Amb motiu del Dia Mundial de l’Obesitat, que es va commemorar el 4 de març, la Fundació Hospital Sant Joan de Déu Martorell (FHSJDM) ha organitzat aquesta tarda la xerrada ‘Parlem de salut i no de pes!’ a la Biblioteca Francesc Pujols. L’acte ha tingut com a objectiu destacar les causes, les complicacions associades i l’estigma que pateixen les persones afectades per l’obesitat.
La sessió ha anat a càrrec de la Dra. Montse Prados, metgessa especialista de la Unitat d’Endocrinologia de la FHSJDM, qui ha abordat els aspectes primordials de la malaltia. El Dr. Joaquim Ripollés, especialista de la mateixa Unitat, n’ha estat el moderador. La Dra. Prados ha aprofitat per presentar el seu llibre, La Medicina que necesitas eres tú, on ofereix consells per millorar el benestar físic i emocional, i prevenir l’obesitat.
Dra. Prados, què és l’obesitat?
L’obesitat ha estat definida com un problema únicament de bàscula, de pes, on es mesurava sense tenir en compte altres variables més importants com la quantitat de greix. Quan parlem d’obesitat, cal aclarir que es tracta d’una malaltia on hi ha un excés de greix que té un efecte en el cos. És important saber quant de greix tenim, on està situat i quines manifestacions provoca en el cos, quines complicacions té.
Quan podem afirmar que una persona té obesitat?
Si utilitzem els criteris clàssics, l’índex de massa corporal o IMC (pes/talla2), parlem d’obesitat quan la fracció arriba al valor de 30. Per anar més enllà, cal tenir en compte la ubicació del greix. Per saber si aquest ens dona malaltia o no, ens podem fixar en un altre valor que és molt fàcil de calcular: el perímetre de la cintura. Aquest es mesura amb el punt mitjà entre l’última costella i l’os més alt dels malucs. Els valors més o menys alts en població caucàsica serien sobre 88, en les dones, i per sobre de 102, en el cas dels homes. Així parlaríem d’obesitat, sobretot abdominal, de manera que les probabilitats que hi hagi una malaltia afegida en tot el cos és molt més elevada.
El greix concentrat en aquesta zona és més perjudicial per a la salut que en qualsevol altra àrea del cos?
Exacte, això ens fa recordar quan parlem de les estructures corporals que tenen forma de poma o de pera. La forma de poma té el greix molt més distribuït per sobre de la cintura. Si fem un estudi de composició corporal, que seria l’ideal per a poder realitzar un diagnòstic i valorar la quantitat de greix exactament, el perímetre de cintura augmentada està distribuït en aquesta zona primordialment. Òrgans com el fetge i els ronyons estan rodejats pel greix i provoca que la seva funció ja no sigui la mateixa, amb un perfil inflamatori que pot afectar tot el cos.
Quins tipus d’obesitats hi ha?
L’obesitat depèn de moltes coses, molts factors que la provoquen, i moltes complicacions que se’n poden associar. És veritat que hi ha una obesitat més lleu, segons l’IMC i les complicacions associades, fins a obesitats que es coneixen com a severes i amb alteracions associades, limitacions de mobilitat molt importants, que habitualment requereixen tractaments quirúrgics per a solucionar-ho.
Quin estigma pateixen les persones amb obesitat?
L’estigma el pateixen les persones amb obesitat en tots els àmbits. Per exemple, els nens en l’àmbit escolar i també a escala sanitària. De fet, s’han fet estudis que afirmen que més del 60% de les persones amb obesitat s’han sentit discriminades per professionals de la salut. Moltes vegades, la població tendeix a pensar que les persones que pateixen obesitat no tenen ganes de seguir un estil de vida saludable, que no tenen ganes de canviar.
És veritat que sovint no s’obté la resposta que voldrien, però això no vol dir que no ho intentin. Les persones amb obesitat arriben a les consultes després de molt temps d’haver intentat canviar sense aconseguir-ho. No hem d’assumir que no volen canviar, tothom vol estar bé. El nostre rol com a professionals és ajudar-los a intentar millorar.
Si anem més enllà, podem veure que quan una persona intenta perdre greix, s’activen mecanismes fisiològics en l’àmbit hormonal que justament la protegeixen de la pèrdua de pes. El cos reconeix com a seu el greix, aquest teixit, i les hormones que faciliten que quedem saciats disminueixen. En canvi, les hormones de la gana augmenten. Alhora, augmenta la capacitat de retenir energia en comptes de perdre-la. No va a favor del que el cos necessita, però es tracta d’un mecanisme de defensa.
Fa segles, quan el nostre cos perdia greix podia ser una amenaça per a la nostra supervivència. Aquest mecanisme juga en contra nostra en una societat amb tants inputs que afavoreixen la ingesta augmentada, sobretot a través de la publicitat.
Quins factors psicològics influeixen en aquesta malaltia?
Hi ha factors psicològics que la poden afavorir i d’altres factors que veiem a conseqüència de la malaltia. Per exemple, les malalties psiquiàtriques i el tractament psiquiàtric de les persones que pateixen angoixa, síndromes depressives, estan associats sovint a patir l’obesitat. També hi ha molta relació amb la genètica perquè no és només una relació amb l’estil de vida. De la mateixa manera, moltes patologies estan associades amb el fet de tenir obesitat, com les patologies psiquiàtriques o l’alteració de l’autoestima.
La regulació de les emocions és un tema molt interessant perquè és el que coneixem com a gana emocional. Hauríem de menjar quan al cos li falta energia, però veiem diàriament que davant d’emocions tan positives com a premi o d’emocions difícils, afronten aquests sentiments amb el menjar.
Tenim clar que no hem de consumir tòxics per a solucionar els nostres problemes o trobar consol, però amb el menjar ens passa molt, és una pràctica molt estesa. Aquests trastorns, junt amb els trastorns de conducta alimentària, s’expressen en menjar compulsivament, que podem veure molt sovint en les persones que viuen amb obesitat.
A banda de la xerrada, també presenta el llibre ‘La Medicina que necesitas eres tu’. Què hi recull?
Paral·lelament a la feina d’endocrinòloga que faig a la FHSJDM, m’agrada fer divulgació d’estil de vida saludable per prevenir malalties. És important donar informació i inspirar la gent perquè sàpiguen tot el que poden fer. Això no vol dir que siguem responsables de les malalties, però sí hi ha una part que podem utilitzar per millorar. Amb el llibre intento promoure aquesta feina d’una manera positiva, des de tota la llibertat que tenim per escollir aquest estil de vida que ens ajudi a evitar la malaltia i envellir d’una manera saludable.
Què podem dir a les persones que volen perdre pes de manera saludable?
Ara tenim alternatives. En segons quines situacions la cirurgia està indicada i també hi ha fàrmacs que estem lluitant perquè estiguin finançats, amb criteris concrets. Sempre pensant, però, que el pilar fonamental és el nostre estil de vida: dormir bé, gestionar l’estrés, practicar exercici adaptat i una dieta adequada, lliure d’ultraprocessats. Estem treballant a nivell de tot el territori per millorar l’atenció i que puguin consultar els professionals per rebre ajuda i suport.
