El pròxim dissabte 6 de juny de 2026, a partir de les 20.00h, tindrà lloc al Teatre El Progrés Hamlet, un espectacle de la mà de Lluís Jutglar i Calvés, més conegut com a Peyu, i Albert Pla. Un muntatge de la productora El Corral de l’Humor, sota la direcció de Joan Roura. Les localitats tenen un preu de 23 euros l’anticipada –a entrades.martorell.cat, i de 25 euros si es compren a taquilla.
Hamlet és un xou humorístic que explica la història de dos persones que han de conviure en una habitació d’hospital, la 313. Amb aquest número, s’intueix un punt de mala sort assegurada, però no la que pensen molts supersticiosos, sinó coses tan normals i tan d’hospital com orinar a una cunya amb algú que no coneixes de res al costat.
Un muntatge que recrea una situació en la que qualsevol dels espectadors s’hi podria trobar: trobar-se tancat en una habitació d’hospital, al costat d’una altra persona que t’ha tocat, que no has triat, i que fa que tingui molt de sentit. Hamlet vol omplir de vida l’habitació 313 de l’hospital, i ensenyar que quan dues persones han de conviure en un espai tan reduït, fins i tot, les coses més quotidianes esdevenen complicades, segons ha explicat Peyu als micròfons de Ràdio Martorell 91.2 FM.
-Peyu, explica’ns en primer lloc el per què del títol de l’obra, Hamlet.
-Bé, és màrqueting, més aviat. Era una manera que la gent digués…a veure què han fet aquests dos beneïts! I a banda d’això també era una manera de posar-ho fàcil als crítics, que normalment quan van a veure un espectacle, de seguida tenen tendència a veure-hi reminiscències “Shakespeareanes”. Per això vam dir: posem-li Hamlet, que així els crítics es relaxaran i veuran l’espectacle més tranquil·lament!
-En tot cas és un títol que crida l’atenció, oi?
-Exacte. Si a Shakespeare li va funcionar, perquè no a nosaltres? També hi havia un tema de drets, però com que Shakespeare és mort de fa molts anys, no has de pagar! I et pots fer dir Hamlet, si vols.
-És un espectacle d’humor, de música i de surrealisme. Com el definiries?
-Per mi és una comèdia, però no respon als cànons d’una comèdia convencional. És original i hi ha un punt de surrealisme que a mi sempre m’agrada. I és trepidant, en el sentit que el guió passa d’una bestiesa a l’altra.
-Que l’escenari sigui l’habitació d’un hospital ajuda a accentuar aquest surrealisme que dius?
-L’hospital ens anava molt bé perquè buscàvem un lloc d’on els dos personatges no poguessin escapar fàcilment, tot i que també hauria pogut ser una illa deserta o la cel·la d’una presó. L’hospital és un espai que a mi sempre m’ha fascinat una mica, perquè a una habitació d’hospital no hi arribes en el teu millor moment, normalment. A vegades, has de compartir habitació amb una persona que no coneixes absolutament de res i, de cop i volta, amb aquella persona passes a compartir coses molt íntimes i molt bàsiques, com ara pixar dins d’una cunya i aquestes coses. Llavors, em semblava un lloc ideal per fotre dos personatges “bojos”.
-I veure què passa entre ells?
-Sí, sí! Hi ha un conflicte principal, que és que l’Albert Pla…bé, el seu personatge, paga una mútua i un suplement especial per estar sol a l’habitació, i de cop i volta li posen un idiota que soc jo, i a partir d’aquí es desencadena tot.
-Vau estrenar l’obra al Teatre de Calldetenes i hi vau fer 15 funcions. Després vau anar al Coliseum. El que en un principi havien de ser dos mesos es van ampliar a quatre, amb 62 funcions. Això genera cert vertigen?
-Al Coliseum hi vam ser uns tres mesos i escaig, amb més de 63.000 espectadors, que és una autèntica barbaritat. Vertigen? potser abans d’omplir el teatre. Jo pensava que l’aposta era molt bèstia, perquè es tractava d’una comèdia de dos personatges en català i no sabia com funcionaria. Va ser un èxit des del primer dia! El principal fenomen del teatre és que quan l’espectacle funciona, després el boca-orella va sol i és exponencial. Quan més gent va a veure’l, més gent el recomana i més gent continua anant a teatre. Estem molt contents, perquè això no passa cada dia. És gairebé un fet històric que puguis sostenir un espectacle de dijous a diumenge amb un teatre de 1.200 persones ple cada dia. Des del 10 d’abril ja vam arrencar la gira per Catalunya.
-És molt diferent la manera d’entendre l’humor i el públic que us ha vingut a veure a Barcelona respecte el de comarques?
-L’Albert i jo vam començar a establir teories sobre si la gent del dijous riu menys que el diumenge i totes aquestes coses, però no tenim unes dades molt concretes. El que passa és que es barreja molt la gent. La gent que venia a Barcelona al Coliseum era gent de tot Catalunya. El que sí vam captar és que la cosa es va fer tan grossa que fins i tot hem tingut d’espectadors gent que no ens coneixia.
-Ara que has parlat de l’Albert Pla, l’altra meitat de l’espectacle, què tal ha anat l’entesa, després d’haver coincidit al programa Natura Sàvia al 3Cat?
-L’Albert Pla és un monstre escènic. Ell surt i sense fer res capta l’atenció de tota la gent que hi ha a la platea. Això és extraordinari. A banda, és molt generós, et fa brillar molt més. És un tàndem que gaudeixo molt. Crec que ens complementem bé. És una mica el mateix que amb les parelles que funcionen a nivell sentimental, que els temes de fons els comparteixes i després cadascú pot ser de la seva manera.
-Aquí a Martorell t’havíem tingut el passat novembre amb La Niña Bonita, al Teatre d’El Progrés. Com va anar?
-Aquell dia va funcionar força bé i recordo el teatre amb molta estima. Hi vam fer una passejada a la part de dalt abans de començar i hi havia tot de cartells d’orquestres mítiques dels anys 80. Es nota que és un teatre viscut, on hi han passat coses allà dins.
-Pot ser que ‘Hamlet’ tingui continuïtat més enllà de novembre? O ja treballes amb altres projectes futurs?
-És difícil, perquè els dos tenim compromisos. L’Albert Pla estrena nou disc i jo estic ja preparant un espectacle nou per fer-lo al gener del 2027. Serà un espectacle que no hem fet mai, de petit format i acústic, pensat per fer a teatres de 250 a 300 persones per estar molt a prop del públic.
