La cantant i compositora Judit Neddermann (Barcelona, 1991), va protagonitzar el taller ‘Laboratori Musical’, que es va dur a terme ahir a El Progrés. Desenes d’alumnes de l’Escola Municipal de Música de Martorell van poder fer les seves preguntes a l’artista i gaudir d’un petit tast de la seves composicions, acompanyada d’altres músics del municipi i de l’orquestra de corda.
La cantant compta amb cinc discs publicats en solitari i un disc conjunt amb la seva germana Meritxell Neddermann. Ha col·laborat gravant o compartint escenari amb artistes com Joan Manuel Serrat, Alejandro Sanz, Pedro Guerra, MARO, Noa, Jorge Drexler, Andrés Suárez, Rozalén, Miguel Poveda, Macaco i molts més. Compositora de la música per l’obra Canto jo i la muntanya balla, peça teatral basada en la novel·la homònima d’Irene Solà.
Durant 10 anys va ser la cantant de The Gramophone Allstars, liderat per Genís Bou, amb el que va gravar cinc discs. També una llarga i estreta col·laboració amb la pianista Clara Peya, el projecte conjunt amb el Quartet Brossa, Viatge d’hivern, i la seva participació a Coetus. Ha estat guardonada amb un Premi Max, un Premi Butaca, dos premis Enderrock, el Premi Miquel Martí i Pol i un Premi Descobertes.
En què consisteix aquest Laboratori musical?
M’han convidat a parlar de la meva trajectòria i de com visc la música des de la meva perspectiva. A més, per qui tingui algunes qüestions concretes a fer, també hi haurà l’oportunitat de fer preguntes. Finalment, tocarem un arranjament per a corda d’una de les meves cançons amb els alumnes de l’Escola Municipal de Música.
Parlareu també, entre altres coses, de la composició de música?
Els hi explicaré com componc les cançons perquè m’agrada molt compartir-ho amb els altres, tot i que és un mètode bastant poc acadèmic. Ells estudien música, però l’apropament que faig jo a la creació potser és més intuïtiu i no tant acadèmic, però espero que per a ells i elles sigui interessant.
Ens pots explicar una mica el teu procés de creació?
Jo començo a tocar per gust i quan trobo uns acords que m’inspirin i encaixen entre si, es converteixen en la llavor del que potser serà després una composició. Després dels acords, neix una melodia i a continuació li poso lletra, i d’allà potser brota una cançó. Un cop sento que ha brotat, normalment es desenvolupa ràpidament. Així, també he musicat poemes, i això és una experiència molt diferent. No té res a veure escriure sobre el que una sent, que posar música al que altres senten.
També entre altres coses, has compost música per a teatre. Quin és el procés de composició quan és per algú altre?
Ara mateix estic immersa en la composició de la música del teatre ‘Tirant lo Blanc’, una obra que estrenarem a final de juny. Quan s’ha d’il·lustrar una escena, els actors ja estan narrant moltes coses, llavors la música és menys exigent, és a dir, no hi ha un discurs tan concret al darrere com en una cançó, que he de decidir què dir i com fer-ho. En teatre, em guio més per la sensació que m’està transmetent la música en aquell moment, i si aquesta sensació potencia el que està passant a escena.
Quin és el procés pràctic que segueixes per a compondre?
En el cas que sigui una novel·la de la qual s’ha fet un teatre, primer em llegeixo el llibre per submergir-me en l’univers de l’autor original. Després, em llegeixo el guió, i finalment, intento traduir l’univers dels autors a la música, d’una forma general, és a dir, d’aquestes composicions posteriorment es modificaran algunes, i altres es quedaran igual. Quan comencem els assajos, i estic ja en contacte amb la direcció i els actors, aquestes músiques que he pensat, les adapto.
En quin instrument penses quan compons?
La guitarra és la meva gran aliada sempre, i a vegades també amb la percussió, tot i que sóc menys experta.
Què suposa per tu poder adreçar-te als alumnes de l’Escola de Música?
És una oportunitat molt maca, perquè a mi m’agrada molt compartir, sobretot si és amb estudiants de música. Fa poc vaig fer una masterclass al Taller de Músics pels alumnes de superior, i avui em fa il·lusió que siguin estudiants que comencen. Així, si hi ha algú que vulgui dedicar-s’hi a la música en un futur, poder donar-li ànims, i explicar-li que la música està plena de camins. De vegades, sembla que si no ets famós no t’hi pots dedicar, però la realitat és que hi ha moltes vies, moltes formes de treballar i gaudir la música des d’angles diferents. Si se’n van amb una mica més de ganes de ser músics, la missió estarà complerta.
Fa poc, aquí a la Fira de Primavera de Martorell, vas presentar el teu últim disc, ‘Lar’, què ens pots explicar d’aquest àlbum?
És un disc molt especial perquè el vaig compondre durant i just després de la pandèmia, i va ser un treball d’introspecció, però amb la finalitat de treure els pensaments cap a fora. Vaig arribar a la conclusió que l’alegria i l’oportunitat de compartir estones amb les persones que ens estimem, és el més important. Totes aquestes reflexions es van concentrar en les cançons, quasi sense adonar-me’n, i quan les vaig començar a empacar per fer l’àlbum, vaig saber que el volia titular Lar, que significa llar.
Per mi és un disc de referència perquè conté la meva essència i resumeix allò que és important per a mi. A més, m’ha fet créixer molt, en l’àmbit personal i professional, perquè hem hagut de travessar paisatges bons i no tan bons, i això m’ha fet més forta. Ara que ja veig el final de gira a l’octubre i estic preparant tots els projectes futurs, m’adono de l’estima que li tinc, de com el disc i jo hem travessat junts aquesta etapa que ha estat complexa.
Quin és el teu pròxim concert?
En faré un el 16 de maig, en què celebraré el meu 10è aniversari com a artista. Per als pròxims concerts, convido a tothom a cercar les dates a la meva pàgina web.
