La cantant nord-americana Monica Green, establerta a Barcelona des de fa 30 anys, arriba a Martorell aquest dissabte a les 22.30h per actuar al Festival PAS. L’escenari del Pont del Diable acollirà el seu espectacle Project Soul, una recopilació dels principals èxits de soul, blues, funk i R&B dels anys 60, 70 i 80, que han passat a la història i formen part de la seva vida. Green ha explicat els detalls d’aquest projecte en una entrevista concedida a Ràdio Martorell.
Monica Green, què ens pots dir d’aquest ‘Project Soul’? Com l’heu confeccionat
L’hem confeccionat grans músics que fa aproximadament 10 anys que toquem junts. Oferim una recopilació de cançons que han format part de la meva vida durant molts anys i que sempre he volgut tocar. És un projecte inspirat en la música soul, en la música negre, que són les meves arrels.
Quins temes destacaries d’aquest espectacle?
En destacaria el sentiment de la música soul en general, perquè hi ha estils molt diferents dins del soul i jo en faig una barreja. Aquesta és la música que jo he conegut tota la vida, he volgut passar de fer cançons més populars a retornar a les meves arrels. Però la cançó que destacaria és 634-5789, perquè és una de les més grans del soul dels anys 60.
Això de la música et ve de família. Com recordes els teus inicis?
Recordo els assajos dels meus avis, recordo estar asseguda escoltant les cançons que tocaven ells i els seus amics i gaudir moltíssim. La meva àvia era la meva ídola, volia ser com ella, perquè tenia molta força a l’escenari, componia els seus propis temes, era la líder del seu grup als anys 40 i 50… Era una bellíssima persona i es transformava a l’escenari, per a mi era com si fes màgia, per això volia ser com ella.
I creus que ho has aconseguit?
No ho sé, però jo gaudeixo moltíssim a l’escenari i crec que l’essència i l’estil de la meva àvia m’han marcat molt.
Què et va atreure de Barcelona per decidir venir a viure-hi? I, musicalment, què t’ha aportat?
Ha passat tan ràpid… Vaig venir amb un grup fent les cançons de The Supremes. Vam viatjar per Espanya, Mèxic, Holanda, Anglaterra… Vam venir aquí l’any 84 i vaig conèixer el meu primer marit i pare de la meva filla. M’hi vaig quedar perquè la feina era abundant i, des d’aleshores, això és casa meva, m’hi sento molt integrada i tinc la sort d’haver pogut seguir treballant en el món que més m’agrada: la música.
Quina creus que va ser la teva oportunitat laboral més important, la que et va portar a l’èxit?
Soc una artista que, tot i no haver tingut mai un hit número 1 discogràficament parlant, he pogut treballar a un nivell alt perquè el meu directe és molt fort, m’he esforçat molt a perfeccionar-lo. Hi ha gent que m’ha vist a la televisió amb Buenafuente, a TV3, Antena 3, Telecinco… però el meu fort sempre ha estat el directe. He tingut la sort que, sense un número 1, la gent m’ha volgut acompanyar i donar suport per seguir fent el que m’agrada. Aquest ha estat l’èxit més gran per a mi.
Doncs dissabte veurem aquest directe. Què has preparat per al Festival PAS?
Un show que la gent gaudirà molt. Simplement deixaré que els seus sentiments i els seus peus parlin per ells mateixos. Jo m’ho passaré pipa i estic segura que ells també.
