Ernesto Carratalá (Madrid, 1918), qui va ser el primer director de l’Institut Pompeu Fabra (1968-71), ha mort a l’edat de 96 anys. Va tenir una vida polifacètica i molt influenciada per la Guerra Civil, recollida en una autobiografia publicada fa quatre anys: Memorias de un piojo republicano.
Doctor en filosofia i lletres, catedràtic numerari d’Escoles Universitàries, expert en pedagogia comparada i diplomat per l’Institut del Teatre de Barcelona, Carratalá també va ser professor de la Universitat de Barcelona (1966-1986). Va arribar a Martorell per dirigir l’Institut Martorell –aleshores l’únic de la població i del Baix Llobregat Nord-, que era una secció de l’Institut Balmes de Barcelona, i predecessor de l’actual Institut Pompeu Fabra.
En una entrevista a L’Informador de Martorell, Carratalá explicava que “l’any 1968, l’aleshores alcalde Josep Bonastre em va contractar per exercir de director de l’Institut de Martorell on hi vaig treballar molt tranquil·lament i en absoluta llibertat. Érem en plena dictadura franquista, però no vaig tenir cap problema amb ningú”.
D’aquell Martorell, Carratalá assegurava que “el poble es trobava en plena etapa d’eclosió, s’estava organitzant i expandint amb la creació d’edificis nous com el barri de Buenos Aires, a tocar de l’Institut. El poble estava agafant un cos”.
Els seus exalumnes de l’Institut de Martorell el van homenatjar-lo fa sis anys enrere.
