes. Comencem per la literatura. Algun projecte literari entre mans?
-Començo a treballar-hi després de publicar, de llegir les crítiques i de la diada de Sant Jordi. És aquest punt quan començo un nou llibre, que no sé quan acabaré.
-Ja ho anirem descobrint, doncs. I pel que fa a la teva participació mediàtica, alguna novetat que es pugui dir?
-Doncs sí! M’acaben de dir que en una o dues setmanes s’emetrà al 3Cat un diumenge a la nit un documental tipus road movie que vam rodar voltant Catalunya per cadascuna de les seves DO. N’estem molt contentes, perquè ha costat molt fer-lo i el veiem com un documental d’ajuda al sector. Ens faria il·lusió que la gent anés als llocs que ensenyem, a les vinyes tan boniques i polides que mostrem.
